Numerismo
El numerismo és la capacitat de raonar en conceptes numèrics senzills i d'aplicar-los.[1] Les habilitats numèriques bàsiques consistixen en la comprensió de les quatre operacions aritmètiques fonamentals: adició, substracció, multiplicació i divisió. Per eixemple, si la persona pot entendre expressions matemàtiques senzilles, com 2 + 2 = 4, llavors es considera que posseïx a lo manco coneiximents numèrics bàsics. Atres aspectes substancials del numerismo també inclouen el sentit dels números (per eixemple ¿és 473 major o menor que 374?), sentit de les operacions, computació (el fet de contar objectes, no el d'usar computadores), medició, geometria, provabilitat i estadística. Una persona numèricament culta pot gestionar les demandes matemàtiques de la vida (pagar imposts, controlar les seues despeses, etc.) i respondre a elles.[2]
En canvi, el anumerismo (la carència de numerismo) pot tindre un impacte negatiu en la persona que ho patix i en les societats a on és alt. El numerismo influïx en les decisions educatives, professionals i aquelles que tenen conseqüències per a la salut. Per eixemple, el anumerismo distorsiona la percepció de risc en decisions que afecten a la salut i pot condicionar negativament eleccions econòmiques.[3][4] «Un major numerismo ha segut associat en menor susceptibilitat a l'efecte d'emmarcat (una falàcia del raonament utilisada per a enganyar), menor influència d'informació no numèrica —com a estats d'ànim— i major sensibilitat a nivells diferents de risc».[5]
Casi totes les persones d'inteligència normal poden adquirir alfabetisació i numerismo en l'escolarisació habitual. No obstant, de la mateixa manera que les persones que patixen dislèxia tenen especials dificultats per a deprendre a llegir i escriure, les que patixen discalculia tenen dificultats especials per a deprendre a manejar números, i poden requerir ensenyança especial.
Representació de números
[editar | editar còdic]Els humans han evolucionat para, a partir de l'observació de l'entorn, representar-se mentalment els números de 2 formes principals (distintes de la matemàtica formal).[6] Es considera a sovint que estes representacions són innates (vore Cognició numèrica), compartides per les diverses cultures humanes, i inclús en atres espècies d'animals, i no són el resultat d'aprenentage individual o transmissió cultural.[7][8][9] Són:
- Representació aproximada de la magnitut numèrica, i
- Representació precisa de la cantitat d'elements individuals.
Les representacions aproximades de la magnitut numèrica impliquen que un pot estimar i manejar relativament una cantitat si el número és gran. Per eixemple, un experiment va mostrar a chiquets i adults matrius de molts punts, unes en més punts que unes atres. En acabant de que les observaren breument, abdós grups varen estimar en exactitut el número aproximat de punts. No obstant distinguir les diferències entre grans números de punts els va resultar més difícil.
Les representacions precises de distints individus demostren que les persones són més precises en estimar cantitats i en distinguir diferències quàn els números són relativament menuts. Per eixemple, en un experiment, l'investigador va presentar un chiquet 2 piles de galletes, una en 2 i l'atra en 3. L'investigador va cobrir llavors cada pila en una tassa. Quan li donaven a triar una tassa, el chiquet sempre triava la tassa baix la qual hi havia més galletes, perque podia vore la diferència.
Abdós sistemes—representació aproximada de magnituts grans i representació precisa d'una chicoteta cantitat d'elements—tenen capacitats llimitades. Cap permet representacions de fracciones o números negatius. Les representacions més complexes requerixen aprenentage expresse. Aixina i tot els guanys d'un escolar en matemàtiques es correlacionan en el seu sentit innat per als números.[10]
Definicions i valoració
[editar | editar còdic]Les habilitats numèriques fonamentals (o rudimentàries) suponen entendre la recta numèrica, el temps, la mida i l'estimació.[11] Estes habilitats fonamentals inclouen habilitats bàsiques (la capacitat d'identificar i entendre números) i habilitats computacionals (la capacitat de realisar operacions aritmètiques senzilles i comparar magnituts numèriques).
Habilitats numèriques més sofisticades inclouen entendre conceptes de ràtio (especialment fraccions, proporcions, percentages i provabilitats), i saber quàn i cóm realisar operacions de varis passos. Atres 2 categories d'habilitats estan incloses en els nivells més alts: les habilitats analítiques (la capacitat d'entendre informació numèrica, com la requerida per a interpretar gràfics) i les habilitats estadístiques (la capacitat d'aplicar computació provabilística i estadística, com a provabilitats condicionals).
S'han desenrollat varis tests per a evaluar el numerismo i la capacitat de prendre decisions sanitàries correctes basant-se en les senyes numèriques disponibles.[12][13][14][15][16]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010).Individual Differences Research.8
- 257-265.
- ↑ Statistics Canada. «Building on our Competencies: Canadian Results of the International Adult Literacy and Skills Survey». Statistics Canada. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011.
- ↑ (2013).Proceedings of the National Academy of Sciences.110(28)
- 11267-11271.doi:10.1073/pnas.1220568110.
- ↑ (2010).The Economic Journal.120(548)
- F381-F410.doi:10.1111/j.1468-0297.2010.02395.x.
- ↑ (2013).Journal of Behavioral Decision Making.26(2)
- 198-212.doi:10.1002/bdm.1751.
- ↑ (2004).Trends in Cognitive Sciences.8(7)
- 307-314.doi:10.1016/j.tics.2004.05.002. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2008. Consultat el 15 de giner de 2009.
- ↑ (2009).Proceedings of the National Academy of Sciences.106(25)
- 10382-5.doi:10.1073/pnas.0812142106. http://www.pnas.org/content/106/25/10382.full.pdf
- ↑ (2008).Science.320(5880)
- 1217-1220.doi:10.1126/science.1156540.
- ↑ (2005).Nature Reviews Neuroscience.6(3)
- 177-190.doi:10.1038/nrn1626.
- ↑ (2008).Nature.455(7213)
- 665-668.doi:10.1038/nature07246.
- ↑ (2009).Psychological Bulletin.135(6)
- 943-973.doi:10.1037/a0017327.
- ↑ (1997).Annals of Internal Medicine.127(11)
- 966-972.doi:10.7326/0003-4819-127-11-199712010-00003.
- ↑ (2001).Medical Decision Making.21(1)
- 37-44.doi:10.1177/0272989X0102100105.
- ↑ (2012).Judgment and Decision Making.7(1)
- 25-47.
- ↑ (2012).Medical Decision Making.32(6)
- 851-865.doi:10.1177/0272989X12447239.
- ↑ (2007).Medical Decision Making.27(5)
- 672-680.doi:10.1177/0272989X07304449.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Numerismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.