Anar al contingut

Neft Donaşları

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neft Donaşları

Neft Donaşları (Plantilla:Lang-az, en ruso: Нефтяные Камни) és un assentament industrial ubicat en Bakú, Azerbaiyan. El complex forma part del municipi de Çilov-Neft Donaşları en el districte de Khazar.[1] Es troba a 100 quilómetros a distància de la capital d'Azerbaiyan Bakú, i a 55 quilómetros des de la costa més propenca del Mar Caspio. Convertida en un poble complet en la mar, va ser la primera plataforma de petròleu en Azerbaiyan, i la primera plataforma petrolífera marina operativa en el món, integrant numeroses plataformes de perforació, per la qual cosa apareix en El llibre Guinness dels récorts.[2]

L'assentament es va iniciar en una única ruta sobre l'aigua i es va convertir en un sistema de camins i plataformes construïdes sobre la base de barcos afonats a propòsit per a la fundació de Neft Donaşları.[3] La característica més distintiva de Neft Donaşları és que és una ciutat funcional, en una població de prop de 2000 persones i més de 300 quilómetros de carrers construïts sobre piles de terra i farcidura sanitària.[4]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El lloc va ser originalment nomenat Chernie Kamni («Pedres Negres»), pero més vesprada va ser canviat a Neft Donaşları («Roques Aceitosas»), substituint l'alusió al color negre de l'oli en una referència a la substància en sí mateixa.[5][6]

Història

[editar | editar còdic]

La construcció de la ciutat

[editar | editar còdic]
Archiu:The Soviet Union 1971 CAPS 9 4086 stamp (Oil Platforms on Causeway in Caspian Sea).jpg
Estampilla soviètica de 1971, presentant Oil Rocks.

El primer gran estudi geològic de la zona es va portar a terme entre 1945 i 1948.[7] L'assentament de Neft Donaşları va ser construït en 1949, en acabant de que petròleu fora descobert en el lloc, a 1100 metros de profunditat baixe el Mar Caspio, en la qual cosa es va convertir en la primera plataforma petrolífera lluntana a la costa del món.[8][9]


En 1951, Neft Donaşları estava llista per a la producció, equipada en tota l'infraestructura necessària per a aquell temps. Varen ser alçades plataformes de perforació, es varen instalar tancs d'oli, i es varen construir molls en els recints per a barcos. El primer oli produït des de Neft Donaşları va ser carregat en un camió cisterna el mateix any.[10]

En 1952 va començar la construcció sistemàtica de ponts d'armassó que conecten les illes artificials. Fàbriques soviètiques varen construir montages de grua especialment dissenyades per al seu us en Neft Donaşları, junt en una grua barcaça que podia dur fins a 100 tonellades de petròleu. Els montages varen ser equipats en martells usats per a traslladar montons al fondo de l'mar.

La construcció a gran escala es va iniciar en 1958, la qual va incloure hostals de nou pisos, hotels, palaus culturals, fàbriques panaderes i tallers d'limonada. El desenroll massiu de Neft Donaşları va continuar durant 1976-1978 en la construcció d'un dormitori de cinc pisos i dos plantes compresoras de gas, l'instalació d'un sistema d'aigua potable en els edificis, i la construcció de dos oleoductes submarins fins a la terminal en Dubendi, cada u d'un diàmetro de 350 milímetros. Ademés, es va crear un pont per al tràfic vehicular. Com a resultat, la zona de l'assentament va créixer a al voltant de 7 hectàrees en la década de 1960, en una llongitut dels ponts d'armassó d'acer que unixen les illes artificials superior als 200 quilómetros.

Despuix de l'independència

[editar | editar còdic]

En novembre de 2009, l'assentament va celebrar el seu 60 aniversari.[11][12] Durant les últimes sis décades, els jaciments de Neft Donaşları han produït més de 170 millons de tonellades de petròleu i 15 mil millons de m³ de gas natural associat. Segons les estimacions actuals realisades per geólogos, el volum de reserves recuperables s'alça cap a les 31 millons de tonellades.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Belediyye Informasiya Sistemi» (en azerbaijani). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2008.
  2. «Oldest offshore oil platform». Guinness World Records. Consultat el 29 de juliol de 2016.
  3. «OIL ROCKS: AN INFRASTRUCTURED SOVIET CITY». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2014. Consultat el 26 de decembre de 2010.
  4. «The Roc of Ages». Consultat el 26 de decembre de 2010.
  5. «НЕФТЯНЫЕ КАМНИ — 60». Bakinskiy Rabochiy Newspaper. Consultat el 26 de decembre de 2010.
  6. «THE EARLY DAYS». Azerbaijan International Magazine. Consultat el 26 de decembre de 2010.
  7. «Baku and Oil. The Soviet Period». window2baku.com. Consultat el 25 de decembre de 2010.
  8. «OIL PLATFORMS». Consultat el 25 de decembre de 2010.
  9. «Oil Rocks in the Caspian». azer.com. Consultat el 25 de decembre de 2010.
  10. «A MAN-MADE ISLAND OF OIL TREASURES». www.oilru.com. Consultat el 25 de decembre de 2010.
  11. «Городу в Каспийском море уже 60 лет». Lifenews.ru. Consultat el 25 de decembre de 2010.
  12. «Oil Rocks is essential value for Azerbaijani people: president - UPDATE». today.az. Consultat el 25 de decembre de 2010.