Nipper
Nipper (1884 - setembre de 1895) va ser un gos de Brístol, Anglaterra, que va servir com a model per a una pintura de Francis Barraud titulada "La veu del seu amo". Esta image va ser la base d'una de les marques comercials més conegudes del món, el famós gos junt a un gramòfon que va ser utilisat per vàries companyies discogràfiques i les seues marques associades, inclosa Berliner Gramophone i les seues diverses filials i successores, com la filial alemana de Berlín Deutsche Grammophon.; el successor nortamericà de Berliner, Victor Talking Machine Co. (més vesprada coneguda com RCA Victor i després RCA Records); Zonophone, la filial britànica de Berliner (i més vesprada de Victor); Gramophone Co. Ltd. (informalment coneguda com His Master's Voice) i les seues successores EMI i HMV Retail Ltd.; la filial alemana de Gramophone Co., Electrola; i l'una volta filial de Victor, la Japan Victor Company (JVC).
Biografia
[editar | editar còdic]Nipper va nàixer en 1884 en Brístol, Anglaterra, i va morir en setembre de 1895.[1] Era un gos mestizo, tal volta una mescla en una miqueta de Jack Russell terrier,[2] encara que algunes fonts sugerixen que era un fox terrier de pèl pla,[3][4] o un "creuament de Bull terrier".[5][6] Se li va posar el nom de Nipper perque "pessigava" la part posterior de les cames dels visitants.[7]
Originalment vivia en el seu amo, Mark Henry Barraud, en el Prince's Theatre, a on Barraud era dissenyador d'escenaris[8] Quan Barraud va morir en 1887, els seus germans Philip i Francis es varen fer càrrec del gos. Posteriorment, Francis ho va dur a Liverpool, i després li'l va entregar a la viuda de Mark en Kingston-upon-Thames, Surrey.[6] Nipper va morir per causes naturals en 1895 i va ser enterrat en Kingston upon Thames en Clarence Street, en un chicotet parc rodejat de magnolios. En el pas del temps es va ser edificant en la zona, i actualment una sucursal del Lloyds Bank ocupa aquell lloc. En la paret del banc, just dins de l'entrada, una placa de bronze commemora al terrier que es troba baix de l'edifici.
El 10 de març de 2010, un chicotet camí prop del lloc de descans del gos en Kingston upon Thames va ser nomenat Nipper Alley en commemoració de l'antic resident del poble.[9]
Icon publicitari
[editar | editar còdic]En 1898, tres anys despuix de la mort de Nipper, Francis Barraud, el seu últim amo i germà del seu primer amo, va pintar una image de Nipper escoltant atentament un fonógraf de cilindre Edison-Bell. Pensant que la companyia Edison-Bell ubicada en Nova Jersey, EE. UU.,[7] podria trobar-l'útil, li la va oferir a James E. Hough, qui ràpidament va respondre: "Els gossos no escolten els fonógrafs". El 31 de maig de 1899, Barraud va ser a les oficines de Maiden Lane de The Gramophone Company en l'intenció de demanar prestat una bocina de latón per a reemplaçar a la bocina de color negre originalment en la pintura. El gerent William Barry Owen va sugerir que si l'artiste reemplaçara la màquina per un gramòfon de discs Berliner, compraria la pintura. L'image es va convertir en l'exitosa marca registrada dels sagells discogràfics Victor i HMV, les tendes de música HMV i la Radi Corporation of America, despuix de l'adquisició de la companyia Victor en 1929. La marca va ser registrada per Berliner per al seu us en els Estats Units el 10 de juliol de 1900.[10] (Vore La veu del seu amo per a obtindre una història completa de les marques basades en Nipper).
“És difícil dir cóm se'm va ocórrer l'idea més allà del fet de que de sobte em va semblar que fer que el meu gos escoltara el fonógraf, en una expressió inteligent i prou perplexa, i cridar-ho 'La veu del seu amo' seria un excelent tema. Teníem un fonógraf i a sovint em vaig donar conte de lo perplex que estava al vore d'on venia la veu. Certament va ser el pensament més feliç que he tingut.”
L'eslògan "His Master's Voice", junt en la pintura, es va vendre a The Gramophone Company per 100 lliures (unes lliures hui en dia): la mitat pels drets d'autor i l'atra mitat per la pintura en sí mateixa.[12] La pintura a l'oli original va estar penjada durant molts anys en la sala de juntes de EMI en Hayes, Middlesex.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The History of Nipper and His Master's Voice». erikoest.dk.
- ↑ «[1]», BBC.
- ↑ Fudge, Erica (2002). Animal, London: Reaktion, p. 67. ISBN 978-1-86189-134-1.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 de giner de 2020.
- ↑ Cunliffe, Juliette (2000). The Encyclopedia of Dog Breeds, Bath, England: Parragon, p. 122. ISBN 978-0-7525-4161-7.
- ↑ 6,0 6,1 «Nipper - His Master's Voice». LondonDogForum.co.uk. The London Dog Forum Ltd. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 17 de giner de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 «the nipper saga». designboom.com. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 7 de decembre de 2011.
- ↑ «The History of the Department of Computer Science». Consultat el 19 de decembre de 2012.
- ↑ «Kingston's Toilet Gallery alley named after HMV dog Nipper». Surrey Comet.
- ↑ Vaclav Smil, Creating the Twentieth Century: Technical Innovations of 1867–1914 and Their Lasting Impact (Oxford University Press, 2005), p240
- ↑ Rolfs, Joan & Robin. (2007). Nipper Collectibles, The RCA Victor Trademark Dog. Àudio Antique LLC, USA. ISBN 978-1-932433-82-1
- ↑ «The Story of "Nipper" and the "His Master's Voice" Francis Barraud's painting».Talking Machine Review.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nipper» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.