Ofensiva de Tallin

Plantilla:Campanya Front Oriental La Ofensiva de Tallin (en ruso: Таллинская наступательная операция; 17- 26 de setembre de 1944) va ser una ofensiva estratègica dels 2.° Eixèrcit de Choc i 8.º Eixèrcit, abdós pertanyents al Front de Leningrado, de l'Eixèrcit Rojo i de la Flota del Bàltic contra el Destacament de l'Eixèrcit Alemà Narva i les unitats estonias en l'Estònia continental en el Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. Esta batalla va formar part de la més àmplia ofensiva del Bàltic de 1944.

L'ofensiva soviètica va començar en el 2.° Eixèrcit de Choc soviètic trencant la defensa de l'II Cos d'Eixèrcit a lo llarc del riu Emajõgi en les rodalies de Tartu. Els defensors varen conseguir frenar l'alvanç soviètic lo suficient com per a que el Destacament de l'Eixèrcit Narva fora evacuat d'Estònia continental de manera ordenada. El 18 de setembre, en Tallin, el Comité Nacional de la República d'Estònia va proclamar novament l'independència d'Estònia. La ciutat de Tallin va ser abandonada per les forces alemanes el 22 de setembre. El Front de Leningrado va prendre la capital i el restant de la part continental d'Estònia el 26 de setembre de 1944.

Antecedents

La direcció més esperada de l'ofensiva soviètica contra Estònia era a través de Narva, a on varen intentar un gran alvanç cap a la part continental d'Estònia en febrer de 1944. En juliol de 1944, es va portar a terme allí la Batalla de Narva (1944) del Front de Leningrado (mariscal de l'Unió Soviètica Leonid Góvorov), que va finalisar en l'arribada de les tropes soviètiques a la llínea alemana "Tannenberg". No obstant, a la vista de la dificultat de travessar la llínea de Tannenberg en un atac frontal, l'Alt Mando soviètic va decidir transferir l'atac principal, des de prop de Narva en la direcció de Tartu, a la direcció de Rakvere, en l'intenció de cercar a les divisions alemanes i els seus aliats estonios, estacionades en Estònia en una enorme bossa. Esta decisió es va vore facilitada pel fet de que en vespres de l'ofensiva de setembre, en agost de 1944, les tropes soviètiques varen conseguir portar a terme en èxit l'Ofensiva de Tartu, varen lliberar Tartu i varen crear una cap de pont en el surest d'Estònia.

L'Alt Mando soviètic (Stavka) va començar una complicada operació de suministrament i transport, per a traslladar al 2.° Eixèrcit de Choc (tinent general Iván Fediúninski) des del front de Narva a la zona del riu Emajõgi el 5 de setembre de 1944. la Stavka va ordenar a la 25.º Brigada de Pots Fluvials i a les tropes d'ingeniers que transportaren les unitats sobre el llac Peipus. Es varen construir cinc creus des de l'assentament rus de Pnevo a través de l'estret de Lämmijärv de dos quilómetros d'ample fins al poble estonio de Mehikoorma. Quarantassís barcos varen treballar les 24 hores del dia per a transportar 135 000 soldats, 13 200 cavalls, 9100 camions, 2183 peces d'artilleria i 8300 tonellades de municions a través del llac. El 2.° Eixèrcit de Choc va assumir el mando del front del ric Emajõgi del Tercer Front Bàltic l'11 de setembre de 1944.

Estònia era defesa pel Destacament de l'Eixèrcit Narva al mando del general d'infanteria Anton Grasser, que constava de dos cossos. L'III Cos Panzer SS (germànic) del SS-Obergruppenführer Felix Steiner, que defenia el front de Narva (al nort) i el dèbil II Cos d'Eixèrcit, que a penes contava en 4600 efectius, que estava desplegat en el sur d'Estònia, en direcció a Tartu des del Llac Peipus fins al llac Võrtsjärv. L'inteligència alemana no va notar la transferència del 2.º Eixèrcit de Choc, i el mando alemà va continuar mantenint les forces principals en la zona de Narva.

A l'operació varen assistir la Flota del Bàltic al mado del elmirante Vladímir Tríbuts i el 13.° Eixèrcit Aéreu del tinent general d'Aviació Stepan Rybalchenko.

Plans dels contendents

Wehrmacht

El Grup d'Eixèrcits Nort ya havia considerat abandonar Estònia en febrer de 1944, durant l'ofensiva soviètica Kingisepp-Gdov. Un gran número d'unitats s'haurien lliberat en la retirada d'Estònia, pero el front de Narva va continuar defenent-se per orde personal d'Hitler. El Comando alemà va considerar important mantindre el control sobre la costa sur del golf de Finlàndia per a aliviar la situació en Finlàndia i mantindre a la Flota Bàltica atrapada en la baïa oriental del golf. La retenció de les reserves d'esquisto bituminoso i l'indústria del esquisto bituminoso en Anada-Viru va ser important per raons econòmiques.

Despuix de l'eixida de Finlàndia de la guerra el 3 de setembre, part de va proporcionar l'ímpetu polític per a abandonar Estònia. Al sendemà, el generaloberst Heinz Guderian va sugerir que no seria possible retindre Ostland i va ordenar que s'elaboraren plans per a l'operació d'evacuació, el nom de la qual en còdic era Königsberg. Hitler, no obstant, va declarar que no es devia renunciar al Ostland (la Divisió administrativa del Tercer Reich en els països Bàltics i Bielorússia), ya que fer-ho proporcionaria respal a aquells finlandesos que no favorien el nou rumbo del govern i influiria en Suècia per a mantindre la seua actual política exterior. Despuix de l'almorzar, Guderian va ordenar que el pla de Königsberg, no obstant, s'iniciara en secret. Al sendemà, l'oberst (coronel) Oldwig von Natzmer, va visitar el quarter general del Destacament de l'Eixèrcit Narva per a discutir els detalls de l'evacuació.

L'11 de setembre es va debatre detenidamente l'evacuació d'Estònia en el Quarter General de l'Eixèrcit. El 15 de setembre, el Comandant en Cap del Grup d'Eixèrcits Nort, generaloberst Ferdinand Schörner, va solicitar que Guderian convencera a Hitler de que ordenara l'evacuació de les tropes alemanes de la part continental d'Estònia, el nom de la qual en còdic era Operació Aster. Schörner va emfatisar que, encara que el front encara estava aguantant, retardar l'orde significaria que les unitats en Estònia quedarien atrapades. Hitler finalment va donar el seu consentiment el 16 de setembre.

Segons el pla d'evacuació, les forces principals del Destacament de l'Eixèrcit Narva tenien que retirar-se principalment a través de Viljandi i Pärnu cap a Riga. Per a fer això, l'II Cos d'Eixèrcit en el front d'Emajõgi i el XXVIII Cos d'Eixèrcit en el curs del riu Väike Emajõgi tenien que mantindre les seues posicions fins que el Destacament d'Eixèrcit Narva, haguera completat la seua evacuació. Oficialment, se suponia que l'inici de l'operació seria el 19 de setembre. La retirada anava a ser gradual, sobre vàries llínees de resistència. La retirada de les únidades alemanes anava a ser protegida principalment per unitats formades per estonios, els qui, segons les estimacions del mando de l'eixèrcit alemà, no haurien volgut abandonar Estònia de tots modos.

Soldats estonios pertanyents a la 20.ª Divisió de Granaders SS (Estònia n.º 1) es preparen per a atacar en un Panzerschreck

Una força naval al mando del vicealmirante Theodor Burchardi va començar a evacuar elements de les formacions alemanes junt en alguns civils el 17 de setembre. El quarter general va preparar un pla detallat per a evacuar les seues posicions en el front de Narva la nit del 18 al 19 de setembre.

Eixèrcit Rojo

La Stavka esperava que un alvanç ràpit en el front del ric Emajõgi obrira un camí per a les unitats blindades cap al nort, aïllant aixina al Destacament d'Eixèrcit Narva del restant del Grup d'Eixèrcits Nort. El mando de l'Eixèrcit Rojo va supondre que la principal direcció de retirada de les forces alemanes seria Tallin, i va concentrar les seues forces allí en un intent de bloquejar les possibles rutes d'evacuació.

Vore també

• Ofensiva del Bàltic
• Batalla de Narva (1944)

Bibliografia

• Glantz, David M. (2005). Companion to Colossus Reborn (en anglés), Lawrence: University Press of Kansas. ISBN 0-7006-1359-5.
• McAteer, Siguen M. (2009). 500 Days: The War in Eastern Europe, 1944-1945 (en anglés), Ret Lead Press. ISBN 978-1434961594.
• Glantz, David M. (2017). Choque de titanes: La victòria de l'Eixèrcit Rojo sobre Hitler (en espanyol), Desperta Ferro. ISBN 978-84-945187-8-2.