Anar al contingut

Monument als combatents d'Alt-Garonna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monument als Combatents d'Alt-Garona

El Monument als combatents d'Alt-Garona és un arc del triumfo dedicat a tots els soldats de la província que varen fallir en els conflictes de el XX. Està ubicat en el barri de François Verdier, al costat de la catedral de Saint Etienne i del Jardin dones Plantes, en Toulouse, en el bulevar de François Verdier.

En l'estiu de 2023, el monument serà desplaçat 35 metros per a permetre la construcció de la nova estació de metro de François Verdier, conectada en la tercera llínea de metro de Toulouse.[1]

Descripció

El monument, de 15 metros d'altura,[2] esta més prop d'un arc de triumfo que d'un monument commemoratiu dels morts tradicional. Està ubicat en el cementeri de Terre-Cabade, a on s'honra als morts de la ciutat. Encara que es va dissenyar com un monument dedicat als morts, es va pensar principalment com una glorificació de tots els combatents, tant morts com a vius.

Les inscripcions en la base reforcen el caràcter triumfal de l'obra, en un llenguage que emfatisa la glòria i el heroísmo dels soldats, comparats  en guerrers antics i combatents de les victòries revolucionàries i napoleòniques.

No obstant, també  s'utilisa com a monument als morts en les cerimònies del 11 de novembre i del 8 de maig, que commemoren el sacrifici dels soldats per la pàtria. S'ha instalat una flama  al peu del monument en recort del sacrifici dels combatents que varen donar  les seues vides.

Foto del monument als morts de nit despuix del començ dels treballs de la llínea 3

Històric

Monument als combatents

El Consell General del departament d'Alt-Garona va decidir el 18 d'agost de 1919 crear un monument en honor als soldats caiguts de la regió, en l'objectiu de glorificar la seua memòria. L'arquitecte León Jaussely es va encarregar de la coordinació i concepció de la part arquitectònica del monument.

No obstant, l'atribució de les escultures va ser objecte d'una verdadera batalla ideològica entre els partidaris d'un concurs i els de un encàrrec directe. Alguns volien que l'escultor modern Antoine Bourdelle realisara el monument, mentres que uns atres preferien un art més tradicional i oficial encarnat en els resultats d'un concurs.

Finalment, el Consell General va decidir el 2 d'octubre de 1920 obrir un concurs a tots els artistes, arquitectes i escultors de la regió de Toulouse i la seua escola de Belles arts. Tres artistes varen ser seleccionats: Camille Raynaud es va encarregar de realisar les escultures de dos altorrelieves interiors, André Abbal del friso de la cara principal i del costat dret, mentres que Henri-Raphaël Mocassin va ser responsable de la realisació del friso de la cara posterior i el costat esquerre. Els escultors varen tindre llibertat per a tractar el tema de la glorificació dels antics combatents.

La ciutat de Toulouse va acceptar cedir un lloc per a la construcció del monument al principi del bulevar de François Verdier, prop de la prefectura que albergava el Consell General. Este emplaçament era ventajós ya que el monument estaria ubicat en un creuament molt freqüentat i oferiria una perspectiva del bulevar arborat. No obstant, la construcció del monument va dur més temps del previst i no es va terminar fins a 1931. Encara que una inscripció indica l'inauguració en 1928, en realitat el monument mai va ser inaugurat.


El 18 d'octubre de 2018, el monument va ser afegit a la llista dels monuments històrics pel seu valor arquitectònic, artístic i històric. Forma part d'un conjunt de 42 monuments als morts de la regió d'Occitània, igualment protegits, com a El Héraklès Archer i els monuments als morts dels barris Bayard, Matabiau, Concort i Chalets, també ubicats en Toulouse.

Notícies i referències


Referències