Museu Darwin
El Museu Darwin (en rus: Государственный Дарвиновский музей; Museu Estatal Darwin) és un museu d'història natural situat en Moscou, la capital de Rússia. Ademés de ser un dels majors museus de la capital és una institució pública dedicada a ilustrar l'història de la teoria de l'evolució i a l'exposició de les seues abundants coleccions zoológicas. El seu nom fa referència al naturaliste britànic Charles Darwin (1809-1882), el naturaliste que millor va contribuir a l'acceptació internacional de la teoria de l'evolució.
Sobre el museu
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]El museu va ser fundat en 1907 per iniciativa del zoólogo Aleksandr Kots. Eixe any Kots va començar a impartir classes en l'Universitat per a Dònes de Moscou, invitat per Nikolái Koltsov i per Piotr Sushkin. El curs incloïa l'exposició de la doctrina evolutiva de Darwin, i va pensar en mostrar la seua pròpia colecció d'animals disecados per a ilustrar les seues explicacions.
En 1913 va regalar la seua colecció al laboratori de zoologia dels cursos. Per llavors, la colecció exhibida en el nou edifici dels Cursos ubicat en el Camp de la Donzella, va passar a cridar-se Museu de la Teoria Evolutiva dels Cursos Superiors per a Dònes de l'Universitat de Moscou. Durant este periodo el museu va ser impulsat pels seus fundadors A. F. Kots, N. N. Ladygina-Kots,[1] Vasili Vataguin i F. E. Fedulov.[2]
En els efectes de la Revolució Russa encara presents en giner de 1918, l'astrònom, comissari d'educació i professor dels Cursos d'Educació Superior per a Dònes, Pável Shtérnberg (1865-1920), va protagonisar la defensa del Museu Darwin, garantisant la preservació de les seues coleccions per "representar un gran valor científic".[3][4]
En 1922 el Museu Darwin es va independisar de l'institució pública de la que depenia fins a llavors.[5] A. F. Kots va permanéixer com a director del museu fins a 1964.
Posteriorment, el principal conservador de la colecció del museu fins a 1989 va ser Valentina Oreshnikova (1946-1989), que va començar a treballar en el museu com taxidermista en 1970.[6] Gràcies a ella, la colecció del museu es va enriquir en valiosos eixemplars i obres d'artistes en les décades de 1970 i 1980, com Aleksandr Belashov, Andréi Mаrts i uns atres. El Museu Darwin es va convertir en l'amo de les més rica colecció de dibuixos i pintures sobre el gènero animal de Rússia.
El nou edifici del museu
[editar | editar còdic]En 1995 es va inaugurar la nova sèu del museu, la construcció del qual va durar vint anys. A partir de llavors, el Museu Darwin va passar a ser el major museu de ciències naturals d'Europa.
L'exposició descriu l'història de la formació de la teoria de l'evolució, la diversitat de la vida en la Terra, la variabilitat genètica i l'herència; aixina com la selecció natural i la lluita per la supervivència en la naturalea.
Una part dels seus fondos està constituïda per coleccions úniques: la d'aberracions naturals; la d'eixemplars albinos i melánicos; i la de dents testic de l'extinció dels taburons.
També posseïx una àmplia biblioteca de llibres rars, i numeroses obres d'art de tema animalístico. Les sales del museu disponen d'ordenadors conectats a internet que permeten obtindre informació no solament sobre l'exposició del museu, sino també de molts uns atres grans centres museístics d'història natural de Rússia.
El museu presenta exposicions audiovisuals, com "Planeta Viu" o el Centre Multimèdia "Eco-Moscou"; películes en una sala de conferències; cine 3D; i un planetari digital.
Des de 1988 la directora del museu és Anna Kliukina.
És un dels museus més populars de Moscou per a pares en chiquets.[7]
Imàgens de l'exposició
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nadezhda Nikoláievna Ladyguina (1889—1963), alumna dels cursos i esposa de A. F. Kots des de 1911.
- ↑ Филипп Евтихиевич Федулов — ученик Ф.
- ↑ «Раскрыть смысл изучения живой природы», Московский журнал
- ↑ Удостоверение, выданное Штернбергом, В Дарвиновском Музее
- ↑ Биография А.
- ↑ Нестеров Е. В. Каталог коллекции семейства тетеревиных Государственного Дарвиновского музея / ред. А. И. Клюкина. М.: ГДМ, 2016. 144 с.
- ↑ Top-20 музеев для родителей с детьми — Отдых с детьми — OSD.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Darwin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.