Mysterium Cosmographicum
Mysterium Cosmographicum (del llatí: El Misteri Cosmográfico), titulat originalment com a Precursor dels ensajos cosmológicos, els quals contenen el secret de l'univers; sobre la proporció maravellosa de les esferes celests, i sobre les verdaderes i particulars causes del número, magnitut, i moviments periòdics dels cels; establits per mig dels cinc sòlits geomètrics regulars (Llatí: Prodromus dissertationum cosmographicarum, continens mysterium cosmographicum, de admirabili proportione orbium coelestium, de que causis coelorum numeri, magnitudinis, motuumque periodicorum genuinis & proprijs, demonstratum, per quinque regularia corpora geometrica). És un llibre d'astronomia escrit per l'astrònom alemà Johannes Kepler, publicat en Tübingen en el 1596 i la segona edició en el 1621. El títul complet del llibre és: Kepler va propondre que la relació entre les distàncies dels sis planetes coneguts en el seu temps podia entendre's en térmens dels cinc sòlits platònics, tancats dins d'una esfera que representava l'òrbita de Saturn.
El llibre explica la teoria cosmológica de Kepler, basat en el sistema copérnico, en el qual els cinc sòlits platònics dicten l'estructura de l'univers i reflectixen el pla de Deu per mig de la geometria. D'acort a la narració de Kepler en este llibre, el coneiximent de la relació entre la distància dels planetes va ser descobert accidentalment mentres ell demostrava el càlcul de la raó entre un círcul i un atre círcul que és creat rotando un círcul inscrit. Va ser aixina que ell va notar que havia descobert que esta era la mateixa relació entre les òrbites de Saturn i Júpiter. Ell va escriure, “Per un mer accident, casualment em vaig acostar més a l'estat actual de l'assunt. Vaig pensar que va ser per intervenció divina que havia obtingut fortuitamente lo que mai vaig poder obtindre per mig de qualsevol esforç.” Pero despuix de completar càlculs adicionals, va comprendre que no podia utilisar polígons de dos dimensions per a representar a tots els planetes, pero que en volta ell tenia que usar els cinc sòlits platònics.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mysterium Cosmographicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.