Anar al contingut

Notechis scutatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
serps tigre (Notechis scutatus)

Les serps tigre són un gènero de serps venenoses originàries de les regions meridionals d'Austràlia, incloent les seues illes costeres i Tasmania. El color d'estes serps és molt variable, i a sovint presenten ralles com les d'un tigre i formes en les seues ocurrències regionals. Totes les poblacions són del gènero Notechis, i els seus diversos caràcters han segut descriptos en atres subdivisions d'este grup.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un gènero de grans serps venenoses de la família Elapidae restringit a regions subtropicales d'Austràlia. Les serps tigre són el grup més ampli de diferents poblacions, les quals poden estar aïllades o sobrelapadas, en extrema varianza en tamany i color. Els individus mostren ademés variacions estacionals en color. La llongitut total pot ser de fins a 2,10 m (7 ft).[1] La modelació és bandes més obscures, fortament contrastantes o indistint, les quals són pàlides a molt obscures en color. La coloració es compon d'oliva, groc, taronja-marró, o negre azabache; el costat inferior de la serp és més clar i groc o taronja. La serp tigre usa verí per a despachar al seu assut, i pot mossegar a un agressor; són potencialment fatals per als sers humans. Tolerant a les baixes temperatures, la serp pot estar activa en nits més càlides.[2]

Les serps tigres donen a llum entre 12 a 40 crío vives; un registre excepcional va ser de 64, d'una femella oriental.[2]

Estes serps no són molt agressives en general, i fugiran mentres siga possible. Quan es veuen amenaçades aplanan el seu cos i alcen el cap sobre el sol en una postura clàssica prèvia a l'atac. Se sap pels seus múltiples colps falsos i chiulits sorollosos. Ataca en seguritat infalible.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troben en ambients costers, chapulls i caixers a on a sovint formen territoris. Les àrees a on hi ha abundants assuts tals com a granotes poden soportar grans poblacions. La distribució de l'espècie s'estén des del sur d'Austràlia Occidental fins a Austràlia Meridional, Tasmania, fins a Victoria, i Nova Gales del Sur. El seu hàbitat comú inclou les àrees costeres d'Austràlia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero Notechis pertany a la família dels elápidos. Hi ha dos espècies àmpliament reconegudes d'este gènero, Notechis scutatus (Peters, 1861) i Notechis ater (Krefft, 1866), les que mostren varietat adicional en les seues característiques. Varis autors han publicat revisions o descripto subespecies d'estes espècies. Uns atres consideren que els noms continguts per este apany taxonómico no tenen justificació, i descriuen a Notechis com un gènero monotípic.[2]

Espècies

[editar | editar còdic]
Espècies Autoritat Subespecies Nom comú Distribució geogràfica
N. ater Krefft, 1866 3 Serp tigre negra Austràlia (Austràlia Occidental, Austràlia Meridional, Tasmania)
N. scutatus Peters, 1861 1 Serp tigre de l'este Austràlia (Nova Gales del Sur , Queensland, Austràlia meridional, Victoria, Austràlia Occidental)

* No estan incloses les subespecies nominades (formes típiques).

Les serps tigre posseïxen una potent neurotoxina (notexina), coagulantes, hemolisinas i miotoxinas, i es troben entre les més mortíferas serps del món. Els síntomes de la mordedura inclouen dolor localisat en el peu i regió del coll, zumbidos, entumecimiento i sudoració, seguit per un inici prou ràpit de dificultats respiratòries i paràlisis. Pese a que l'antídot és eficaç, la taxa de mortalitat és del 45 % aproximadament sense tractament.

El tractament és el mateix per a totes les serps australianes mortals. El método de pressió d'immovilisació (PIM) s'usa per a inhibir el fluix de verí a través del sistema limfàtic. Amplis vendajes s'apliquen sobre la mordedura, després cap a avall i arrere a lo llarc del membre fins a l'aixella o l'engonal. El membre afectat és després immovilisat en una tablilla. L'identificació del verí és possible si queden traces prop de la ferida. No es necessita identificar la serp si l'atac s'ha produït en Tasmania, perque s'usa el mateix antídot per a tractar les mordeduras de totes les serps de Tasmania. La disponibilitat d'antídots ha reduït en gran medida l'incidència de mordeduras fatals de serps tigre; la cantitat de morts ara és superada per la serp marró.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kindersley, Dorling (2001,2005). Animal, Nova York: DK Publishing. ISBN 0-7894-7764-5.
  2. 2,0 2,1 2,2 Browne-Cooper, R., Bush, B., Maryan, B., Robinson, D. (2007). Reptils and Frogs in the Bush: Southwestern Austràlia, University of Western Austràlia Press, pp. 254, 255. ISBN 9781920694746.
  3. Chris Thompson; Dr. Struan K. Sutherland. «Australian Snake Bites». Envenomation in Austràlia. University of Sydney. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2008. Consultat el 23 de març de 2008.


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons