Monument Nacional de Costa Rica
El Monument Nacional de Costa Rica és un conjunt escultòric, obra del francés Louis-Robert Carrier-Belleuse, ubicat en el Parc Nacional de Sant Josep, capital de Costa Rica.[1] Va ser terminat de esculpir en París en 1891, i develado el 15 de setembre de 1895 pel mandatari Rafael Iglésies Castro.[2]
Se li considera el monument més important de Costa Rica, ya que representa el triumfo de les nacions centroamericanes contra els invasores estrangers coneguts com filibusteros, els quals, baix el mando del nortamericà William Walker, varen intentar conquistar Centroamérica entre 1855-1857.[3]
La defensa de l'independència i la sobirania de Costa Rica, encapçalada pel llavors president Juan Rafael Mora Porras, és coneguda en Costa Rica com la Campanya Nacional de 1856-1857, fet històric considerat com a determinant per a la formació de l'identitat nacional costarricense.
Descripció
[editar | editar còdic]El Monument Nacional és una escultura fosa en bronze sobre un pedestal, sobre el que s'observen cinc figures femenines portant armes (els cinc països centroamericanos) i dos masculines. La figura caiguda representa als soldats morts en la lluita, mentres l'atra figura masculina representa a William Walker fugint.
La major figura, que s'empina en el centre del conjunt en un gorro frigio, símbol de la llibertat, i arborant el pabelló nacional, representa a Costa Rica, que sosté a Nicaragua en la seua espasa trencada, mentres indica el camí i arenga a les atres repúbliques, Guatemala (en l'astral), El Salvador (en l'espasa) i Hondures (arc i fleches) a combatre als invasores.
El monument es troba sobre un pedestal en quatre bajorrelieves que representen les principals batalles de la Campanya:
- La batalla de Santa Rosa (20 de març de 1856).
- La batalla de Rivas (11 d'abril de 1856), en l'episodi de l'incendi de la posada per Juan Santamaría.
- La pren del riu Sant Joan.
- Els líders de la Campanya Nacional, encapçalats per Juan Rafael Mora.
En 2001, el monument va ser somés a una restauració per a embellir-ho, ya que l'oxidació i corrosió ho havien tornat de color verdoso. Despuix de cinc mesos de treball i una inversió de 20 millons de colones, el Monument Nacional va ser reinaugurado l'1 de març de 2002 en una cerimònia presidida pel llavors president Miguel Ángel Rodríguez Echeverría i el seu ministre de Cultura, Enrique Granados Moreno.[4][5]
Model a escala
[editar | editar còdic]
L'escultor Carrier-Belleuse va produir varis models a escala del Monument Nacional que varen ser entregats als cinc presidents centroamericanos del moment, aixina com a atres personalitats. En el Museu Nacional de Costa Rica s'exhibix una rèplica del model que li va ser entregat al Marqués de Peralta, diplomàtic costarricense de l'época.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Vista general
-
Costat oest (front)
-
Costat sur (esquerre)
-
Costat este (posterior)
-
Costat nort (dret)
-
Vista superior
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1988).Museu Històric Cultural Juan Santamaría.Alajuela, Costa Rica:
- 171.
- ↑ «De visita al Monument Nacional - Història» (en és). LA NACION S.A.. Consultat el 27 de decembre de 2015.
- ↑ «De visita al Monument Nacional - Significat» (en és). LA NACION S.A. Consultat el 27 de decembre de 2015.
- ↑ El País. «[1]», La Nacion. Consultat el 2026-03-09.
- ↑ El País. «[2]», La Nació. Consultat el 2026-03-09.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento Nacional de Costa Rica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.