Nomo pitio

El nomo pitio és una composició que s'interpretava en la Grècia Antiga en honor d'Apolo. Tenia lloc en els jocs pitios i es tocava en flauta sola i sense acompanyament de vora.

Segons Estrabón contava de cinc parts totes elles alusivas al combat d'Apolo en la serp Piton:

1. la anacrousis o preludi
2. el empeira o principi del combat
3. el catakeleusmo o el combat en sí mateixa
4. els yambos i dactylos o el pean o càntics d'alegria per la victòria, càntics rimados
5. les syringes o imitació dels chiulits de la serp expirant baix els colps mortals que li descarrega el deu

Una atra divisió fa també Pólux en les cinc parts següents:

1. la yeira en la que Apolo es dispon per al combat buscant la ventaja
2. el catakeleusmo en la que el deu provoca a la serp
3. el yambo, en el que lluita que comprén atres dos: el sò del clarín de la trompeta i el odontismo que imita el rechino de les dents de la serp durant el combat
4. el spondeo que representava la victòria del deu
5. el cathacoreusis, en el que Apolo celebra el seu triumfo

Referències

Juan Bautista Carrasco (1864). Mitologia universal: història i esplicaació [sic] de les idees religioses i teològiques de tots els sigles, dels deus de l'Índia, El Thibet, La China, L'Àsia, L'Egipte, La Grècia i el món romà, de les divinitats dels pobles eslaus, escandinaus i germans, de l'idolatria i el fetichisme americans i africans, etc, Imp. i Libr. de Gaspar i Roig, pp. 349–.