Occità auvernés

Occità auvernés

Extensió de l'occità auvernés.

Variació dialectométrica del domini de l'occità segons Hans Goebl. El auvernés en groc viu és el dialecte central dels dialectes septentrionals, representats en groc.

L'auvernés (en occità: auvernhat, en francés: auvergnat) és un dialecte del idioma occità que en l'actualitat és parlat per una minoria de la població en la regió d'Alvèrnia, en el centre de França. Dins del grup occità estes varietats estarien més prop del limosín que del languedociano.

Comparació

Esta secció presenta el mateix text en diverses variants d'occità, el text és:

Un home no tenia més que dos fills. El més jove li va dir al pare:/

‘És hora de que siga el meu propi mestre i tindre diners;/

necessite poder-me anar i vore món./

Dividix els teus bens i dona'm lo que em pertany’./

‘O fill meu,’ va dir el pare, ‘com vullgues, eres un/

mal chic i seràs castigat’. Llavors va obrir un caixó,/

[i] va dividir els seus bens i va fer dos parts.

Auvernés (auvernhat) meridional

Un òme aviá mes dos garçons. Lo pus joine diguèt a sò paire:

‘Lo moment és vengut que siáie mon mèstre è que age d’argent;

chal que puesche em’n anar è que vege de païs.

Partatjatz voste ben i bailatz-em çò que duve avèdre.’

‘O mon garçon,’ diguèt lo paire, ‘menge voudràs; siás un

maissant è saràs punit.’ I pueissa badèt un tirador,

partagèt són ben i ne’n faguèt dos morsèls.

Languedociano (occità estàndart)

Un òme aviá pas que dos dròlles. Lo pus jove diguèt a sò paire:

‘És ora per jeu d'em governar sol i d’aver d’argent:

em calç poder partir é véser de païs.

Despartissètz lo vòstre ben i donatz-em çò que devi aver.’

‘O mon filh,’ diguèt lo paire, ‘menge voldràs el teu; siás un

marrit i seràs castigat.’ Apuei dubriguèt una tireta,

despartiguèt lo sieu ben i ne faguèt doas parts.

Limosín (lemosin) meridional

Un òme aviá mes dos filhs. Lo pus jòune dissèt a sò pair:

‘És temps qu’iou siá mon mèstre i qu’age de l’argent;

chau que puesche em’n anar i que vege del païs.

Partissètz vòstre ben i donatz-em çò que devi aver.’

‘O mon filh,’ dissèt lo pair, ‘menge voudràs; sès un

maichent i siràs punit.’ Puei drubiguèt una tireta,

partiguèt són ben i ne’n faguèt doàs parts.