Anar al contingut

Mur pantalla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un mur pantalla o pantalla de formigó in situ és un tipo de pantalla, o estructura de contenció flexible, amprat habitualment en ingenieria civil i edificació.

A diferència de les pantalles de panels prefabricar de formigó, este tipo d'estructura es realisa en obra. És dir, en lloc de recórrer a panels prefabricar, els elements estructurals d'este tipo de pantalla s'eixecuten abocant formigó in situ.

Les dimensions dels panels que conformen els murs pantalla són entre 1,5 i 5 m de llongitut, i 26[1] a 150 cm de gruixa.

Cada element que conforma un mur pantalla treballa independentment, i entre ells presenten juntes que han de ser estanques (evitar el pas d'aigua a través de les mateixes). El càlcul de les pantalles se sol realisar suponent que és un voltó empotrat que soporta l'espente de terres.

Procés constructiu del mur pantalla

[editar | editar còdic]
Archiu:SlurrywallEquipment.jpg
Cullera bivalvada per a construir pantalles.

En general les pantalles solen construir-se per mòduls (bataches, dames) de forma contínua. L'obra pot tindre varis mòduls d'inici, que seran continuats al sendemà, i aixina fins a conseguir tancar el perímetro.

Fa anys s'eixecutava de forma alterna i la forma més continuada possible. És dir: si el mur pantalla va a constar de 8 panels, s'escomençarà per l'1.º, 3.º, 5.º i 8, i es procurarà que quan s'estiga excavant la 7.ª sanga, al mateix temps s'estiguen colocant l'armadura i les juntes en el 5.º, s'estiga hormigonando el 3.º, i s'haja conclós el primer panel. Una volta conclosa la primera tanda es procediria en les restants, finalisant el mur.

Construcció del murete guia

[editar | editar còdic]

El murete guia és un mur que es realisa a abdós costats de la sanga a on es construirà la pantalla. Solen tindre de dimensions entre 70 i 100 cm d'altura, i entre 10 i 50 cm de gruixa, i en determinades situacions si és imperatiu per la falta d'espai i si el tipo de pantalladora ho permet, pot eliminar-se el murete guia exterior.

Les funcions del murete guia són:

  • Guiar l'útil d'excavació (cullera al cable o equip hidràulic).
  • Evitar la caiguda de terreny de la zona superior de la sanga per efecte del colp de l'element excavador, i per ser una zona "descomprimida".
  • Facilitar que el fanc bentonítico es mantinga aproximadament al nivell de la superfície de treball, fent que la pressió del fanc siga superior que la del possible nivell freàtic, i permetent, en això, que el fanc actue correctament sobre les parets de la sanga (una volta excavada).
  • Servir de soport a l'armadura: l'armadura dels panels es penjarà del murete guia.

Excavació de la sanga

[editar | editar còdic]
Archiu:Schlitzwandbagger05.jpg
Excavadores de pantalles.

La llongitut dels panels a excavar és, generalment d'entre 1,5 i 6 m. L'orde d'eixecució dels panels depén del sistema d'excavació i del tipo de pantalla, ya que poden eixecutar-se pel método primari-secundari (altern) o continu. L'excavació es pot realisar de tres formes:

  1. Cullera bivalvada: S'ampra en terrenys que ho permeten (no massa durs). Depenent del fabricant, poden aplegar-se a excavar terrenys que tinguen una resistència a compressió entorn als 60 kg/cm2. Existix dos tipos: les pantalladoras al cable (són grues de cadenes) Usades generalment en obra Civil i les pantalladoras per batilón (que són excavadores de cadenes modificades) usades generalment en edificació, per ser de menors dimensions.
  1. Trépano: S'ampra en terrenys excessivament durs o en roca, que no poden ser arrancats per la cullera bivalvada. El trépano és un element metàlic, generalment cilíndric, d'entre 2 i 3 m d'altura, que pesa entre 3 i 10 t, i que es deixa caure des d'una altura d'1 a 3 m. En caure, trenca el terreny del fondo de la sanga, que s'extrau en la cullera bivalvada. Té com a inconvenient que produïx vibracions elevades. Açò convertix al trépano en un sistema d'excavació pràcticament inviable en ciutats.
  2. Hidrofresa: És un element excavador en rodes dentadas que giren en sentits contraris, arrancant el terreny. L'elevada fricció que es produïx en les rodes dentadas, fa necessària la refrigeració de les mateixes, aixina com de la roca. Per a això se sol amprar com a líquit refrigerante fanc bentonítico, que s'injecta per mig d'un dispositiu de la pròpia màquina. Els propis fancs es mesclen en els detritus de l'excavació, gràcies a la qual cosa s'extrauen del fondo de la sanga. Ya que els fancs bentoníticos es recirculan per a permetre esta extracció, han de ser "reciclats", o netejats, per mig de l'eliminació dels restants de terreny extrets del fondo de la sanga. La hidrofresa, a pesar de ser el millor sistema —puix a penes produïx vibracions i és el més ràpit—, presenta l'inconvenient de ser una màquina cara, per lo que sol elevar el cost de la construcció de la pantalla.
  3. Fresadora de subsol: És un nou sistema de perforació de la roca en el mur pantalla, variant de la hidrofresa. A diferència d'esta no requerix de fancs bentoniticos per a l'extracció dels detritus de l'excavació i no necessita espai d'implantació, per lo que el seu us és més econòmic. Este sistema és usat per al trencament de capes de roca o per al empotramiento del mur pantalla fins als 20 m de profunditat i per a gruixa >35 cm en obres urbanes. No produïx colps i per tant evita solsides del terreny i vibracions a les edificacions confrontants.[2]

Colocació de l'armadura

[editar | editar còdic]

l'armadura ha d'estar prèviament montada i sol ser recomanable que també estiga soldada. Per a la seua colocació s'eleva l'armadura en una grua, i s'introduïx en el panel. L'armadura no pot recolzar-se en el fondo de la sanga, ya que flectaría, i en entrar en contacte en les parets de l'excavació perdria el recobriment de formigó lateral. Per això ha de quedar penjada del murete guia, per a lo que sol amprar-se algun element metàlic, i lateralment es coloquen separadores en l'armadura per a evitar el contacte en el terreny.

Colocació de les juntes o encofrats laterals

[editar | editar còdic]

Abans de hormigonar, es coloquen uns encofrats laterals o juntes entre el panel excavat i el panel que s'excavarà més alvance.

La missió d'estes juntes és crear un machihembrado entre les pantalles, crear una superfície neta i ajudar al guiat de la bivalvada en la pantalla següent. De no colocar-se, hi hauria irregularitats entre els panels, que donarien lloc a filtracions que podrien resultar anti estètiques, o inclús perilloses.

Estes juntes solen ser tubos metàlics (juntes circulares) o semicirculares i en menor medida les juntes triangulars. Les més usades són circulares precisament perque l'aigua deu recórrer una major distància des del trasdós al intradós del mur.

Per lo general les juntes circulares se solen amprar per a profunditats majors de 15-20 metros ya que són fàcilment empalmables entre sí i són més rígides per a rebre l'espente del formigó. Les juntes semicirculares són amprades en pantalles menors oferint numeroses ventages com l'excavació del panel següent sense traure la junta (Aixina no es contamina en fancs ni terreny excavat i evita entrades d'aigua en l'interior del mur. També nos facilita l'eixecució del mur exterior més prim (i per tant menys espai perdut) ya que la junta pot ser extreta en els mateixos equips d'excavació i no es necessita gats hidràulics que eixercirien la pressió en el mur guia. Permet també, i açò és important l'excavació dels panels en cantó en dos unitats en lloc d'en un solament, en terrenys com a arenes i graves o disgregados grans caigudes del terreny.

Hormigonado

[editar | editar còdic]

Al hormigonar, la sanga està plena de fanc bentonítico.

Per a evitar que el formigó es contamine en mesclar-se en estos, és necessari iniciar el procés de hormigonado des d'avall fins a dalt, per mig d'un tubo cridat "tubo tremie pipe". Com la densitat del formigó és superior a la dels fancs bentoníticos, quedarà per baix del fanc, i estos es poden anar extraent en superfície.

Una volta que conclou el hormigonado, la part superior del formigó està contaminada pels fancs. Per lo tant, caldrà seguir hormigonando fins que rebosar, extraent la part contaminada de formigó.

Construcció del voltó de coronació

[editar | editar còdic]

Una volta realisats tots els panels es construïx la voltó de coronació, consistent en un voltó de formigó que unix la part superior de tots els panels. Pero abans d'eixecutar-la es deu sanear el formigó del cap en els panels o pantalles que poguera estar contaminat pels fancs bentoníticos.

El voltó de coronació té la missió:

  1. Fer que tots els panels treballen conjunta o solidàriament.
  2. Servir de conexió entre el mur pantalla i el forjat.

Excavació i fresado del recint interior

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 9 caps block 10 caps block 11 .jpg
Fresado fi[3]

Una volta realisades totes les operacions prèvies, pot procedir-se a l'excavació del recint (generalment interior) del mur pantalla.

Si s'ha previst eixecutar elements de soport (anclajes o puntales), es van colocant a mida que es realisa l'excavació. Els murs pantalla són elements de contenció, per lo que necessiten d'un tractament superficial per a que puguen quedar vists. Este procés es denomina "fresado" i consistix en el desbaste del intradós del mur pantalla per mig de "fresadoras" (molgues circulares fresadoras proveïdes de piques de tungsteno) i que per lo general van acoplades a una excavadora com implemente . Per mig d'este procés se li retira una capa contaminada en el propi terreny, fancs bentoníticos i bultos produïts per les solsides. Este procés li donarà un millor aspecte al mur pantalla i permet que puguen ser aplicats sistemes d'impermeabilisació. Existixen tres tipos d'acabaments comercials per al fresado dels murs pantalla: BASTO, RUGOSO I FINO[4]

Archiu:Caps block 25 caps block 26 caps block 27 caps block 28 .jpg
[5]

Impermeabilisació

[editar | editar còdic]

Per a una correcta impermeabilisació dels murs pantalla: és recomanable el fresado de la cara interna exposta al terreny.

  1. Fresado. En això conseguirem netejar els restants de fancs, terra i lechada contaminats.
  2. Neteja en chorrada d'aigua a pressió. D'esta manera es desprendran del mur àrits, pols i brutea i obrirem el capilar del formigó per a una millor adherencia del tractament impermeabilisant.
  3. Reparació de les juntes entre pantalles. Es picarà en forma de "V" les juntes entre pantalles i es saneará de formigons disgregados i bosses de fanc. En morter de forjat ràpit se sagellaran les possibles vies d'aigua, i en morters de reparació es reblirà fins a la superfície. També és convenient l'aplicació de morters elàstics a modo de banda per a evitar les chicotetes filtracions.
  1. Aplicació de morters impermeabilisants. De dos tipos, els que actuen per capilaridad i els de barrera.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «PANTALLAX S.L. - Empresa de MUROS PANTALLA». pantallax.és. MUROS PANTALLA DE PEQUEÑO ESPESOR. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2016. Consultat el 24 d'octubre de 2016.
  2. http://pantallax.es/trepano/
  3. «Fresado de murs pantalla - PANTALLAX S.L.». pantallax.és. Archivat des d'el original, el 22 de març de 2016. Consultat el 28 de giner de 2016.
  4. «PANTALLAX S.L. - Empresa de MUROS PANTALLA». pantallax.és. FRESADO DE MUROS PANTALLA. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2016. Consultat el 24 d'octubre de 2016.
  5. «Impermeabilisacions - PANTALLAX S.L.». pantallax.és. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2016. Consultat el 28 de giner de 2016.