Els no ciutadans de Letònia són aquelles persones, tenedores d'un passaport letó, que no tenen dret a la ciutadania letona. De conformitat en la llei, solament són letons de ple dret aquells habitants de Letònia que ho eren el 17 de juny de 1940 (data de l'ocupació soviètica de Letònia), els seus descendents directes i aquells naturalizados per mig d'un examen. La pràctica totalitat de "no ciutadans" són antics ciutadans soviètics que varen aplegar al país quan este era partix integrant del territori nacional de l'Unió Soviètica. Són més de 290.000 persones (14.1% de la població) a l'1 de març de 2011.[1]

Targeta d'Identificació per a no Ciutadans de Letònia

Segons la llei letona els no ciutadans no són apátridas, ya que a efectes internacionals estan representats per un passaport letó, encara que "per a estrangers". Com no són ciutadans de ple dret, no tenen drets electorals ni tampoc alguns atres drets.[2]

Per a obtindre la ciutadania, els no ciutadans deuen complir certs requisits, com per eixemple, un examen sobre la llegislació bàsica, l'història i l'idioma letó. Ademés, deuen jurar guardar i fer guardar la Constitució letona, aixina com ser capaces de recitar la lletra de l'himne nacional letó.[3]

Per eixemple, el exalcalde de Riga Nils Ošakovs, d'ascendència russa, es va convertir en ciutadà naturalizado de Letònia en 1999.

Demografia dels no ciutadans (2021)

En el següent quadro apareixen els no ciutadans, separats per ètnia:

Grup ètnic Número de no ciutadans % del grup % dels no ciutadans
Russos 136 909 26.2 65.5
Bielorusos 28 665 44.9 13.7
Ucranians 20 760 41.4 9.9
Polacs 7351 17.5 3.5
Letons 470 0.04 0.22
Judeus 1782 22.0 0.9
Atres 13 070 . 6.3
Suma 209 007 10.1 100

[4]

La majoria dels no ciutadans viuen en Riga (107 516 en 2021).[5]

Referències