Morinda citrifolia
.jpg)
Morinda citrifolia, cridada comunament noni, guanábana cimarrona, fruta del diable, fruta del paraís o mora de l'Índia,[1] és una planta arbòrea o arbustiva de la família de les rubiáceas; originària del surest asiàtic i Austràlia. Es distribuïx pantropicalmente.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto o arbre perennifolio de 3 a 10 m d'altura. Les fulls són opostes, d'elíptiques a elíptic-ovadas (20-45 x 7-25 cm) glabras i lluents, en nervaduras pinnadas molt marcades.
L'inflorescència és un cap globosa en entre 75 a 90 menudes florés hermafroditas en 5 pétals blancs i 5 estams a penes visibles.
El frut múltiple (sincarpo) és de forma ovoide (5-10 x 3-4 cm), carnoso i de color blanc groguenc en madurar, llavors desprén una olor penetrant i desagradable. Les llavors estan dotades d'una bombeta d'aire lo que favorix la seua distribució i assegura la seua viabilitat encara que hagen permaneixcut en l'aigua durant molt temps.
Florix i fructifica durant tot l'any.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie nativa del surest asiàtic i Austràlia que s'ha distribuït àmpliament pels tròpics: Polinèsia, Melanèsia i Macaronesia i es troba naturalisada en América Central, Sudamérica i Àfrica.
Té tolerància a una gran varietat d'ecosistemas, condicions climàtiques i tipos de substrats. Pot habitar boscs, terrenys volcànics, llitorals, zones àrides o excessivament humides; des del nivell de la mar fins als 800 m s. n. m. Inclús regenerar-se ràpidament despuix d'incendis o llarcs periodos de sequia.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Morinda citrifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 176. 1753.[3]
- Morinda: nom genèric que deriva de les paraules de llatí: morus = "morera", pels fruts, i inda, que significa "de l'Índia"[4]
- citrifolia: epítet llatío que significa "full semblant al cítric"
- Morinda angustifolia Roth
- Morinda aspera Wight & Arn.
- Morinda bracteata Roxb.
- Morinda chachuca Buch.-Ham.
- Morinda chrysorhiza (Thonn.) DC.
- Morinda coreia var. stenophylla (Spreng.) Chandrab.
- Morinda elliptica (Hook.f.) Ridl.
- Morinda ligulata Blanco
- Morinda littoralis Blanco
- Morinda macrophylla Desf.
- Morinda mudia Buch.-Ham.
- Morinda multiflora Roxb.
- Morinda nodosa Buch.-Ham.
- Morinda quadrangularis G.Dò
- Morinda stenophylla Spreng.
- Morinda teysmanniana Miq.
- Morinda tinctoria Noronha
- Morinda tinctoria var. aspera (Wight & Arn.) Hook.f.
- Morinda tinctoria var. multiflora (Roxb.) Hook.f.
- Morinda tomentosa B.Heyne ex Roth
- Morinda zollingeriana Miq.
- Platanocephalus orientalis Crantz
- Psychotria chrysorhiza Thonn.
- Samama citrifolia (L.) Kuntze
Usos
[editar | editar còdic]M. citrifolia té usos molt diversos, tant gastronòmics i medicinals com agropecuarios.
Us alimentici
[editar | editar còdic]En diferents llocs forma partix integrant de la dieta nativa, siga crua o cuinada. Es consumixen els brots tendres, les llavors torrades. Els fulls tendres es consumixen com a verdura, les madures com a bolic de tradicionals plats de peix i carn. De la fruta s'elabora suc; dels fulls secs i també del frut s'elaboren infusions.[2]
Fitoquímica
[editar | editar còdic]En el noni es troben diversos composts químics: iridoides, terpenos, triterpenos, esterolés, flavonoides, lignanos, esteroides, ésterés de #àcit grassos en sucre, vitaminas i mineralés.[6] Entre ells es troba escopoletina, damnacantal, xeronina,àcit ascórbico, àcit linoleico, caprílico, àcits caproico, glucopiranosas, acubina, asperulósido, quercetina, ferro, zinc i seleni entre uns atres.[7][8][9][10][11]
Us medicinal
[editar | editar còdic]Té un llarga història d'usos medicinals entre les cultures aborigen. Els sanadores tradicionals polinesios ampraven totes les parts de la planta del noni, flors, corfa, raïls i especialment, el frut per a tractar problemes de salut que anaven des de les aftas fins al reumatisme. Les cucs intestinals, febres i les infeccions de la pell eren algunes de les malalties més comunes tractades en esta panacea polinesia.[12]
En atres parts d'Àsia i el Pacífic, els fulls, flors, fruts i corfa s'ampren com a tònics, antipiréticos i descongestivos del tracto respiratori. El emplasto dels fulls s'utilisa en Malàsia per a la tós, i el suc de les mateixes s'aplica com tòpic per a la artritis en Filipines.
En Occident es comercialisa com a suplement dietari per a estos i atres usos inclosos els medicinals.[13]
L'extracte alcohòlic de fulls tendres va mostrar activitat antihelmíntica in vitro contra Ascaris lumbricoides humà.[14]
Ha segut estudiada l'activitat com antibiòtic dels composts extrets d'esta planta. Un extracte d'etanol cru i fracció de hexano de Morinda citrifolia va mostrar una pronunciada activitat antituberculosa.[15] S'ha senyalat que podria tindre algun efecte neuroprotector, regulant neurotransmisores com la noradrenalina i serotonina.[16]
L'ocupació tradicional de Morinda citrifolia està llimitada a estudis preclínicos farmacològics i les investigacions toxicológicas que respalen la seguritat del seu consum són insuficients.[17]
Un estudi de l'Institut de Biologia Farmacèutica de la Universitat de Basilea realisat en 2004, va concloure que encara no es conta en senyes clíniques confiables sobre bona part dels beneficis i les propietats terapèutiques que se li atribuïxen a la Morinda citrifolia encara que algunes activitats interessants del noni, com el seu possible efecte antiangiogénico, "mereixen major investigació".[18]
Un estudi realisat en 2009 va concloure que la Morinda citrifolia té en la seua composició principis actius tals com la xeronina, que li conferixen prometedores propietats fàrmac-terapèutiques antioxidants, analgésicas, sedantes i antineoplásicas.[12]
En la medicina tradicional chinenca, les raïls, coneguts com Ba Ji Tian, s'han utilisat per a tractar el dolor abdominal, l'impotència, i trastorns menstruals.[19][20]
Atres usos
[editar | editar còdic]Fruts i fulls s'utilisen com forraje en ganaderia. De la raïl i la corfa s'extrauen tenyidas de color roig, púrpura i groc. L'oli extret de les llavors s'usa com a insecticida. La fusta s'utilisa com a combustible, i en fusteria per a fabricar accessoris i ferramentes. En jardineria, és popular la varietat M. citrifolia var. 'Potteri' de fulls variegadas, com ornamental en jardins públics i privats. Per la seua adaptabilitat, ràpida recuperació despuix de les podes, hàbit de creiximent frondós és apta per a crear tanques vives.[2]
Toxicitat
[editar | editar còdic]En 2005, es va registrar en un hospital europeu, a un pacient adult en hepatitis aguda i que va admetre que prenia suc de Morinda citrifolia des de feya tres semanes. Se li va indicar abandonar la seua ingestió i se li va controlar en exàmens de laboratori, normalisant-se en un més.[21]
En el mateix any va ser publicat un artícul sobre dos pacients en hepatotoxicidad atribuïda a l'ingestió del mateix suc.[22] En resposta, es va informar que s'havien fet estudis i ensajos clínics que havien demostrat que no produïa toxicitat hepàtica.[23]
Poc temps despuix, es va publicar un atre cas en hepatotoxicidad atribuïda al referit suc.[24] En resposta es va sugerir que el dany podia atribuir-se a l'us d'interferón beta més que al suc.[25][26]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plants by Common Name - James Cook University
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Species Profiles for Pacific Island Agroforestry - Morinda citrifolia» (en en). Consultat el 22 d'octubre de 2020.
- ↑ «Morinda citrifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2014.
- ↑ Quattrocchi (2000). [1], CRC Press, p. 1730. ISBN 978-0-8493-2677-6.
- ↑ «Catalogue of life». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 22 de febrer de 2014.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ University of Hawaii nutrient analysis on noni fruit powder
- ↑ University of Hawaii nutrient analysis on noni juice
- ↑ The Noni Website - Chemical Constituents of Noni
- ↑ Nutrient composition of the blended Noni Juice
- ↑ Lin CF, Ni CL, Huang YL, et al. (2007). Lignans and anthraquinones from the fruits of Morinda citrifolia. Natural Product Research 21(13):1199-1204.
- ↑ 12,0 12,1 Torres Peydró, Arturo i Amelia Toranzo Reis (2009) "Antecedents i estat actual d'investigacions sobre l'utilitat mèdica de la Morinda Citrifolia (Noni Tahitiano)"; Correu Científic Mege de Holguín 13 (4).
- ↑ Wang, MY; La seua C. (2001) "Cancer preventive effect of Morinda citrifolia (noni)". Ann NY Acad Sci. 952:161-8.
- ↑ Raj RK. (1975) "Screening of indigenous plants for anthelmintic action against human Ascaris lumbricoides: Part--II". Indian J Physiol Pharmacol. 19(1):47-9.
- ↑ #Salut, Jonel P.; Mary J. Garson; Scott G. Franzblau & Alicia M. Aguinaldo (2002) "Antitubercular constituents from the hexane fraction of Morinda citrifolia Linn. (Rubiaceae)"; Phytotherapy Research 16 (7): 683-685. John Wiley & Sons.
- ↑ Protective effect of Morinda citrifolia fruits on β-amyloid (25–35) induced cognitive dysfunction in mice: An experimental and biochemical study
- ↑ Francisco J. Morón Rodríguez i Déborah Morón Pinedo, Mit i realitat de Morinda citrifolia L. (noni). Rev Cubana Plant Med 2004;9(3)
- ↑ «Olivier Potterat i Matthias Hamburger, Morinda citrifolia (Noni) Fruit -- Phytochemistry, Pharmacology, Safety. Planta Med 2007;73: 191-199. Georg Thieme Verlag, Nova York.». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 25 d'octubre de 2011.
- ↑ «Ba Ji Tian». WebMD. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «Morinda Root». Hong Kong Baptist University.
- ↑ «Herbal hepatotoxicity: acute hepatitis caused by a Noni preparation (Morinda citrifolia)».Eur J Gastroenterol Hepatol.Consultat el 14/12/16.
- ↑ «Hepatotoxicity of NONI juice: Report of two cases».World J Gastroenterol.doi:10.3748/wjg.v11.i30.4758.Consultat el 14/12/16.
- ↑ «Noni juice is not hepatotoxic».World J Gastroenterol.Consultat el 14/12/16.
- ↑ «Hepatitis induced by Noni juice from Morinda citrifolia: a rare cause of hepatotoxicity or the tip of the iceberg?».Digestion.doi:10.1159/000094524.Consultat el 14/12/16.
- ↑ «Hepatotoxicity from interferon-beta, not noni juice».Digestion.doi:10.1159/000096594.Consultat el 14/12/16.
- ↑ «DRUG RECORD: NONI (MORINDA CITRIFOLIA)» (en anglés). livertox.nlm.nih.gov. Consultat el 14/12/16.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Noni Propietats Medicinals, Beneficis i Per a que servix Noni
- Propietats i beneficis del Noni text en espanyol.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Morinda citrifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.