Motí dels ceclavineros
La Motí dels ceclavineros va ser un fet històric ocorregut en el poble rayano de Ceclavín (Càceres) en 1755 investigat i rescatat per l'historiador i professor de l'Universitat d'Extremadura Miguel Ángel Meló Jiménez, a raïl de l'estudi sobre el comerç entre Espanya i Portugal, indagant en l'Archiu General de Simancas.
La gresca
El succés va escomençar en giner de 1755 quan l'administrador de rendes d'Alcántara, coneixedor del tràfic de contrabando que es realisava per esta zona, va pretendre portar a terme un registre en una partida de escopeteros en la casa d'uns coneguts contrabandistas ceclavineros. Va haver resistència i dispars, a lo que varen acodir uns siscents veïns en escopetes. Els vigilants del contrabando varen tindre que marchar-se, no sense dificultats.
Pero la resposta a lo ocorregut no es va fer esperar. Es va planejar infligir un escarment clarament desmesurat per a impedir que sorgiren atres focs en la frontera. D'eixa forma varen fer la seua entrada en Ceclavín, que era un núcleu chicotet de població, fins a un total d'1.300 soldats entre el Batalló d'Infanteria de Milà i granaders del Regiment de Dragons de la Reina, recorrent el carrer principal, en bayoneta calada, el batalló, i sabre en mà, els granaders. Els implicats en el tumult havien fugit a l'atre costat de la frontera, a Salvaterra do Extrem, creuant el riu Erjas; abandonant les seues cases i deixant les seues pertinences i mercaderies amagades en el convent de Santa Clara de Ceclavín.
Mentrestant, en el poble ocupat s'estaven succeint malifets, destrucció de propietats, enfrontaments armats en veïns... Es va instaurar el toc de queda i en la plaça, al peu de la Torre del Rellonge, es va alçar un patíbulo. El mariscal Armendáriz, encarregat de portar a terme la repressió, va redactar les sentències per als protagonistes de la gresca, a complir segons foren sent capturats. Prop de xixanta persones eren condenades a diferents penes des de multes, assots, expropiació de bens, anys en presidi, treballs forçats, galeras de per vida, fins a l'horca..
Armendáriz va idear mides reformadores per a la població de Ceclavín, que de haver-se complit tots els térmens, tan durs, de la repressió, Ceclavín haguera estat expost a ser borrat lliteralment de la faç de la Terra.
Pero el destí anava a traçar un desenllaç ben distint, Armendáriz no va poder vore eixecutades les seues órdens perque un més despuix de firmar les sentències, li va sobrevindre de sobte la mort (¿enverinat?). Per una atra part, ya havia passat temps sense a penes haver pogut detindre als fugitius o capturar importants alijos. Diuen que era difícil de reconéixer als ceclavineros fugits, puix havien baratat la seua habitual vestimenta, chambra i capell ceclavinero, per jaquetillas, botonaduras i monterillas andaluses i valencianes.
Els acontenyiments es varen precipitar encara més. El matí del dia de Tots els Sants, d'aquell fatídic any de 1755, va tindre lloc el terrible terremot de Lisboa, el terremot més destructiu que ha afectat a la Península. Lisboa va quedar casi totalment arrasada i els seus efectes devastadors es varen fer notar en numerosos llocs.
El Ministre de la Guerra va ordenar a les autoritats d'Extremadura que, en motiu dels funestos efectes del terremot i la necessitat en que este incident posava a aquell regne d'apelar a Espanya per a procurar-li remei, es facilitara als naturals d'Extremadura el lliure trànsit de víveres i gèneros cap a Portugal.
En definitiva, transcorregut un any de l'inici d'estos acontenyiments, solament s'havia conseguit detindre a uns pocs dels contrabandistas, el restant de les condenes s'havien deixat invalidades des de la Cort, i numerosos veïns seguien en la seua activitat de contrabando, tal com es realisava des de temps inmemorial en la Ralla hispanoportuguesa, El poble havia tornat a la seua tranquilitat.
A partir de l'any 2014, este acontenyiment històric és representat pel propi poble en les seues festes d'estiu.[1][2] L'últim any (2015) la representació va tindre lloc el 22 d'agost.
Referències
- ↑ Trimiño, Ana, "Ceclavín recrea la seua rebelió de l'any 1755 pel contrabando". Diari Hui. 21 d'agost de 2014
- ↑ Sánchez, Carmen: Ceclavín reviu la seua història en una representació teatral. Periòdic d'Extremadura, 21/08/2014
Bibliografia
- Meló Jiménez, Miguel Ángel(1999).«Facenda, Comerç i Contrabando en la Frontera de Portugal, Sigles XV-XVIII».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motín de los ceclavineros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.