Museu d'Art de Pampulha
El Museu d'Art de Pampulha (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) és un museu d'art de Brasil localisat en la regió administrativa de Pampulha, en la ciutat de Belo Horizonte, capital del estat de Mines Gerais. Té en el seu acervo obres de diverses tendències artístiques, principalment d'art contemporàneu brasiler. Abans del seu us actual, el lloc funcionava com cassino.
El museu és una de les obres construïdes per Oscar Niemeyer entorn l'estany de Pampulha, a demanat del per llavors alcalde Juscelino Kubitschek, a principis de la década de 1940.
El museu forma part del Conjunt Arquitectònic de Pampulha, declarat en 2016 Patrimoni de la Humanitat, que es complementa en l'iglésia de Francisco d'Assís, la casa del Ball i el Yate Gòlf Club. Va ser el primer edifici del conjunt en ser construït.
A penes va ser inaugurat, el primer cassino de la ciutat, va començar a atraure jugadors de tot Brasil, transformant la vida nocturna de Belo Horizonte. Com el responsable de la casa era Joaquim Rolla, el mateix administrador del cassino d'Urca, en Riu de Janeiro, i del cassino del palau Quitandinha, en Petrópolis, el cassino va dur a Belo Horizonte grans espectàculs musicals. Els temps de glòria del Cassino de Pampulha varen durar poc. El 30 d'abril de 1946, durant el govern del General Gaspar Dutra, el joc va ser prohibit en tot Brasil. Va passar a funcionar com a museu en 1957, quan era conegut com a Palau de Cristal.
Burle Marx va dissenyar els jardins externs, que s'adornen en tres escultures esculturas (de Ceschiatti, Zamoyski i José Pedrosa). Des de la reforma de 1996, les seues instalacions tenen biblioteca, tenda de souvenirs, café i sales de multimèdia.
El MAP un total d'unes 1600 obres,[1] entre les obres d'art contemporàneu brasiler destaquen les de Guignard. El seu acervo reunix obres de diversos artistes plàstics com Oswaldo Goeldi, Fayga Ostrower i Anna Letycia, obres de modernistes com Vaig donar Cavalcanti, Livio Abramo, Bruno Giorgi i Ceschiatti i de contemporàneus com Antonio Dias, Frans Krajcberg, Ado Malagoli, Iberê Camargo, Tomie Ohtake, Ivan Serpa, Milton Dacosta, Alfredo Volpi, Franz Weissmann, entre uns atres.
-
Exterior
-
Pati
-
Interior
-
Nu (Nuet), d'August Zamoyski
-
O Abraço (L'abraç), de Ceschiatti
Bossa Pampulha
[editar | editar còdic]Des de 2003, el Museu d'Art de Pampulha manté la Bossa Pampulha (en anglés: Pampulha Grant), un programa de residència artística considerat un dels més duradors i influents del seu tipo en Brasil. Creat pel curador Adriano Pedrosa durant el seu pas pel museu, el programa oferix beques mensuals, espai de taller i acompanyament curatorial, culminant en una exposició colectiva. També existix la possibilitat de que les obres produïdes siguen incorporades a la colecció de l'institució, prèvia evaluació del seu consell[2] A lo llarc de dos décades, la Bossa Pampulha ha recolzat a més de 100 artistes, entre ells noms que han alcançat proyecció internacional, com Cinthia Marcelle,[3] Paulo Nazareth,[4] Clara Ianni,[5] Guerreiro do Diví Amor,[6] Sallisa Rosa,[7] Luana Vitra[8] i Wisrah C. V. dona R. Celestino.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museu d'Art dona Pampulha - Guia dona Semana [1] archivat en Wayback Machine. (en portugués)
- ↑ «Bossa Pampulha: experiences, frictions and juxtapositions with Brazilian Modernism».
- ↑ «Cinthia Marcelle - La Biennale vaig donar Venezia».
- ↑ «Paulo Nazareth - Mousse Magazine».
- ↑ «Clara Ianni - Art in America».
- ↑ «Guerreiro do Diví Amor - ArtReview».
- ↑ «Sallisa Rosa - The New York Claves».
- ↑ «Luana Vitra - The New York Claves».
- ↑ «Wisrah C. V. dona R. Celestino - Ars Viva Prize 2025».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Arte de Pampulha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.