Número IMO
El número IMO de l'Organisació Marítima Internacional (per la sigla IMO que correspon en l'abreviatura en anglés d'esta agència de les Nacions Unides) és el número que s'assigna a tots els bucs per a la seua identificació.
Va ser introduït en 1987 com una mida per a millorar la seguritat martítima. La finalitat d'este número és assignar un número permanent a cada buc. Els bucs poden canviar de nom i de pabelló, pero no canvien el seu número IMO. Des de 1994 es va aprovar que fora obligatori per a tots els bucs. Esta obligació va entrar en vigor l'1 de giner de 1996.[1]
El número IMO ha de mostrar-se en un lloc visible junt al nom.
Estructura
Un número IMO està compost per les tres lletres IMO seguit d'un número de sèt dígits. Est consistix en una seqüència única de sis dígits, més un còdic de control.[2]
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Número IMO» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.