Nuc barrilito

Nuc barrilito.

El nuc barrilito és el nuc més utilisat per a unir seccions de monofilamento de nylon, ya que el mateix posseïx una resistència equivalent a la resistència inherent de les cordes que ho conformen. Atres nucs utilisats per a este propòsit pot presentar una disminució considerable de resistència. En la peixca en mosca, este nuc servix per a construir una disminució gradual de diàmetro entre la llínea principal i l'extrem a on es troba l'ham. El principal inconvenient del nuc barrilito és la destrea necessària per a nugar-ho. També és provable que s'atolle, que no és una preocupació en la llínea de peixca, ya que no és una gran pèrdua el tallar la llínea, pero pot ser un problema en una corda normal.

En el nuc barrilito, les dos llínees per a ser unides es solapan per 6-8 centímetros en els extrems de les dos llínees en direccions opostes. L'extrem d'una llínea s'envol 4-6 voltes al voltant de la segona llínea i la porció restant del primer extrem es coloca novament i es passa entre les llínees en el començ de les envoltura. L'extrem de la segona llínea és envolt en 4-6 voltes al voltant de la primera llínea i el final d'esta llínea és duta novament i es passa a lo que és ara un espai oval entre la primera envoltura de cada set.

El nuc barrilito pas a pas.

El método anterior s'ha cridat per Stanle barnes (Anglers' Knots in Gut & Nylon, segona edició, 1951), "outcoil", i es diferencia del método que s'assembla al nuc terminat des del començ, "incoil". Les imàgens ací estan incorrectes per a presentar el nuc terminat en tindre els seus extrems lliures des del centre del nuc als extrems finals.