El Museu d'arqueologia de Gaza (en àrap: المتحف, Al Mat'haf, lliteralment el Museu), també cridat Casa Cultural Recreativa Al Math'af, es va obrir al públic en autumne de 2008 en Gaza.[1] El museu és privat i s'estaja en un hotel del mateix propietari, en restaurant i centre de conferències. Alberga antiguetats descobertes en la Franja de Gaza representatius dels diversos patrimonis històrics de varis periodos.[2]

La seua fundació es deu a una iniciativa privada de l'empresari d'obres públiques i constructor gazatí Jawdat Khoudary, despuix de donar-se conte de que en les excavacions apareixien moltes peces antigues que reflectien els 5.000 anys de història de la Franja. Va ordenar als seus obrers detindre's quan descobrien qualsevol objecte i que li'l dugueren. Lo mateix va demanar als peixcadors, i els oferia un bon preu per les seues troballes. Va aplegar a posseir una numerosa colecció de la que una mostra va ser exposta en 2007 en el museu d'Art i Història de Ginebra els tècnics de la qual i arqueòlecs li varen assessorar en el disseny i organisació del museu, i varen formar a jóvens comissaris palestins. Pero en prendre Hamás el poder, va resultar impossible dur la mostra de regrés a Gaza.[3]

Al Math´af i el jardí que ho rodejava varen ser destruïts per bombardejos israelites en novembre de 2023, al principi de la guerra entre Israel i Gaza.[4][5] Un vídeo gravat per Khoudary en febrer de 2024 mostra que tot va quedar reduït a enrunes.[6]

Per sòrt encara permaneix intacta la mostra que es va quedar almagasenada en la zona franca del port de Ginebra, únic vestigi de lo que va anar el museu.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 11 de març de 2017. Consultat el 31 de decembre de 2012.
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 18 de març de 2012. Consultat el 31 de decembre de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 Lema, Luis (18 de febrer de 2024). «Unearthing Gaza’s archaeological treasures in Geneva» (en anglés). Geneva Solutions. Consultat el 31 de giner de 2025.
  4. ↑ Farazi Saber, Indlieb (14 de giner de 2024). «A ‘cultural genocide’: Which of Gaza’s heritage sites have been destroyed?» (en anglés). Al Jazeera. Consultat el 31 de giner de 2025.
  5. ↑ Rudoren, Jodi (9 de febrer de 2024). «The loveliest plau in Gaza is gone» (en anglés). Forward. Consultat el 31 de giner de 2025.
  6. ↑ khoudary, jawdat (4 de febrer de 2024). . Instagram. Consultat el 31 de giner de 2025.


Referències