Mont Sant Giorgio
El Mont Sant Giorgio és una montanya boscosa de forma piramidal en el Cantón del Tesino de Suïssa. S'eleva fins a una altura de 1097 m. Està rodejat per dos braços del Llac Ceresio (llac de Lugano, a 271 metros d'altitut), prop de la frontera en Itàlia. El Mont Sant Giorgio va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco com a lloc natural transnacional entre Suïssa (2003) i Itàlia (2010).
Història
[editar | editar còdic]Segons la tradició local, un ermitaño, Sant Manfredo, va viure en el cim del Mont Sant Giorgio. Esta persona, naixcuda de família noble, va viure en el XIII. A este sant, el cos del qual es conserva en una iglésia prop, se li varen atribuir alguns milacres. Les pintures d'esta iglésia evocar tals milacres.[1]
Lloc
[editar | editar còdic]Al voltant del Mont Sant Giorgio es varen classificar dos llocs, un per les autoritats suïsses, pels seus paisages i un atre de menor extensió, per l'Unesco, per la presència de fòssils del Triásico.
Per les autoritats del Tesino, el Pla de Desenroll Cantonal (PDC) va identificar este territori com un àrea de paisage protegit (ZPP).[2] El lloc també es troba classificat per l'Unesco com a lloc natural en el Patrimoni de la Humanitat. Esta classificació, que va ser feta en el 2003, es basa en els fòssils que daten del Triásico (230 a 245 millons d'anys) i que es troben en la cara nort.[3]
Geologia
[editar | editar còdic]La litologia del Mont Sant Giorgio està formada per distintes capes de roques que es dividixen en dos grups distints, el zócalo cristalí i la cobertera sedimentaria. Desplaçant-nos cap al cim de la montanya trobem formacions rocoses més tardanes.
El zócalo cristalí es compon d'una roca metamòrfica, que es remonta al periodo precarbonífero. Es compon de gneis d'orige sedimentario (paragneis) i magmático (ortogneis). Esta unitat no és visible ya que només aflora en nivells prou baixos.
El periodo Triásico està marcat per l'aparició de numeroses fractures en el supercontinente Pangea. Entre el continent africà al sur i el continent eurasiático al nort es va formar la conca de la mar de Tetis, que va alcançar la seua màxima extensió durant el Jurásico. Açò explica el canvi en les seqüències del Mont Sant Giorgio de les roques volcàniques del magma (del zócalo).
Les roques en fòssils afloren en Suïssa, en el Mont Sant Giorgio, i també en la zona italiana immediatament adjacent a la regió de Besano.
En el Triásico Mig, en un clima subtropical, es va desenrollar un estany d'un centenar de metros de profunditat protegida i separada de la mar per un sec.
La montanya ha conservat en els seus estrats litificados mils de fòssils que varen ser descoberts en el XIX. L'investigació de les universitats de Zuric i Milà han demostrat que este era un lloc d'una riquea prou excepcional.
Fins ara s'ha trobat més de 10 000 eixemplars, entre ells 30 espècies de reptils (en la seua majoria marins, alguns alcançant una llongitut de sis metros), 80 espècies de peixos i 100 espècies d'invertebrats (incloent insectes molt rars), i molts fòssilés de microorganismes. Són fòssils que reflectixen la vida marina i terrestre del lloc perque l'estany estava propenc a la terra.
Alguns són únics i se'ls varen assignar noms que recorden llocs com Serpiano, Meride o Ceresio: Daonella serpianensis, Serpianosaurus mirigiolensis, Tanystropheus meridensis, Ceresiosaurus, etc.
Es poden admirar algunes de les més interessants mostres en el museu en Meride.
Accés
[editar | editar còdic]- L'accés a la montanya Mendrisio en el camí de Serpiano (municipi de Meride).
- Un atre accés per Riva Sant Vitale, a lo llarc del llac fins a Ceresio Brusino Arsizio, un funicular que puja a Serpiano (650 m).
- Una sendera que partix de Ceresio, de 2 hores de duració, per a aplegar al cim a peu.
Apèndixs
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Història de Saint-Manfred [1] archivat en Wayback Machine., visitat el 8 d'octubre de 2008.
- ↑ ((pdf)) UICN [Aplicació http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/1090.pdf Patrimoni de la Humanitat - Evaluació tècnica de la UCIN], apartat 4.2. Situació jurídica, paràgraf segon, visitat el 8 d'octubre de 2008.
- ↑ aplicació archive/advisory_body_evaluation/1090.pdf Patrimoni de la Humanitat - Evaluació tècnica de la UCIN, Partix 2. Resum de les característiques naturals, visitat el 8 d'octubre de 2008.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mont Sant Giorgio.- (fr) Patrimoni mundial en Suïssa
- (it) Associació d'Amics del Parco della Montagna
- (it) Museu dei fossili Meride
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte San Giorgio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.