Anar al contingut

Números de Keith

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En el camp de la matemàtica recreativa, els números de Keith (també coneguts en anglés com repfigit numbers (repetitive Fibonacci-like digit)) són els números que es troben en la següent successió sancera:

14, 19, 28, 47, 61, 75, 197, 742, 1104, 1537, 2208, 2580, 3684, 4788, 7385, 7647, 7909, 31331, 34285, 34348, 55604, 62662, 86935, 93993, 120284, 129106, 147640, 156146, 174680, 183186, 298320, 355419, 694280, 925993, 1084051, ... Plantilla:OEIS 

Els números de Keith varen ser introduïts pel matemàtic nortamericà Mike Keith en 1987.[1] Estos números són, en un sentit computacional, molt difícils de trobar: solament es coneixen uns 100 d'ells i hi ha solament 71 menors de 1019.

Introducció

[editar | editar còdic]

Per a determinar si un número sancer positiu N, de n sifres, és un número de Keith, es crea una successió sancera d'estil similar a la de Fibonacci. Esta successió té com a primers térmens els n dígits decimals de N, ordenant-se des del dígit més significatiu. Es continua la successió, a on cada terme és la suma dels anteriors n números. Per definició, N és un número de Keith si N apareix en la seqüència construïda.

Analisant un eixemple:

Considerar el número de 3 dígits N = 197. La seqüència a construir serà:

1, 9, 7, 17, 33, 57, 107, 197, 361, ...

S'observa que 197 es troba en la successió. Per tant, s'afirma que 197 és un número de Keith.

Definició

[editar | editar còdic]

Un número de Keith és un sancer positiu N que apareix com un terme en una relació de recurrencia llineal, en a on els térmens inicials són els seus dígits decimals propis. Donat un número de n dígits

N=i=0n110idi,

Es construïx una successió SN els térmens inicials del qual són dn1,dn2,,d1,d0 (els dígits significatius del número de Keith). Un terme qualsevol de la successió s'obté sumant els previs n números. Si el número N es troba en la successió SN construïda, s'afirma que N és un número de Keith.

Els números d'un dígit posseïxen la propietat explicada. Són normalment exclosos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Keith, Mike (1987). “Repfigit Numbers”. Journal of Recreational Mathematics 19 (1): 41–42.


Referències

[editar | editar còdic]