Monument nacional Guayabo
El Monument Nacional Guayabo és un àrea protegida de Costa Rica, coneguda principalment perque en ella es troba un dels llocs arqueològics prehispànics més antics i importants del país. Administrativament, és una categoria de maneig a càrrec del Sistema Nacional d'Àrees de Conservació (SINAC), del Ministeri de l'Ambient i Energia (MINAE); baix l'administració de l'Àrea de Conservació Cordillera Volcànica Central (ACCVC). Es troba ubicat en la regió de Santa Teresita del Cantón de Turrialba pertanyent a la província de Cartago en Costa Rica, a uns 65 km de Sant Josep. El lloc arqueològic de Guayabo va ser declarat monument nacional per l'Assamblea Llegislativa per mig de la Llei N.º 5300 el 13 d'agost de 1973, en una extensió de 65 hectàrees. En 1980, en el decret Eixecutiu Nº11148-a, es va ampliar en 157,9 ha, per a un total de 217,9 ha. En l'actualitat (2014) es protegixen un total de 233 ha. La seua declaració com "Monument Nacional" té com a objectiu protegir la seua riquea arqueològica i oferir oportunitats per a activitats educatives, recreatives i científiques.
El Monument Nacional Guayabo va passar a ser des de l'any 2009, Patrimoni Mundial de l'Ingenieria segons la Societat Americana d'Ingenieria Civil (American Society of Civil Engineers ASCE).[1]
Història
[editar | editar còdic]Encara que existixen vàries teories sobre l'orige de la població que va fundar i va ocupar el poblat, la majoria d'elles convergixen que est va estar ocupat entre 1000 a. C. i 1400 i es calcula que a les seues afores varen existir llogarets que en total varen albergar aproximadament d'unes 2000 a 10.000 persones. Hi ha proves de que el lloc va estar habitat des de fa 2500 anys, pero que la seua época d'auge va estar durant els 500 anys del periodo de 1200 a 700 anys arrere, tant cultural com políticament. Basats en l'estratègica posició geogràfica, en les montanyes entre la costa atlàntica i l'Entanque Central, i l'excelent calitat de l'artesania de ceràmica, pedra i or, es creu que esta jefatura va ser una de les de major poder i privilegis.
Els estudis arqueològics que ací s'han portat a terme han demostrat que Costa Rica i en especial este lloc, va rebre influències tant del Nort com de Sudamérica, ubicant-ho en la denominada Àrea Intermija, que comprén des de la província de Alajuela en Costa Rica fins a la zona nort del Carib colombià. Els arqueòlecs infieren que esta ciutat precolombina va ser habitada per persones especialisades en distints camps, dirigits per un cacic, els quals eixercien el poder polític-religiós sobre una gran regió. Actualment encara es desconeixen les causes de l'abandó de la ciutat, la qual ya es trobava en abandó uns 100 anys abans de la conquista espanyola, pero entre les hipòtesis plantejades més acceptades es mencionen malalties, guerres i conflictes interns.
El lloc va ser descobert en la década de 1800, quan es va anar a netejar per als cultius, especialment café, i en 1882 es varen iniciar les primeres exploracions a càrrec de Anastasio Alfaro, qui era Director del Museu Nacional de Costa Rica. Varen passar molts anys de poca atenció oficial i molt saqueig extraoficial, fins que en 1968 Carlos Aguilar, treballant a través de l'Universitat de Costa Rica, va establir un programa permanent d'estudi i investigació sobre el lloc, en virtut de la qual cosa se sap la majoria de l'informació disponible al moment.
En 1973, el Govern conscient de la seua importància va donar caràcter d'àrea protegida, iniciant en 65 hectàrees i ampliant-la a 217 hectàrees en 1980 per a ampliar la protecció a l'hàbitat boscós del canó del riu Guayabo.
És evident les destrea d'esta població, entre elles en la manipulació de l'aigua, incloent aqüeductes d'alta tecnologia que funcionen fins a la data, transport de grans pedres, construcció de carrers tipo macadam de gran precisió i que per mig d'estudis aéreus es presumix que varen comunicar des de la costa fins a la Vall Central. Les peces d'or i ceràmica més valioses es troben actualment en el Museu Nacional.
Lloc arqueològic
[editar | editar còdic]En total l'àrea arqueològica comprén en 232 hectàrees, de les quals només una chicoteta part ha segut excavada. En esta zona es troben distintes traces arqueològiques com a montículs, escalinates, calçades, aqüeductes oberts i tancats, tancs d'almagasenament d'aigua, tombes, petroglifos, monolits i escultures.
En la zona central del monument es troben distints montículs o basamentos de pedra, que generalment presenten una base circular de diferents tamanys i tenen des de 0,5 fins a 4,5 m d'altura, en un diàmetro de 10 a 30 m.
Les calçades es componen d'un conjunt de camins de pedra utilisats com a vies de trànsit i com a part del sistema de drenage. Existixen algunes calçades que es prolonguen en diferents direccions de l'àrea excavada, en varis quilómetros de llongitut ademés de grades o escalinates que funcionen com a estructures de pedra per a superar desnivells.
En el monument també es troba una complexa ret d'aqüeductes dels quals alguns encara funcionen i tenien com a objectiu el ser canals tancats o oberts per a conduir l'aigua fins als llocs desijats o cap a uns tancs d'almagasenament que es troben en el sector principal de la ciutat i els formen estructures de pedra de forma rectangular.
Ademés en el lloc es conta en diferents tombes de caixó que es localisen en varis sectors del lloc arqueològic, construïdes en vores rodades i lajas.
Sobre manifestacions artístiques, els petroglifos o pedres gravades són la més abundants i es localisen per tota l'àrea arqueològica, entre elles el monolit del jaguar i el fardacho, el qual consistix d'una pedra tallada en la figura d'un jaguar per un costat i un fardacho per l'atre, que el seu significat contínua sense dessifrar.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]La vegetació que rodeja l'àrea arqueològica és característica d'un bosc pluvial premontano i es constituïx d'un fullage dens i vert. Abunden les espècies forestals com caragra, magnolia, cantarillo, higuerón, quizarrá, cirrí, burío i cedre María, coberts per gran cantitat de plantes epífitas com les bromelias i les orquídeas.
Entre la fauna que ací es presenta es destaquen aus com tucán, oropéndola, trogón, carpintero, momoto, piapia, yigüirro i chachalaca i també alguns mamífers menuts com armadillo, conill, coyot, pereós, tolomuco, farda i pizote. Ademés d'una gran varietat d'insectes i alguns reptils típics de la zona com culebra, granota i lagartija.
Turisme
[editar | editar còdic]Sense necessitat de publicitat cada dia aumenta la cantitat de turisme nacional i internacional, atrets per la bellea escènica del lloc pero principalment pel halo de misteri en mig de les investigacions arqueològiques, que arduamente realisen els arqueòlecs del Ministeri d'Ambient aixina com del Museu Nacional i les universitats del país en alguns casos recolzades per prestigioses universitats d'Europa i Estats Units.
Ha incrementat l'interés el fet d'alguns estudiosos han vinculat Guayabo en l'intercanvi cultural en casi tota l'Amèrica precolombina. En Costa Rica s'han descobert objectes i influències artesanals tant de mayas (de Guatemala), olmecas i asteques (de Mèxic i molt llunt des del nort), aixina com de chibchas (de Colòmbia), quechuas i incas (des de Perú, molt llunt en el sur).
Molts uns atres asseguren la sensació de que Guayabo és un centre energètic i de poder d'especials característiques, aixina que tot açò més l'objectiu valor arqueològic cultural, més el fet d'haver segut declarat Patrimoni Mundial de l'Ingenieria, fan del Monument un atractiu pol turístic.
Donades estes condicions de demanda creixent de servicis, l'administració de Guayabo (a càrrec de l'Àrea de Conservació Cordillera Volcànica Central) està implementant infraestructura que permeta el ecoturismo orientat cap a l'educació ambiental, arqueològica i patrimonial, donant facilitats al visitant pero minimisant l'impacte ambiental i arqueològic, incloent l'accessibilitat universal i atres obres com a miradors, zones de descans, centre de visitants, servicis, aules de formació, recepció, senderes, baïes d'interpretació, etc. La majoria de les obres construïdes i vàries en procés han estat a càrrec dels reconeguts arquitectes ambientalistas Ibo Bonilla i Rafael Víquez, que conten en múltiples treballs en Parcs nacionals i atres Àrees Protegides.
Vore també
[editar | editar còdic]- Parcs nacionals de Costa Rica
- Mamífers de Costa Rica
- Aus de Costa Rica
- Amfibis de Costa Rica
- Reptils de Costa Rica
Referències
[editar | editar còdic]- Luis G. Obando (2011). «Geo arqueologia del Monument nacional Guayabo». Revista Geològica d'América Central, 44: 119-130, 2011 / ISSN: 0256-70
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monument nacional Guayabo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento nacional Guayabo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.