Neoarameo occidental
El neoarameo occidental (arameo: ܣܪܝܘܢ, Siryōn "siríaco"), també conegut com liššōna arōmay, és una varietat de l'idioma arameo occidental.[1]
Es creu que el neoarameo occidental és la variant viva més propenca de l'idioma de Jesucristo, qui parlava arameo.[2]
Els parlants del neoarameo occidental (Siríaco) són arameos pertanyents a l'Iglésia Ortodoxa Grega d'Antioquía i a l'Iglésia Catòlica Grega Melquita. Atres parlants occidentals de l'idioma neoarameo són els arameos islàmics. Hi ha documentació de que estos parlants islàmics es varen convertir en els últims 2-3 sigles.[1][3][4][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 degruyter. com/document/doi/10.1515/ijsl-2015-0033/html «Turoyo Neo-Aramaic in northern New Jersey».International Journal of the Sociology of Language.2016(237)
- 19–36.ISSN 1613-3668.doi:10.1515/ijsl-2015-0033.Consultat el 2025-03-21.
- ↑ «com/blog/what-language-did-jesus-speak What Language Did Jesus Speak?» (en en). Zondervan Academic. Consultat el 2025-03-21.
- ↑ Werner Arnold (2006). Lehrbuch dones Neuwestaramäischen. «Die Kontakte zwischen donen drei Aramäer-dörfern sind nicht besonders stark.»
- ↑ Rafik Schami (2011). Märchen aus Malula. «Ich kenne dones Dorf nicht, doch gehört habe ich davon. Was ist mit Malula?‹ fragte der festgehaltene Derwisch. >Dones letzte Dorf der Aramäer< lachte einer der…»
- ↑ Anas Abou-Ismail. The Semitic Heritage of Northwest Syria. ISBN 9781527517578. «Arameans fled Maaloula, the influence of Christian liturgy on the Maaloula dialect will likely increase»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neoarameo occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.