Nacolia

Nacolia (en grec: Νακώλεια), latinizada com Nacoleia o Nacolea, era una ciutat de l'antiguetat i del medievo de Frigia. Correspon a l'actual Seyitgazi, província de Eskişehir en la regió de Anatolia Central de Turquia.
Història
[editar | editar còdic]Va ser una ciutat de Frigia Salutaris, que va prendre el seu nom d'una llegenda de la nimfa Nacola, i no tenia una atra història en l'antiguetat.[1]
L'àrea era coneguda per la seua fertilitat durant el periodo romà tardà, gràcies al riu Partenio (Seyit El seu) i a que va ser arbolada a finals de el IV (ara està deforestada).[2] Va ser allí a on l'emperador Valente (r. 363–378) va derrotar al usurpador Procopio en 366 en la Batalla de Tiatira. Baix Arcadio va ser ocupada per una guarnició de godos baix Tribigildo que es va rebelar contra l'emperador en 399.[2] En 782, va ser ocupada temporalment pels abasíes del califato abasí.[1][2]
Bisbat
[editar | editar còdic]Al principi, com a sèu romana era sufragánea de Synnada. Entre 787-862, es faria autocéfala i aplegaria a ser important a principis de el VIII, quan el seu bisbe Constantino es va convertir en un dels principals defensors de l'iconoclasia bizantina baixe el govern de l'emperador León III el Isaurio (que va governar entre 717–741), que va fingir abjurar del seu error davant el patriarca Germà I de Constantinopla i després seria condenat per hereje en el Segon Concilie de Nicea (787).[1][2]
Nacolia va ser elevada al ranc d'arzobispado entre 787 i 862, i finalment va aplegar a ser sèu metropolitana entre 1035 i 1066, quan el seu titular apareix en l'últim lloc entre els metropolitans que assistixen a un concilie.[1][2] La sèu va continuar existint com a metròpolis, sense sufragáneas, fins a el XIV.[2] Nacolia està inclosa, en ranc arzobispal, en la llista de sèus titulars de l'Iglésia Catòlica[3] i està quedat sense bisbes titulars des de 1973.[4]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nacolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.