Montanyes Kong
Se li va donar el nom de Montanyes Kong[1] a una cordillera inexistent cartografiadona en els mapes d'Àfrica des de l'any 1798 fins a finals de 1880.[2] Es pensava que les montanyes començaven en Àfrica Occidental pròxima a la font montanyosa del riu Níger prop de Tembakounda en Guinea, i després continuava cap a l'est fins als també ficticis monts de la Lluna en el Àfrica Central, a on es creïa que el Nilo Blanco tenia la seua font.
Història
[editar | editar còdic]
En 1798 un mapa resultant de les exploracions de la zona realisades per Mungo Park[3] va mostrar l'extensió de la cordillera per primera volta. Va ser produït pel cartógrafo anglés James Rennell[2] quí va representar al riu Níger com evaporant-se en l'interior en Wangara.[3]
El fabricant de mapes alemà Johann Reinecke va incloure les montanyes en el seu mapa de 1804 com el Geburg Kong.[2] En 1805, l'artiste de gravats de londinenca John Cary va mostrar per primera volta la vinculació als monts de la Lluna.[2]
Varis exploradors de el XIX en Àfrica occidental varen incloure la cordillera en els mapes que varen produir o dels que varen dirigir la producció despuix d'explorar la zona. Entre ells estan l'explorador francés René Caillié, que va explorar les terres altes de Guinea en Fouta Djallon, prop de la font del Níger; l'explorador de Cornualles, Richard Lemon Lander i el seu germà menor John; i l'explorador escocés Hugh Clapperton que també va buscar el curs del riu de Níger en els seus alcanç superiors. Els historiadors Thomas Basset i Phillip Porter han identificat quaranta mapes que mostren les montanyes, publicats entre 1798 i 1892.[2][4]
A pesar del fracàs d'atres exploradors posteriors per a localisar la cordillera, va seguir apareixent en els mapes fins a finals de el XIX.[5]
Els cartógrafos varen deixar d'incloure les montanyes en els mapes en acabant de que l'explorador francés Louis-Gustave Binger establira que les montanyes eren fictícies en la seua expedició de 1887-1889 per a traçar el riu Níger des de la seua desembocadura en el Golf de Guinea i a través de Costa d'Ivori.[2]
En 1928, l'Atles Alvançat d'Oxford de Bartholemew encara els contenia en el seu índex situant-los en 8 ° 40 'N, 5 ° 0' W.[2] Inclús més vesprada varen aparéixer erròneament en l'Atles Mundial de Goode de 1995.[6]
Toponímia relacionada
[editar | editar còdic]La ciutat de Kong, Costa d'Ivori data de el XII i du el nom que va donar a les montanyes. La ciutat va créixer en poder durant el XVII fins a formar el Imperi de Kong que eventualment va caure baix domini colonial francés.
Una cordillera de tossals anomenats els tossals de Kong és part de la zona de terra alta que separa les planures interiors d'Àfrica occidental de les regions de la costa. En general els cims dels tossals estan per baix de 600 metros i no més de 200 metros per damunt del nivell del país.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «estar-100-anos-en-els-mapes-sense-existir/ Les montanyes que varen estar 100 anys en els mapes sense existir». Geografia Infinita. Consultat el 5 de setembre de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Evolution of the Map of Central, East & West Africa». To the Mountains of the Moon: Mapping African Exploration, 1541-1880. Princeton University. Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2008. Consultat el 4 d'agost de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 Garfield, Simon, On The map, Chapter 11, The Legendary Mountains of Kong, 2012, Profile Books. ISBN 9781846685101
- ↑ Thomas J. Bassett and Philip W. Porter, “From the Best Authorities’: The Mountains of Kong in the Cartography of West Africa,” The Journal of African History 32, No. 1, 1991, 368.
- ↑ (2004) Africa South of the Sahara: A Geographical Interpretation, The Guilford Press. ISBN 1-57230-868-0.
- ↑ Jennings, Ken (2011). Maphead, Scribner. ISBN 978-1-4391-6717-5.
- ↑ Kong 1911 Encyclopædia Britannica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montañas Kong» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.