Nitrur de gali-indi
El nitrur de gali-indi (InGaN, IndixGali1-xNitrur) és un material semiconductor fet d'una mescla de nitrur de gali (GaN) i nitrur d'Indi (InN). Pertany al grup de semiconductors III/ V. El seu banda prohibida pot ser manipulada variant la cantitat d'Indi en l'aleació.[1] En el InGaN, la relació per als materials InGa és usualment 0.02/0.98 i 0.3/0.7.[2]

Aplicacions LED en InGaN
El InGaN està en una de les capes emissores de llum dels moderns LEDs de color blau i vert. Comunament el compost és creixcut en una base de GaN sobre un substrat transparent, i.g. safir o carbur de silici. Té alta capacitat calorífica i baixa sensibilitat a la radiació ionisant com els atres nitrur del grup III, lo que fan d'esta aleació potencialment un material adequat per a construir cèlules fotoelèctricques, especialment per a apanys usats en satèlits.
Teòricament es pot predir que la descomposició espinodal del nitrur d'indi ocorrerà per a composts entre 15% i 85%, permetent regions o clústers de InGaN riques en In i Ga. No obstant, solament una segregació de fase dèbil ha segut observada en estudis experimentals d'estructura.[3] Atres resultats experimentals usant càtodo-lluminiscència i fotoluminiscencia en multi-pous quàntics de InGaN en baix contingut de In, han demostrat que proporcionant correctament els paràmetros de materials en aleacions de InGaN/GaN, anàlisis teòrics usats per a sistemes AlGaN/GaN també apliquen per a nanoestructuras de InGaN.[4]
El GaN és un material ric en defectes, típicament en densitat de recalcada que excedixen 108 cm−2.[5] l'emissió de llum des de la capa en InGaN creixcut sobre capes intermiges de GaN usats en LEDs blaves i verts s'espera siga atenuada per la recombinació no-radiativa produïda per tals efectes.[6] No obstant, els pous quàntics de InGaN, són eficients emissors de llum en diodos verts, blaus, blancs i ultravioleta, aixina com en diodos làser[7][8][9]
Les regions riques en indi tenen una banda prohibida menor que el material que les rodeja,[10] creant regions en menor energia potencial per a les portadores de càrrega. Els parells electron-buit (excitónes) són atrapats en estes regions recombinándose,[11] produint aixina emissió de llum,[12][13][14] en lloc de difondre's en els defectes del cristal a on la recombinació és no-radiativa. També, simulacions atoconsistentes han mostrat que la recombinació radiativa (emissió espontànea) està localisada a on existixen regions riques en indi.[15]
La longitut d'ona emesa, dependent de la banda prohibida, pot ser controlada per la relació que es manté entre el GaN i el InN en l'aleació, des de l'ultravioleta propenc en 0.02In/0.98Ga fins a 390 nm en 0.1In/0.9Ga, blau-violeta (420 nm) en 0.2In/0.8Ga, blau (440 nm) en 0.3In/0.7Ga fins al roig i atres combinacions més altes, aixina com variant la gruixa de les capes de InGaN, les quals típicament són de 2–3 nm.[2][16] Atres estudis basats també en simulacions, mostren que pot ser possible aumentar l'eficiència de la aleacione InGaN/GaN usant ingenieria de banda prohibida, especialment per a LEDs de color vert.[17]
Referències
- ↑ (2012).«"Band gap engineering approaches to increase InGaN/GaN LED efficiency"».Physica status solidi (c).44(3-5): 83-88.doi:10.1007/s11082-011-9536-x.
- ↑ 2,0 2,1 «The Group 13 Metals Aluminium, Gallium, Indium and Thallium. Chemical Patterns and Peculiarities. Edited by Simon Aldridge and AnthonyJ. Downs.Angew. Chem».doi:10.1002/anie.201105633.
- ↑ (2007).Phil. Mag..87(13): 1999–2017.doi:10.1080/14786430701342164.
- ↑ «Investigation of the recombination dynamics in low In-content InGaN MQWs by means of cathodoluminescence and photoluminescence excitation».doi:10.1002/pssc.200460305.
- ↑ «Structural and optical properties of InGaN/GaN triangular-shape quàntum wells with different threading dislocation densities».doi:10.1007/BF02705411.
- ↑ P. G. Eliseev. «Radiative processes in InGaN quàntum wells». Archivat des de l'original, el 8 d'abril de 2013. Consultat el 19 de juny de 2012.
- ↑ «High performance InGaN/GaN nanorod light emitting diode arrays fabricated by nanosphere lithography and chemical mechanical polishing processes».doi:10.1364/OE.18.007664.
- ↑ HJ Chang, et alter. «Strong luminescence from strain relaxed InGaN/GaN nanotips for highly efficient light emitters».
- ↑ «High power blue–violet InGaN laser diodes grown on bulk GaN substrates by plasma-assisted molecular beam epitaxy».doi:10.1088/0268-1242/20/8/030.
- ↑ Steven Keeping (2012). «Understanding the Cause of Fading in High-Brightness LEDs». Archivat des de l'original, el 1 de juny de 2012. Consultat el 19 de juny de 2012.
- ↑ «Radiative Recombination Efficiency of InGaN-Based Light-Emitting Diodes Evaluated at Various Temperatures and Injection Currents».doi:10.1143/JJAP.46.L627.
- ↑ «Single InGaN nanodisk light emitting diodes as full-color subwavelength light sources».doi:10.1063/1.3597211.
- ↑ «InGaN/GaN nanorod array white light-emitting diode».doi:10.1063/1.3478515.
- ↑ Ivan Eliashevich«InGaN blue light-emitting diodes with optimized n-GaN layer».doi:10.1117/12.344483.
- ↑ (2012).Physica status solidi (c).9(5): 1315–1319.doi:10.1002/pssc.201100205.
- ↑ «Tuning the emitting wavelength of InGaN/GaN superlattices from blue, green to yellow by controlling the size of InGaN quasi-quàntum dot».doi:10.1016/j.tsf.2005.07.090.
- ↑ (2012).Physica status solidi (c).44(3-5): 83-88.doi:10.1007/s11082-011-9536-x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitruro de galio-indio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.