Monumentación

La monumentación és un treball que consistix en la colocació sobre el terreny de fites de naturalea permanent.

Definició

Pot referir-se tant a l'ubicació de punts nous com a la reposició de punts ya existents per la seua deterioració o absència. Alguns usos habituals d'esta tècnica són la delimitació de propietats o la creació de vèrtiç geódesicos.

Des d'un punt de vista jurídic, és una potestat obligada i llegalment necessària, resultat dels procediments administratius de deslindar que materialisen sobre el terreny una realitat jurídica relativa a Bens de domini públic (Espanya)

Orige lexicogràfic

El seu orige es registra en una obra lexicogràfica de mitan de el XX i aixina figura en el 'Apèndix' de Semàntica guatemalense o Diccionari de guatemaltequismos, II, de Lisandro Sandoval [Guatemala, Tipografia Nacional, 1942] monumentación. f. Colocació de monuments, mojones o fites en les fronteres o llínees internacionals. Encara que actualment s'ha estés el seu us a atres vores i elements puntuals singulars.

El seu us restringit i exclusivament com tecnicisme ha fet que el vocablo no transcendixca del seu àmbit específic cap a una ocupació alguna cosa més generalisat.