Anar al contingut

Natrodufrénita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Natrodufrenite-95023.jpg
Natrodufrénita

La natrodufrénita o natrodufrenita és un mineral, fosfat de ferro i sodi en hidroxilos, hidratado. Va ser descrit a partir d'eixemplars obtinguts en el castell de Pluherlin, Rochefort-en-Terre, Morbihan, Bretanya, França, que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom fa referència a la dufrenita ( nom mineral que a la seua volta és un homenage al mineralogista francés P.A. Dufrénoy) i al sodi que la diferència d'ella.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La natrodufrénita és l'anàlec en sodi de la dufrénita i l'anàlec en ferro en forma ferrosa de la gayita. Apareix en forma de microcristales, generalment d'un color vert molt obscur casi negre, o més freqüentment com esférulas radiadas de distints tons de vert. A voltes conté proporcions significatives d'alumini substituyendo al ferro, i també pot contindre indicis de calcio.[1]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La natrodufrénita, de la mateixa manera que la dufrenita, de la que és indistinguible sense anàlisis químic, es troba com un fosfat de formació secundària a baixa temperatura, en pegmatita i en atres mineralisacions en fosfat. Es coneix la seua presència en unes 50 localitats en el món.[2] En Espanya s'ha trobat en la mina La Coloma, Albarzer la Major (Càceres)[3] i en la pegmatita del Teso de la Calera, en Pinilla de Fermoselle (Zamora)[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bulletin de Minéralogie, 105, (4), 321-326.
  2. «Natrodufrenite. Mindat».
  3. Revista de Minerals, 4 (5), 10-31.
  4. European Journal of Mineralogy, 10, 155-168..