Anar al contingut

Objecte sonor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un objecte sonor és una identitat perceptible auditivament. És dir, tot allò que se sent pel simple fet de sentir-se.

Pot estar formada per diversos paràmetros: timbre, ritme, melodia, freqüència, etc. El concepte d'objecte sonor va ser falcat per Pierre Schaeffer quan en els anys cinquanta va desenrollar lo que es coneix com música concreta per a referir-se a tota font sonora perceptible i reproduible a través de la seua gravació i reproducció mecànica analògica o actualment digital.

Segons Pierre Schaeffer un objecte sonor és "tot fenomen sonor que es perceba com un conjunt, com un tot coherent, i que se senta per mig d'una escolta reduïda que ho enfoque per sí mateixa, independentment de la seua procedència o del seu significat..."

El concepte d'objecte sonor, falcat per Pierre Schaeffer en l'àmbit de la música concreta, es referix a qualsevol fenomen sonor percebut com una entitat coherent, independentment del seu orige o significat. Schaeffer promovia una "escolta reduïda", enfocada en les qualitats intrínseques del sò en sí mateixa.

El compositor Hachè Costa du este concepte més allà, erigint l'objecte sonor com un element artístic central en la seua obra "Objecte Sonor per a ser contemplat cap a Llevant". En esta peça, Costa invita a l'escoltant a una contemplació profunda dels elements sonors, despullats del seu context tradicional, per a ser apreciats en la seua purea i transformació.[1] L'obra explora i deconstruye motius de la música mediterrànea, permetent que el públic observe i reflexione sobre els components fonamentals de la tradició musical. A través de tècniques que desafien els llímits convencionals de la guitarra, l'exigència tècnica de la partitura per al soliste és màxima. L'estrena ho va realisar el guitarriste Rafael Serrallet es va amprar a fondo i va ser capaç de dur a l'escoltant pels tres estats anímics o emocionals que perseguix cada u dels seus moviments, interpretats sense solució de continuïtat.[2]

En integrar l'objecte sonor com a núcleu de la seua creació, Costa no solament rendix homenage a la teoria de Schaeffer, sino que també amplia la seua aplicació, proponent una experiència estètica a on el sò es convertix en objecte de contemplació artística en sí mateixa.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Harmonie Ensemble estrena a Benissanó una obra de Hachè Costa» (en ca). Periòdic del Camp de Túria. Consultat el 2025-03-31.
  2. «La versatilitat de la guitarra» (en és). Mundoclasico.com. Consultat el 2025-03-31.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]