Nitrofuranos

Els Nitrofuranos són un grup de substàncies antimicrobianas, utilisades per a controlar agents patógenos en molts animals. S'inclou dins dels antibiòtics sintètics que s'obtenen exclusivament per síntesis química. Els grups que produïxen els nitrofuranos són varis: Nitrofurazona, furazolidona, Furaltadona, nitrofurantoína, Nifuraldezona, Nifupirazina. La seua utilisació està prohibida en espècie animals els productes dels quals o carn són utilisats en alimentació humana, degut a que els mateixos i els seus metabòlits permaneixen en l'aliment enllaçats a proteïnes. Els nitrofuranos són antibacterianos sintètics, i fins a la data s'han sintetisats més de 3500 d'ells. En general són pols cristalines de color groc, poc solubles en aigua, pero solubles en dimetil-formamida i alcohol. Tenen un pH de 4.5 – 7. Són termoestables pero foto sensibles per lo que deuen almagasenar-se en recipients hermètics i protegits de la llum solar.

Història

El reconeiximent i l'utilisació dels nitrofuranos com a agents terapèutics data dels treballs realisats per Scott i Clampit en l'any 1943. Poc despuix, Dodd i Stilman varen observar que quan a un anell de furano se li acoplava un grup nitrogenat en la seua posició 5, el compost resultant adquiria un alt grau de poder antimicrobiano.

Farmacodinámica

Els nitrofuranos són bacteriostáticos i en dosis altes actuen com bactericides. Presenten dos mecanismes d'acció sobre les bactèries: 1. Inhibició del metabolisme dels carbohidrats, la qual cosa es conseguix evitant la formació d'acetil-CoA a partir de piruvato, en lo que s'alteren les vies per a l'obtenció d'energia. 2. Participació dels metabòlits intermijos, que es formen a partir de la reducció enzimàtica dels nitrofuranos. Els metabòlits intermijos originen el trencament de la cadena del DNA bacterià. Adicionalment es menciona que alteren tant la respiració bacteriana com la funció ribosomal.