Namaitamí

Namaitamí, en la mitologia talamanqueña, és una divinitat dels panteones bribri i cabécar.

Simbolisa a la danta o tapir, i és la germana del creador del món Sibö. Ademés és la mare de la chiqueta terra (Irìria en bribri, i Sulára en cabécar), i filla de Namásia. Namaitamí és molt primitiva i no usa roba. Junt en la seua mare i la seua filla, viu en el inframón.

La versió bribrí senyala que ella somia la visita del seu germà Sibö i efectivament ell aplega a la seua casa en la finalitat d'invitar-la a una festa per a que servixca el chocolate, i aixina distraure-la per a dur-se a la seua filla. La senyora Namaitamí es nega, pero ell la convenç en el pretext de que la va a casar en uns bons hòmens, i eixa és la raó per la que només certs clans poden menjar danta. Namaitamí és enganyada per Sibö vàries voltes en el pla de posar figures falses d'ell i d'una atra gent, i quan ella aplega a la seua casa pels sorolls que provenien d'ella, definitivament ya s'havia dut a la chiqueta terra.

Per la seua banda, els cabécares diuen que ella és invitada a arreplegar cacao i, en sentir els forts sons produïts per Talá Yekela, retorna a la seua casa i troba a la seua mare mig morta; ademés, és enganyada per mig d'una nina idèntica a la seua filla: en abraçar Namaitamí a la que creu la seua filla, la chiqueta queda atrapada en la nina.

Bibliografia

• Jara, C, V (1997). El lloc del temps. Històries i atres tradicions orals del poble bribrí. Sant Josep, Costa Rica. Editorial de l'Universitat de Costa Rica. Ciutat Universitària Rodrigo Facio.

Fernández, Severiano(2011').El convit de Sibö. Llima, Costa Rica. Editorial Fundació Naírí.

Vore també

• Mitologia talamanqueña