Anar al contingut

Mymaridae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mymaridae

Mymaridae és una família d'avespes calcidoideas que es troba en regions templades i tropicals de tot lo món. Hi ha al voltant de 100 gèneros en 1.400 espècies.

Són insectes diminuts com la majoria dels calcidoideos, en 0,5 mm de llongitut en promig. Esta família inclou a Dicopomorpha echmepterygis, l'insecte més chicotet conegut, en sol 0,139 mm de llongitut i l'insecte volador més menut, en 0,15 mm. Les ales són generalment fines, en bolets llarcs que els donen un aspecte plumoso.[1] Algunes espècies tenen ales molt reduïdes o totalment absents. Es distinguixen d'atres calcidoideos per la forma d'H de les sutures en la part frontal del cap.

Mymarilla wollastoni: (1) Femella en ales extremadament vellosas. (2) Detall de les antenes filiformes del macho. Mymarilla wollastoni és endèmica de l'illa Santa Helena en l'Oceà Atlàntic. Escala = 1000 μm

Descripció

[editar | editar còdic]

Les mimáridas són insectes menuts. Medixen entre 0,13 i 5,4 mm; la majoria són de 0,5 a 1,0 mm.[1] Generalment tenen cossos de colors no metàlics, negres, castanyers o grocs.[2] Es distinguixen d'atres calcidoideos perque les sutures formen un disseny en forma d'H baix dels ocelos i entre els ulls composts.[1] En rars casos les sutures s'estenen fins als ocelos.[3] Tenen llargues antenes, per lo manco tan llargues com el metasoma.[2] Les antenes estan ubicades prop de les vores dels ulls.[4] En les femelles les antenes terminen en forma de mall. En els mascles són filiformes.[2][5]


Algunes espècies tenen ales de reduït tamany o encara completament absents.[2][5][6] Generalment les femelles són les que tenen ales reduïdes. Est és el cas d'espècies que busquen les espècies hostes en espais llimitats com en el sol, baix fulls morts o en els túbuls de certs foncs. També ocorren en condicions climàtiques ventoses com en illes oceàniques o en llocs de gran altitut. En tals hàbitats les ales serien una desventaja, per això estan someses a una forta selecció natural negativa.[5]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Estan entre els calcidoideos més comuns, pero rarament li'ls veu pel seu escàs tamany. Li'ls troba en regions tropicals i templades de tot lo món.[4] La majoria es troba en boscs tropicals, en la seua major diversitat en l'hemisferi sur, en Sudamérica, Nova Zelanda i Austràlia. En el Neártico (Norteamérica) solament hi ha al voltant de 28 gèneros i 120 espècies, dels 100 gèneros i 1.424 espècies mundials.[2]

Els membres d'esta família poden sobreviure en tot tipo d'hàbitats terrestres, des de deserts a boscs plujosos.[1] Es coneixen cinc espècies aquàtiques, que viuen en estanys o rius.[7] Entre estos està Caraphractus cinctus, que usa les seues ales com a rems.[8] Poden permanéixer baix l'aigua fins a 15 dies.[9][10] Pel seu chicotet tamany necessiten trepar pel talle d'una planta per a eixir a la superfície perque no poden trencar la tensió superficial de l'aigua.[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2008) «Fairyflies (Hymenoptera: Mymaridae)», John L. Capinera (ed.). Encyclopedia of entomology, Springer, pp. 1407–1409. ISBN 978-1-4020-6242-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 John T. Huber (1997). «Chapter 14. Mymaridae», Annotated keys to the genera of Nearctic Chalcidoidea (Hymenoptera), NRC Research Press, National Research Council of Canada, pp. 499–500. ISBN 978-0-660-16669-8.
  3. ↑ B.R. Pitkin. «Mymaridae». Universal Chalcidoidea Database, The Natural History Museum.
  4. ↑ 4,0 4,1 Systematic Entomology Laboratory. «Family Mymaridae». Agricultural Research Service, United States Department of Agriculture. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2006.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 John T. Huber(2013).ZooKeys.345
    47–72.doi:10.3897/zookeys.345.6209.
  6. ↑ (1970).Pacific Insects Monograph.23
    293–294.Consultat el 2 de juliol de 2017.
  7. ↑ (2008).Neotropical Entomology.37(6)
    681–684.doi:10.1590/s1519-566x2008000600009.
  8. ↑ Gilbert Waldbauer (2008). A Walk Around the Pond: Insects in and Over the Water, Harvard University Press, pp. 25–26. ISBN 978-0-674-02765-7.
  9. ↑ (1989).Fauna of New Zealand.DSIR Publishing.(17)Consultat el 2 de juliol de 2017.
  10. ↑ Carl M. Yoshimoto (1990). A review of the genera of New World Mymaridae (Hymenoptera; Chalcidoidea), Sandhill Crane Press. ISBN 978-1-877743-04-7.
  11. ↑ May Berenbaum (1993). Ninety-nine more maggots, mites, and munchers, University of Illinois Press, p. 189. ISBN 978-0-252-06322-0.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mymaridae&oldid=905795»