Mušov
Mušov (en alemà Muschau) és un territori catastral i un poble inundat en la regió de Moravia Meridional en la República Checa. El territori d'antic Mušov, en una superfície aproximada de 15 km², pertany al poble adjacent cridat Pasohlávky.
Història
[editar | editar còdic]
La primera referència històrica de Mušov va aparéixer en 1276. El poble va ser establit pels colonizadores alemans en el XIII prop d'una ruta terrestre que conectava Brno en Viena. Prop del poble es trobava un pont sobre el riu Dyje que discorria pels boscs del lloc en els seus numerosos meandres i regularment inundava les afores. Mušov va ser destruït a pesar de la forta resistència dels seus habitants a finals dels anys 70' de el XX perque els òrguens socialistes volien construir una obra hidràulica hamada Nové Mlýny (Molins Nous).
Fins a 1976, Mušov havia segut un poble independent pero en aquell any va ser unit al poble contigu, Pasohlávky (districte Břeclav fins a 2006, despuix districte Brno-camp). Els habitants tenien dos opcions possibles: o acceptar un pis, o edificar la seua pròpia casa familiar en un carrer novament establit en el poble Pasohlávky. Solament l'iglésia de Sant Linhart (Leonhard o Leonardo de Noblat), ubicada en una chicoteta illa en el centre de l'embassament Věstonice, va ser conservada per l'esforç dels protectors de monuments històrics del lloc. L'estàtua de sant Juan Nepomuceno, que s'havia trobat front al pont de Mušov, va ser desplaçada a Pavlov, a on es troba davant d'un cementeri. Intactes han permaneixcut els cellers que es troben en Hradisko, un mont trobat al nort dels embassaments, junt al costat oest de la carretera que va a Pohořelice. La creu de la plaça de Mušov va ser traslladada a Opatovice, a on la podem trobar al costat de l'iglésia del lloc. L'últim dia d'obertura de l'oficina de correus va ser el 30 juny de l'any 1978. El poble va ser borrat del registre de residències en 1980 i l'àrea va ser definitivament inundada per l'aigua de l'embassament en 1987.
El jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]En el mont Hradisko o Mušova (originalment Burgstall) damunt de l'antic poble i el autocamp Merkur, es trobava un campament militar romà de el II, els edificis de la qual de mando varen ser construïts de mampostería. Ademés, en la mateixa zona, tenien un balneari. La legio X romana tenia que vigilar les tribus marcomanas vençudes en les guerres marcomanas allí durant el regnat de l'emperador Marco Aurelio.
El 21 d'octubre de 1988 va ser un dia important pel descobriment d'una tomba que pertanyia a un príncip germà i que contenia un sinfín d'objectes de valor. El príncip va ser provablement un aliat dels romans durant la guerra. En els anys 90 del sigle passat varen ser realisats importants apanys de les carreteres del lloc que varen dur a atres descobriments. L'estació romana era molt més gran de lo que els arqueòlecs havien pensat. Ademés, varen trobar els restants de campaments romans temporals i cementeris antics eslaus. Els descobriments arqueològics són generalment numerosos en esta àrea.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mušov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.