Observatori Internacional de Axiones
El Observatori Internacional de Axiones (IAXO per les seues sigles en anglés) és un helioscopio de axiones de pròxima generació per a la busca d'axiones solars i partícules similars a axiones (ALP). És la continuació del Telescopi Solar Axion de el CERN (CAST), que va funcionar entre 2003 i 2022. [1] IAXO es crearà implementant el concepte de helioscopi duent-ho a majors dimensions i temps d'observació més prolongats.[2][3][4]
La colaboració IAXO
La carta d'intencions per a l'Observatori Internacional Axion va ser presentada al CERN en agost de 2013.[5] IAXO es va fundar formalment en juliol de 2017 i va rebre una subvenció alvançada del Consell Europeu d'Investigació en octubre de 2018. [6] L'objectiu a curt determini de la colaboració és construir una versió precursora de l'experiment, cridada BabyIAXO, que estarà ubicada en DESY, Alemània.[1][7][8][9]
La Colaboració IAXO està formada per 21 instituts de 7 països diferents.
Principi de funcionament
L'experiment IAXO es basa en el principi d'helioscopio. Els axiones poden produir-se en estreles (com el Sol) a través de l'efecte Primakoff i atres mecanismes. Estos axiones aplegarien al helioscopi i es convertirien en fotons de rajos X per la presència d'un camp magnètic. Després, estos fotons viajarien a través d'una òptica d'enfocament de rajos X i s'esperen com un excés de senyal en el detector quan l'iman apunta al Sol.
El potencial de l'experiment es pot estimar per mig de la figura de mèrit (FOM), que es definix com . El primer factor està relacionat en l'iman i depén del camp magnètic (B), la llongitut de l'iman (L) i l'àrea de l'orifici (A). La segona part depén de l'eficiència () i el fondo (b) del detector. El tercer està relacionat en l'òptica, més concretament en l'eficiència () i l'àrea de la senyal enfocada en el pla de llectura detector (). L'últim terme està relacionat en el temps (t) de funcionament i la fracció de temps en que se seguix al sol (). L'objectiu és maximizar el valor de la figura de mèrit per a optimisar la sensibilitat de l'experiment .
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Armengaud, E.; Attié, D.; Basso, S.; Brun, P.(2019-06-24).«Physics potential of the International Axion Observatory (IAXO)».Journal of Cosmology and Astroparticle Physics.2019(6): 047.ISSN 1475-7516.doi:10.1088/1475-7516/2019/06/047.
- ↑ Lakić, Biljana; IAXO Collaboration(January 2020).«International Axion Observatory (IAXO) status and prospects».Journal of Physics: Conference Series.1342(1): 012070.ISSN 1742-6588.doi:10.1088/1742-6596/1342/1/012070.
- ↑ Vogel, J.K.; Armengaud, E.; Avignone, F.T.; Betz, M.(2015).«The Next Generation of Axion Helioscopes: The International Axion Observatory (IAXO)».Physics Procedia.61: 193–200.doi:10.1016/j.phpro.2014.12.031.
- ↑ Irastorza, I. G.; Avignone, F. T.; Cantatore, G.; Caspi, S.(January 2012).«The International Axion Observatory (IAXO)».
- ↑ Irastorza, Igor G.; Armengaud, E.; Avignone, F. T.; Betz, M. (2013). The International Axion Observatory IAXO. Letter of Intent to the CERN SPS committee, CERN. Geneva. SPS and PS Experiments Committee, SPSC.
- ↑ Europa (2021-08-02). «Towards the detection of the axion with the International Axion Observatory».
- ↑ «Search for WISPs gains momentum». CERN Courier (2018-08-31). Consultat el 2021-08-05.
- ↑ «In search of WISPs». CERN Courier (2021-03-04). Consultat el 2021-08-05.
- ↑ «Axion searches with the International Axion Observatory with ultra low background Micromegas detectors». www-instn.cea.fr. Archivat des de l'original, el 2021-08-09. Consultat el 2021-08-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Observatorio Internacional de Axiones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.