Montanyes Hudson
Les montanyes Hudson són un grup de cons paràsits, que formen nunataks a penes per sobre la superfície de la capa de gèl antàrtica a l'oest de la terra de Ellsworth.[1] Es troben a l'est de la baïa de Cranton i la baïa de l'illa Pine en l'extrem est del mar de Amundsen, i estan definides en el nort per la barrera de gèl Cosgrove i pel sur pel glaciar de l'illa Pine.[2]
Història
[editar | editar còdic]Les montanyes varen ser descobertes pels membres dels vols de el USAS que varen partir des del USS Bear en febrer de 1940, i es varen terminar de delinear a partir de fotografies preses durant l'Operació Highjump en decembre de 1946. Tota la zona que comprén el grup va ser inclosa en els mapes pel USGS a partir de fotografies aérees de la US Navy en 1966. Varen ser nomenades per el US-SCAN en honor al capità William L. Hudson, comandant del Peacock durant el USEE, 1838-42. El Peacock, acompanyat pel Flying Fish al mando del tinent Walker, va navegar a lo llarc de la barrera de gèl al nort d'esta zona durant varis dies durant fins de març de 1839.[2]
Ya que es troben molt poc erosionades, i que en 1974 es va observar vapor, i existix un informe satelital no confirmat en 1985 sobre una erupció, és possible que les montanyes Hudson es troben actives.
En giner del 2008, els científics del British Antarctic Survey liderats per Hugh Corr i David Vaughan, varen informar que fa 2,200 anys, un volcà va tindre una erupció subglaciar baix la capa de gèl de l'Antàrtida, a partir de relevamientos aéreus en imàgens de radar. Descrita com la major erupció en l'Antàrtida durant els últims 10,000 anys, es varen trobar cendres volcàniques depositades en la superfície baix les montanyes Hudson, prop del glaciar illa Pine.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Montañas Hudson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.