Nanocopo
En un sentit general, un nanocopo és una làmina (és dir, un tros irregular de material en una dimensió substancialment més chicoteta que les atres dos) en a lo manco una dimensió nanométrica (és dir, entre 1 i 100 Nou Mèxic). Una lasca no és necessàriament perfectament plana, pero es caracterisa per tindre una forma o estructura similar a una placa. Existixen nanoláminas de tot tipo de materials.
En un sentit més restringit, en el context de l'energia solar, els nanocopos són un tipo de semiconductor que té potencial per a la creació d'energia solar, ya que el producte en sí solament està en la fase de prototip. Gràcies al seu estructura cristalina, els cristals són capaços d'absorbir la llum i captar el 30 per cent de l'energia solar dirigida a la seua superfície.
Estructura
Els nanocopos tenen una estructura que conté diminuts cristals i millons d'ells podrien cabre en un sol centímetro quadrat. Els chicotets cristals absorbixen la llum solar i utilisen l'energia solar per a convertir-la en electricitat. Esta estructura cristalina perfecta és la raó per la que este producte pot revolucionar l'energia solar.[1] La gran relació superfície-volum i la textura de la superfície d'esta nanoestructura proporcionen una major taxa d'absorció de l'energia de la llum del sol. Els investigadors també estan treballant per a intentar combinar-ho en diferents materials semiconductors, ya que els requisits habituals d'una estructura cristalina similar per al substrat portador són menys estresantes en l'estructura de les nanoláminas. El substrat portador en els nanocopos té com a propòsit permetre el creiximent de les nanoestructuras i funciona com un contacte per a les nanoestructuras quan absorbixen activament l'energia del sol.[2]
Objectiu
L'energia solar obtinguda a partir de nanocopos pot resultar beneficiosa de vàries maneres. Els nanocopos podrien ajudar potencialment a reduir el cost de l'energia solar. Ademés, ya que teòricament es pot obtindre més energia solar a partir de nanocopos, el seu us pot potencialment mantindre més net el mig ambient de la Terra en reduir la necessitat de combustibles fòssils.
Cost
L'alt cost de l'energia solar es deu a la dificultat de convertir-la en electricitat per al seu us, i menys de l'1 per cent de l'electricitat del món prové del sol per este procés.[3] Les nanoescates poden ajudar potencialment en els problemes econòmics de l'energia solar en reduir el cost per un procés més fàcil i un millor resultat energètic. La tecnologia de nanoláminas podria potencialment facilitar la conversió d'energia solar en electricitat, una cantitat que s'estima duplica la que les cèlules solars actuals poden recolectar. Esta nova tecnologia també pot reduir potencialment el cost de l'energia solar perque permet una reducció en el costós silici semiconductor.[1] La pèrdua d'energia també es reduïx potencialment en una distància més curta de transport d'energia solar a través de nanoláminas més menudes.[4]
Mig ambient
La tecnologia de nanoescates també pot ajudar a mantindre el mig ambient més net, ya que el sol és la font d'energia neta, pura i sostenible que es pot convertir en electricitat.[3] Si ben els combustibles fòssils són la principal font d'energia per a l'electricitat, l'us d'energia solar obtinguda a partir de nanocopos reduirà la dependència dels combustibles fòssils. Quan es cremen combustibles fòssils per al seu us, lliberen un gas tòxic que té un enorme impacte en la contaminació de la Terra.[4] Ademés, el procés d'obtenció d'estos combustibles fòssils no és bo per al mig ambient, ya siga la mineria de carbó, la perforació de pous petrolífers o la fracturació hidràulica de la superfície de la Terra per a aplegar al petròleu i el gas.[5]
Investigació
Un investigador que treballa en la tecnologia de nanoescates és el Dr. Martin Aagesen del Institut Niels Bohr de l'Universitat de Copenhague, qui té un doctorat del Centre de Nanociencia. Aagesen va descobrir i va publicar informació sobre la ciència dels nanocopos en 2007.[6] Aagesen és el director eixecutiu de SunFlake, llançat des del Nano Science Center. La finançació per a la ciència de les nanoláminas va provindre del fondo de capital de risc danés SEED Capital i de l'Universitat de Copenhague.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Nano Flakes promise greater solar energy efficiency». www.gizmag.com. Consultat el 2016-02-03.
- ↑ 2,0 2,1 «Nano-flake structure boosts solar cell performance - Eco-innovation Action Pla - European Commission». Eco-innovation Action Pla. Consultat el 2016-02-11.
- ↑ 3,0 3,1 «Nano Flakes May Revolutionize Solar Cells». www.sciencedaily.com. Consultat el 2016-02-03.
- ↑ 4,0 4,1 «Uncover the Benefits of Solar Energy». solarcity.com. Consultat el 2016-02-11.
- ↑ «"Fracking" controversy and communication: Using national survey data to understand public perceptions of hydraulic fracturing».Energy Policy.65
- 57–67.doi:10.1016/j.enpol.2013.10.017.
- ↑ «Nano Flakes Could Make PV More Efficient». www.renewableenergyworld.com. Consultat el 2016-02-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanocopo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.