Nefropatía murina de la α2o-globulina
La nefropatía de la α2o-globulina és un síndrome toxicológico en ratas mascle despuix de l'exposició a productes químics industrials i ambientals. És provocada per un grup divers de substàncies químiques, com la gasolina sense plom, el D-limoneno, l'1,4-diclorobenceno, el tetracloroetileno, la decalina i el lindano. Ocorre en rates mascle quan una d'estes substàncies s'unix a la globulina α2o, disminuint la seua degradació per acció de la proteasa lisosómica.[1]
La nefropatía causada per globulina α2oes caracterisa per una acumulació de “gotes” de proteïnes en el segment S2 del túbul proximal i resulta en una necrosis unicelular, la formació de mòles granulars en l'unió del tubo proximal i el torra prima de Henle, i regeneració celular. L'exposició química crònica a estos components resulta en una progressió d'estes lesions i finalment en una nefropatía crònica. En composts com la gasolina sense plom, l'exposició crònica resulta en un increment de l'incidència renal d'adenomas/carcinoma per mecanismes no genotóxicos.
Proteïnes globulina majors
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Proteïnes urinàries majors.
L'expressió d'esta nefropatía requerix la presència de la proteïna α2o-globulina. Esta globulina se sintetisa en el fege de rates mascle baix el control androgénico. Pel seu baix pes molecular (18.7 kDa), la α2o-globulina és filtrada lliurement en el glomérulo i aproximadament la mitat és reabsorbida per endocitosis en el segment S2 del túbul proximal.
Molts composts que causen la nefropatía s'unixen a la α2o-globulina d'una manera reversible i disminuïxen la capacitat de degradació de les proteasas lisosomales en el túbul proximal. Açò resulta en una acumulació de α2o-globulina en el túbul proximal en un increment en el tamany i número de lisosomas i una alteració de les característiques morfològiques de les gotes de proteïnes.[2]
Patogénesis
[editar | editar còdic]Es produïx una unió reversible entre els productes químics i/o els seus metabòlits i la α2o-globulina. Este complex és resistent a la hidrólisis proteolítica, duent a l'acumulació en lisosomas renals i posterior citotoxicidad i mort celular.[3]
Açò resulta en auments marcats en la proliferació celular relacionats en l'exposició que persistixen durant a lo manco un any, sempre que l'exposició continue.
Este aument sostingut en la proliferació de cèlules renals pot promoure cèlules iniciades per a formar focs preneoplásicos i neoplasias renals en rates macho.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Klaassen, C., Watkins, J., Casarett, L. and Doull, J. (2005). Fonaments de toxicologia. Madrit: McGraw-Hill.
- ↑ 2,0 2,1 Klaassen, C. and Casarett, L. (2008). Casarett & Doull's toxicology. New York: McGraw-Hill Medical.
- ↑ Swenberg, J., Short, B., Borghoff, S., Strasser, J. and Charbonneau, M. (1989). The comparative pathobiology of α2o-globulin nephropathy. Toxicology and Applied Pharmacology, 97(1), pp.35-46.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nefropatía murina de la α2u-globulina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.