Myosotis albiflora
Myosotis albiflora és una espècie de planta Angiospermae de la família Boraginaceae, nativa del sur de Chile i Argentina, que va ser descrita per Joseph Banks i Daniel Solander en el llibre de Joseph Dalton Hooker de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
Flora Antarctica. Plantes d'esta espècie de nomeolvides són perennes i tenen coroles blanques. És una de dos espècies natives de Myosotis en l'extrem meridional de Sudamérica. L'atra és M. antarctica.
Taxonomia i etimologia
[editar | editar còdic]Myosotis albiflora Banks & Sol. ex. Hook.f. forma part de la família Boraginaceae. L'espècie va ser descrita en l'any 1846 per Joseph Banks i Daniel Solander en la publicació de Joseph Dalton Hooker Flora Antarctica.[1][2] M. albilfora està més semblada morfològicament a M. tenericaulis, una espècie rastrera, bracteada i endèmica de Nova Zelanda, pero es distinguix d'esta en els fruts més grans, estils que són usualment més curts que el cáliz (en flor), i estams més llarcs.[3]
El tipo nomenclatural de Myosotis albilfora va ser recolectat en Terra del Fòc, Argentina, i està depositat en el Museu d'Història Natural en Londres, Anglaterra.[4][5]
L'epítet específic, albiflora, deriva del llatí (albus, blanc; floris, flor) i fa referència a les seues coroles blanques.[3]
Filogenía
[editar | editar còdic]En els anàlisis filogenético de marcadors estàndars de seqüenciació (ADN ribosómico nuclear i regions d'ADN chloroplástico), es va demostrar que Myosotis albiflora forma part del linaje monofilético de Myosotis de l'hemisferi sur.[6] Dins del linaje de l'hemisferi sur, les relacions entre les espècies no varen ser resoltes de forma satisfactòria.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Les plantes de Myosotis albiflora conformen rosetes úniques. Cada roseta té 1 a 17 fulls i cada full té pecíols de 6 a 30 mm de llarc. Les làmines dels fulls de la roseta medixen 7 a 39 mm de llarc per 3 a 12 mm d'ample (proporció llarc: ample 1.8–3.6: 1), són elíptiques, oblanceoladas o estretament obovadas, més amples en el mig o sobre este, en un àpiç obtús. La superfície superior del full està densament coberta de pèls rectes, adpresos, antrorsos (orientats cap a davant), orientats en àngul respecte de la vena central. La superfície superior del full està escassament coberta de pèls rectes, adpresos, antrorsos, paralels a la vena central. Cada roseta té 4 a 15 #inflorescència rastreras, expansives, en o sense branques, bracteadas, ascendents o prostradas, de 7 a 23 cm de llarc. Les bràctees són similars als fulls de roseta en quant a la forma i els pèls, pero són més menudes, i es tornen més menudes i sésiles cap a la punta de l'inflorescència. Pot haver fins a 15 flors en cada inflorescència, i cada flor té un pedicel i una bràctea (pero la flor està a sovint baixe la aixella). El cáliz és de 2–3 mm de llarc en flor i de 2–4 mm de llarc en frut, lobado a més de la mitat del seu llarc, i densament cobert de pèls curts, rectes o sinuosos, antrosos, adpresos. La corola és blanca i medix fins a 5 mm en diàmetro, en un tubo cilíndric, en pétals que són àmpliament elíptics, ovados o molt àmpliament ovados i plans, i en fornículos menuts que alternen en els pétals. Les anteres estan plenament incloses dins del tubo de la corola, o a voltes en part esteses, i les puntes de les anteres a penes apleguen a l'altura dels fornículos. Els fruts són 4 clusas, planes, relluents, de color marró clar a mig-obscur i d'1,8 a 2,1 mm de llarc per 1,2 a 1,4 mm d'ample i estretament a àmpliament ovoides en la seua forma.[3]
El polen de M. albiflora és del tipo de M. australis.[7] No obstant, el polen de les tres mostres incloses en un estudi de polen era morfològicament variable i es considera que forma una transició (Übergang) entre distints tipos de polen.[8]
Es desconeix el número de cromosomes de M. albiflora.
Florix i dona fruts des de decembre a març.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Myosotis albiflora és una planta nativa del sur d'Amèrica del sur. Es troba en Chile (Aisén i Magallanes) i Argentina (Terra del Fòc), de 0–50 m sobre el nivell de la mar, en chapulls, àrees costeres, arena o pedres, prop de plages, rieres, o cascades.[3][5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Myosotis albiflora no està inclosa en la Llista Roja de la UICN. Es conta en poques colectas d'esta espècie i poca informació sobre el tamany de les seues poblacions. Les etiquetes d'alguns #espècimen de herbario indiquen que la planta és escassa o estava presente esparcidamente allí a on es va efectuar la colecta.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Myosotis albiflora». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2022-05-15.
- ↑ Hooker, Joseph Dalton; Fitch, {{{nom2}}}; Brothers, {{{nom3}}} (1846). [1], London: Reeve Brothers, pp. 329.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Species limits and taxonomic revision of the bracteate-prostrate group of southern hemisphere forget-em-nots (Myosotis, Boraginaceae), including description of three new species endemic to New Zealand».Australian Systematic Botany.31(1)
- 48–105.ISSN 1446-5701.doi:10.1071/SB17045.
- ↑ «Charles Darwin's vascular plant specimens from the voyage of HMS Beagle».Botanical Journal of the Linnean Society.93(1)
- 1–172.ISSN 0024-4074.doi:10.1111/j.1095-8339.1986.tb01019.x.
- ↑ 5,0 5,1 «Myosotis L.».Flora Argentina: Flora vascular de la República Argentina.19(3)
- 62–68.Consultat el 2023-07-23.
- ↑ 6,0 6,1 «The origins and evolution of the genus Myosotis L. (Boraginaceae)».Molecular Phylogenetics and Evolution.24(2)
- 180–193.ISSN 1055-7903.doi:10.1016/S1055-7903(02)00210-5.
- ↑ «Pollen morphology and its taxonomic utility in the Southern Hemisphere bracteate-prostrate forget-em-nots (Myosotis, Boraginaceae)».New Zealand Journal of Botany.54(4)
- 475–497.ISSN 0028-825X.doi:10.1080/0028825X.2016.1229343.
- ↑ «Mikromerkmale der Blüte zur Gliederung der Gattung Myosotis».Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München.18
- 9–58.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Myosotis albiflora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.