Museu Arqueològic Municipal de Crevillent
El Museu Arqueològic Municipal de Crevillent (Província d'Alacant, Espanya) es troba en la Casa del Parc, bell edifici d'estil neocasticista construït en 1927 per l'arquitecte Juan Vidal Ramos, situat al Noreste del caixco urbà junt a la zona verda més important de la vila, en un cómodo accés i facilitat per a l'estacionament de grans vehículs.
Sals
[editar | editar còdic]En la seua planta baixa es pot visitar el despaig-laboratori del mege crevillentino Francisco Mas-Magro, investigador en hematologia que va aplegar a ser propost candidat a Premi Nobel, i el mobiliari original del saló-menjador dels seus antics propietaris molt característic de principis de sigle. La primera planta és a on està instalat el Museu Arqueològic i destaca per conservar encara els paviments ceràmics de la casa en molt bon estat, que formen motius geomètrics i florals imitant dibuixos d'estores, molt d'acort en la tradició industrial de la localitat.
La segona planta, per últim, està reservada a una sala d'exposicions que alberga la Colecció de Pintura Municipal i en la que, ademés, atrau la bella armadura de fusta que soporta la coberta de l'edifici, la qual li dona un aspecte original a la sala.
El Museu Arqueològic té unes zones reservades a biblioteca, laboratori i despachos, i conta en una superfície expositiva d'uns 100 m² dividits en tres parts, a on es pot rastrejar el pas de les diferents cultures assentades en les terres que hui formen Crevillent.
Estes arranquen en el Paleolític Superior, concretament fa uns 30.000 anys, i des del Calcolítico es van succeint, una despuix d'una atra, terminant en l'islam. De les 266 peces expostes destaquen els següents lots:
Els mòles de fundició en pedra calcàrea per a astrals i espases del Bronze Final del Bosch, lligats a la metalúrgia de tipo atlàntic i que són un fidel exponent de l'importància que tenien estes activitats durant aquella época en esta zona.
Els bronzes fenicis del Camí de Catral i La Cañada Juana en els que es representen motius religiosos de tipo oriental (lleons, aixetes, cabres rampantes, la flor de loto, l'arbre de la vida, la palmeta de bol, etc.) i semblen pertànyer a un taller d'orfebre. Es tracta de dos peces excepcionals que engrossen l'exigu repertori de troballes d'esta naturalea.
El Tesorillo de Denaris de Cachapets, 268 monedes d'argent falcades en Roma, la data del qual està entre el 211 i el 100 abans de Crist i en les que es pot distinguir una extensa varietat de motius i elements, sobretot en els seus reversos (cuadrigas, dioscuros a cavall, els noms dels magistrats monetals, etc.). Els seus estudis ho han calificat com una ocultació monetal de tipo familiar, sent tots els eixemplars moneda circulant. Per la singularitat de la troballa, la seua entitat i per l'excelent grau de conservació, es considera com el conjunt numismàtic més important d'estes comarques, lo que li va valdre per a incloure-ho en l'Inventari General de Bens Mobles del Patrimoni Històric Espanyol.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu Arqueològic Municipal de Crevillent.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico Municipal de Crevillente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.