Monument a Antonio Raimondi
El monument a Antonio Raimondi és una obra escultòrica de l'artiste italià Tancredi Pozzi realisada en 1908 per encàrrec de la colónia italiana heretada en Llima. Va ser inaugurat en 1910 en la plaça Itàlia (Llima) -antigament denominada plaça de Santa Ana- en a on es manté fins a l'actualitat. El monument consta d'una base escalonada de tres nivells, de pedra; un pedestal adornat en altorrelieves de bronze que representen escenes de la vida d'Antonio Raimondi; i l'escultura en bulto del sabio italià, del mateix material.
Este monument es troba dins de la plaça Itàlia (Llima), ubicada en el districte de Barris Alts, espai urbà declarat com a ambient urbà monumental pel llavors Institut Nacional de Cultura, hui Ministeri de Cultura, per mig de la Resolució Suprema N°2900 del 28 de decembre de 1972. Ademés, el monument a Raimondi ha segut declarat com ben moble integrant del Patrimoni Cultural de la Nació per mig de la Resolució Viceministerial N°053-2018-VMPCIC-MC del 24 d'abril de 2018.[1]
Història
[editar | editar còdic]
El monument escultòric dedicat a la memòria d'Antonio Raimondi va ser producte d'un concurs internacional promogut per la colónia italiana en el Perú en 1906, el qual devia ser colocat en la plaça antigament coneguda plaça de Santa Ana, sent rebatejada en avant com plaça Itàlia (Llima).
El 25 de juliol de 1907 va ser declarat per unanimitat com a guanyador del concurs l'escultor italià Tancredi Pozzi,[2] triat per la comissió nomenada per a tal efecte.
El monument va ser fos en bronze per la fundició Amilcare Menzio de Torí en 1908, segons consta en les inscripcions que obren en l'escultura. Seria inaugurat finalment el 16 d'agost de 1910, ubicant-ho en l'actual plaça Itàlia, tal i com es va indicar en les bases del concurs.
Ubicació
[editar | editar còdic]El monument a Antonio Raimondi es va colocar en la plaça Itàlia, antigament denominada plaça de Santa Ana, ubicada entre els jirones Junín, Huanta i Huallaga, en Barris Alts. Esta plaça és un dels espais públics més antics de la ciutat. Va rebre el nom de plaça de Santa Ana per el hospital homònim fundat per l'arquebisbe Jerónimo de Loayza en 1549 i per l'iglésia parroquial del mateix nom, establida en 1570.
Durant l'época virreinal la plaça va ser utilisada com a mercat o tianguez, el qual va funcionar fins a ben entrat el XIX, i com a únic equipament contava en una pila, la qual aprovisionaba d'aigua al veïnat (Bromley, 2005)[3]
A mitan de el XIX, ya en la República, es va remodelar la plaça reubicant el mercat i habilitant paviments de pedra i àmplies àrees verdes en frondosos arbres. Com atres espais públics remodelats en eixa época, la plaça va ser cercada per un reixat de ferro fos, i es varen instalar varis elements de mobiliari urbà del mateix material entre els que es destaca la gran pileta ornamental que es va colocar en el centre de la plaça i que existix fins a hui.
Una nova remodelació del monument en honor a Antonio Raimondi, es va dur a inicis de el XX, en la qual es varen retirar els arbres –que es varen reemplaçar en palmeres- i la reixa perimetral, instalant-se front al local de l'antic Colege de Medicina i Cirugia de Sant Fernando “després Ministeri de Govern”, inaugurant la rebatejada plaça Itàlia en 1910. Atres dos remodelacions d'envergadura es varen portar a terme en 1997 i 2012; en l'intervenció de 1997 es varen renovar els paviments i es va tornar a colocar una atra reixa perimétrica al voltant de la plaça, la qual va ser retirada en la remodelació del 2012, ademés de renovar novament els paviments i el mobiliari urbà. En cap d'estes intervencions es va modificar l'ubicació del monument existent d'Antonio Raimondi, el qual permaneix en la seua posició inicial des de la seua instalació en 1910, encara que el seu entorn haja sofrit variacions considerables a lo llarc dels anys.
En l'actualitat el monument a Antonio Raimondi es manté en el seu lloc inicial, en l'extrem sur de la plaça, donant front al lot que varen ocupar successivament l'antic local del Colege de Medicina i Cirugia de Sant Fernando, el demolit edifici del Ministeri de Govern i el Colege Nacional Héroes del Cenepa, ocupant actual del lloc. Des de la seua colocació, el monument va estar rodejat per una franja de jardí, la qual es manté, en algunes variacions, fins al dia de hui.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [Resolució Viceministerial N° 053-2018-VMPCIC-MC https://www.gob.pe/institucion/cultura/normas-llegals/203967-053-2018-vmpcic-mc]
- ↑ L'encarregat del monument dedicat a Antonio Raimondi va ser Tancredi Pozzi]], artiste naixcut en Milà en 1864 format en l'Acadèmia Albertina de Torí com a discípul de l'escultor Giuseppe Dini. Tancredi Pozzi va fallir en Torí el 14 de març de 1924, duent el seu nom un chicotet carrer d'esta ciutat.
- ↑ [Els vells carrers de Lima http://www.limateca.org/uploads/tinymce/2005_las_viejas_calles_de_lima_juan_bromley.pdf]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hamann Mazuré, J. (giner de 2011). Monuments públics en espais urbans de Lima 1919-1930. Barcelona: Universitat de Barcelona.
- Soldati, M. (Ed.). (1927). Catalogue della Gallería d ́Art Moderna del Museu Cívic vaig donar Torino. Torí: Establiment Gràfic A. Avezzano.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento a Antonio Raimondi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.