Nivatogastrium nubigenum
Pholiota nubigena, és una espècie de fongo secotioide de la família Strophariaceae.[1]
Els cossos frutales semblen similars als fongos sense obrir, medixen d'1 a 4 centímetros (3⁄8-1+5⁄8 polzades) d'alt en tapes d'1 a 2,4 cm (3⁄8-1 polzades) de diàmetro que són de blanquecinas a parduscas. Tenen un talle blanquecino curt pero distintiu que s'estén a través de la massa d'espores internes (gleba) del cos del frut fins al capell. La gleba consistix en cambres irregulars fetes de làmines retortillades que són de color marró. Un vés-ho parcial blanquecino i algodonoso està present en els eixemplars jóvens, pero a sovint desapareix en l'edat i no deixa un anell en el talle.[2]
Es troba en àrees montanyoses de l'oest dels Estats Units, a on creix en fusta de coníferes podrida, a sovint troncs d'avet. Fructifica en primavera, a sovint baixe la neu, i a principis de l'estiu cap al final del periodo de desgel en els boscs d'alta montanya.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Els cossos frutales de N. nubigenum medixen d'1,5 a 4 cm (5⁄8-1+5⁄8 polzades) d'alt i tenen tapes redones a convexas que medixen d'1 a 2,4 cm (3⁄8-1 polzades) de diàmetro.[2] En la madurea, el centre del capell es aplana o desenrolla una depressió. El seu color varia d'alguna cosa ocre a leonado a groc brut a blanquecino (especialment en l'edat), i la textura de la superfície és plana a llaugerament fibrilosa. La tapa és alguna cosa pegajosa quan està mullada. En #espècimen jóvens, el marge del capell es curva cap a dins i a sovint és lobulado; a mida que el fongo madura, el marge pot separar-se del talle o permanéixer adherit. El talle curt i robust medix 0,5-2 cm (1⁄4-3⁄4 polzades) de llarc per 0,2–2 cm (1⁄8-3⁄4 polzades) de gruixa; s'estén cap al capell, a on es coneix com la "columela". Més o menys igual d'ample en tots els llocs, o més gros en cada extrem, el seu color és de blanquecino a pardusco a marró oxidado. La polpa del capell és blanca i suau, mentres que és pardusca i més dura en el talle. La seua olor varia de suau a clarament afrutado, que recorda al chicle. Les làmines, de color marró a marró canella en la madurea, estan dispostes com a plaques irregulars i deformades que formen cambres internes (lóculos); és possible que les brànquies no queden expostes fins a la madurea, si és que ho fan. El vés-ho parcial, visible com a teixit blanquecino i algodonoso que s'estén des del marge del capell fins al estipe, a sovint desapareix en l'edat. Es desconeix la comestibilidad del fongo.[3] El desenroll del cos frutal de Pholiota nubigena es classifica com "pileado", #lo que significa que hi ha un sol talle en la gleba disposta en plaques tramales branquiales; atres fongos en un desenroll similar inclouen espècies de Podaxis.[4]
Les espores elíptiques planes de parets grosses medixen típicament de 7,5 a 10 per 5 a 7 µm. Tenen un poro germinal estret. El fongo no produïx una chafada d'espores, pero les espores tenen una massa de color marró groguenc.[4] Els basidios (cèlules portadores d'espores) són hialinos (translúcidos), tenen forma de garrot, generalment de quatre espores( algunes són de dos espores) i medixen de 17 a 21 per 6 a 8,2 µm. Les pseudoparafisis (cèlules que creixen des del sostre dels lóculos i, a sovint, terminen conectant el sostre i el pis del lóculo) abunden en la gleba; medixen aproximadament 16 per 12,5 µm. Els cistidios són de color groguenc a parduzco, de parets primes, en dimensions de 60-100 per 15-25 µm. El peridio està format per dos capes de teixit distintes. La epicutis comprén hifes entrellaçades estretes i gelatinosas en una capa de 15-50 µm. Baix de la epicutis es troba la subcutis, que consistix en hifes de parets primes de fins a 12 µm de diàmetro. Totes les hifes són inamiloides i totes tenen conexions de abrazadera.[2]
Espècies similars
[editar | editar còdic]En 1971, Egon Horak va descriure les espècies Nivatogastrium baylisianum, N. lignicola i N. sulcatum de Nova Zelanda, totes les quals diferixen de Pholiota nubigena per caràcters microscòpics. Fruts de N. baylisianum i N. sulcatum en el sol (el primer entre verdets), mentres que fruts de N. lignicola en fusta podrida. Les tres espècies de Nivatogastrum de Nova Zelanda carixen de l'olor afrutado #present en P. nubigena.[5] Thaxterogaster pingue és alguna cosa similar en apariència a P. nubigena, pero es pot distinguir d'esta última pel seu hàbitat terrestre, periodo de fructificación otoñal i falta d'olor.[6] Algunes espècies de Weraroa són similars en morfologia, pero clarament distintes en les seues característiques microscòpiques. Ademés, les espècies de Weraroa creixen en fustes dures en lloc d'en fusta de coníferes.[2]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Pholiota nubigena dona fruts individualment, en grups o en menudes arracades en fusta de coníferes podrida, especialment avet i pi. Fructifica en primavera i principis de l'estiu, és un fongo de banc de neu, #lo que significa que a sovint es troba prop de la neu derretida o poc en acabant de que la neu haja desaparegut. En els Estats Units, és comú en Serra Nevada i les montanyes Cascade,[3] i generalment es troba en #elevació que oscilen entre 1650 i 2400 m (5410 a 7870 peus). El fongo s'ha recolectat en els estats nortamericans de Califòrnia, Idaho, Oregó i Washington.[2] Les fardes consumixen el fongo, a voltes recolecten cossos frutales i els deixen secar en llocs solejats per a usar-los més vesprada.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per primera volta en 1899 pel micólogo nortamericà Harvey Willson Harkness com Secotium nubigenum. Harkness va trobar la colecció tipo creixent en troncs de Pinus contorta en Serra Nevada, a una altitut de 7000 peus (2100 m).[8] Curtis Gates Lloyd va discutir l'espècie en una publicació de 1903, pero la va cridar rubigenum, afirmant que nubigenum era incorrecte per errors tipogràfics duts des de Pier Andrea Saccardo.[9] El gènero Nivatogastrium va ser circumscrit pels micólogos nortamericans Rolf Singer i Alexander H. Smith en 1959, els qui varen establir N. nubigenum com a tipo i única espècie. Varen considerar que l'ortografia de Lloyd rubigenum era una errata (sphalma typographicum). L'espècimen holotip va ser destruït en el terremot de Sant Francisco de 1906.[2] L'anàlisis filogenético molecular modern ha demostrat que l'espècie està anidada dins del gènero Pholiota,[10] i està estretament relacionada en Pholiota squarrosa[11] i Pholiota multicingulata.[12] El micólogo Scott Redhead va transferir l'espècie a Pholiota en 2014.[13]
El epítet específic nubigenum deriva de les raïls llatines nub, que significa "núvol", i gen -, que significa "naixcut de" o "originari de".[14] Se li coneix comunament com la "foliota gastroide"[3] o el "fongo del chicle".[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nivatogastrium nubigenum» (en en). www.mycobank.org. Archivat des d'el original, el 2016-03-03. Consultat el 2026-02-21.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «"Studies on secotiaceous fungi. V. Nivatogastrium gen. nov"».Brittonia.doi:10.2307/2805007.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 David Arora. [1].
- ↑ 4,0 4,1 «Gasteromycetes: Morphological and Developmental Features, with Keys to the Orders, Families, and Genera».Eureka, Califòrnia: Mad River Press.
- ↑ «Contributions to the knowledge of the Agaricales s.l. (Fungi) of New Zealand».New Zealand Journal of Botany.9(3)
- 463–493.ISSN 0028-825X.doi:10.1080/0028825X.1971.10430194.Consultat el 2026-02-22.
- ↑ «Califòrnia Fungi: Nivatogastrium nubigenum». mykoweb.com. Archivat des d'el original, el 2013-06-02. Consultat el 2026-02-22.
- ↑ «. "Snowbank fungi revisited"».FUNGI.
- ↑ Califòrnia Academy of Sciences; Sciences, Califòrnia Academy of (1884). [2], The Academy].
- ↑ «Mycological notes».Mycological writings of C.G. Lloyd..
- 75 no..Consultat el 2026-02-22.
- ↑ 10,0 10,1 «Pholiota olivaceophylla, a forgotten name for a common snowbank fungus, and notes on Pholiota nubigena».Mycotaxon.130(2)
- 517––532.doi:10.5248/130.517.Consultat el 2026-02-22.
- ↑ «"Major clades of Agaricales: a multilocus phylogenetic overview"».Mycologia.doi:10.3852/mycologia.98.6.982.
- ↑ «"Crassisporium and Romagnesiella: two new genera of dark-spored Agaricales"».Systematics and Biodiversity.doi:10.1080/14772000.2014.967823.
- ↑ «"Nomenclatural novelties"».Fungorum.ISSN 2049-2375.
- ↑ David Arora. [3].
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Nivatogastrium nubigenum en Index Fungorum (en inglés).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pholiota nubigena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.