Anar al contingut

OPERA (experiment)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
OPERA (experiment)
Archiu:Caps block 0 Experiment-Nov2005.jpg
Detector ÓPERA

ÓPERA (acrònim anglés de Oscillation Project with Emulsion-tRacking Apparatus) és un experiment de física de partícules dissenyat per a estudiar el fenomen de l'oscilació de neutrins.

El detector ÓPERA està situat en el saló C del LNGS ―un laboratori baix terra situat en el massiç Gran Sasso, en el centre d'Itàlia―.

L'experiment es basa en el fes CNGS (de l'anglés CERN Neutrins to Gran Sasso: ‘neutrins de el CERN cap al Gran Sasso), un fes de neutrins muónicos d'alta intensitat i energia produïts en el Super Proton Synchrotron del CERN ―ubicat en Ginebra (Suïssa), a 730 km de distància―, i apuntats cap a el LNGS d'Itàlia.

El detector ÓPERA té com a objectiu detectar per primera volta l'aparició de tau neutrinos a partir de les oscilacions de neutrins muónicos durant el seu viage de 3 milisegons des de Ginebra al Gran Sasso. En ÓPERA, els tauones resultants de l'interacció de tau neutrins s'observaran en «rajoles» de películes d'emulsió fotogràfica intercalados en plaques de plom. L'aparat conté al voltant de 150 000 d'eixes rajoles en una massa total de 1 300 tonelladas, i es complementa en detectors electrònics (trackers i espectrómetros) i infraestructura auxiliar.

La seua construcció es va completar en la primavera de 2008, i des de llavors l'experiment es troba arreplegant senyes.

El 31 de maig de 2010, els investigadors de el ÓPERA varen anunciar l'observació del primer event candidat a tau neutrí en un fes de muones neutrino.

En setembre de 2011, ÓPERA va obtindre atenció internacional quan es va anunciar la possible detecció de muones neutrins viajant a una velocitat superior a la velocitat de la llum.[1] A finals de novembre de 2011 varen fer públics nous experiments realisats en un atre tipo de neutrins, en major temps de vida, que ratificaven el primer estudi.[2]

En maig de 2012 es va confirmar definitivament que varis errors en l'experiment havien fet que es medira incorrectament la velocitat, i finalment es va demostrar que els neutrins complien les lleis físiques d'Einstein.[3]

Anomalia del temps de vol del neutrí

[editar | editar còdic]

El 23 de setembre de 2011, l'equip de el ÓPERA va anunciar que neutrins accelerats a 17 Gev (gigaelectronvoltios) havien conseguit viajar des del CERN en Ginebra fins al detector ÓPERA en una velocitat major que la de la llum. Resultats similars varen ser obtinguts per a neutrins a 28 GeV, que varen ser medits per a buscar una dependència energètica entre els resultats.

El 22 de febrer de 2012, es va informar de que fonts familiarizadas en l'experiment ÓPERA ara estan culpant al resultat original en la falla d'una conexió de cable de fibra òptica en un receptor GPS en una targeta electrònica en una computadora. L'experiment es va repetir a finals de 2012 per a confirmar o negar els resultats anteriors. Les partícules varen ser detectades aplegant al detector en un factor de (v − c)/c = (2.48 ± 0.28 ± 0.30)Plantilla:I (aproximadament 1 part de 40.000) anterior al temps esperat si hagueren viajat a la velocitat de la llum, en una confiança estadística σ del 99,999 999 8 %.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Resultats inesperats de l'experiment», artícul del 23 de setembre de 2011 en el diari El Món (Madrit).
  2. Notícia del 18 de novembre de 2011 publicada en el diari ABC (Madrit).
  3. «Resolt: Einstein tenia raó», artícul del 8 de juny de 2012 en el diari El País (Madrit).


Referències

[editar | editar còdic]