Anar al contingut

Motonormatividad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Motonormatividad

Motonormatividad (o cervell de coche) és un biaix cognitiu inconscient en el que s'assumix que la propietat i l'us del automòvil privat és una norma social natural, universal, neutral, inevitable o no negociable, i que no mereix ser qüestionada.[1]

El terme va ser falcat pel sicòlec Ian Walker i els seus colegues en un estudi de 2023,[2][3] després replicat per la doctora Tara Goddard en Estats Units.[4]

Descripció i importància

[editar | editar còdic]

La motonormatividad no és un biaix que es llimite solament als automovilistes, sino que és una característica de les societats centrades en l'automòvil.[5] Walker ha argumentat que una conseqüència del biaix motonormativo és que qualsevol intent de reduir l'us de l'automòvil s'interpreta com un intent de restringir la llibertat personal, mentres es minimisen els efectes negatius a la salut. [5] Este efecte ha segut documentat no solament en Norteamérica, la dependència del qual de l'automòvil és coneguda, sino en tot lo món.[6]

Este biaix cognitiu ocasiona frases en passiva i eufemisme, com a 'accident', per a minimisar la severitat, i la possible prevenció dels chocs de tràfic, desviant la responsabilitat dels conductors i creant distància emocional. Per eixemple, definir un accident com 'un coche va chocar en un cicliste', sense mencionar al conductor del coche.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]