Anar al contingut

Moneda Liberty Head

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Moneda Liberty Head

La moneda Liberty Head, cridada a voltes en anglés “V nickel” pel disseny del seu revers (o creu), va ser una moneda de cinc centaus nortamericana. Es va falcar per a que circulara des de 1883 fins a 1912, i es varen falcar subrepticiamente a lo manco cinc monedes en data de 1913.

Els cinc centaus originals de cuproníquel, la moneda Shield, havien tingut problemes de producció durant molt temps i a principis dels 1880, la Casa de Moneda dels Estats Units pensava en substituir-els. Es va ordenar al Gravador Cap de la Casa de la Moneda, Charles Barber, que preparara els dissenys per a les monedes d'un, dos i cinc centaus propostes, que durien dissenys similars. Solament es va aprovar la nova moneda de cinc centaus i en 1883 es va escomençar a produir. Durant casi trenta anys, es varen produir grans cantitats de monedes en este disseny per a satisfer la demanda comercial, sobretot perque les màquines que funcionen en monedes es varen tornar cada volta més populars.

A partir de 1911, la Casa de Moneda va començar a treballar per a substituir el disseny de la Liberty Head i un de nou, conegut com la moneda Buffalo, va escomençar a produir-se en febrer de 1913. No obstant, encara que no es va falcar oficialment cap moneda Liberty Head en 1913, se sap que existixen cinc en estes característiques. I encara que no sap cóm es varen originar tals monedes, estes han aplegat a estar entre les més cares del món, una d'elles venuda en 2010 per 3.737.500$.

Orige

L'industrial Joseph Wharton, interessat en la mineria i en la producció del níquel, va influir en la decisió d'utilisar este metal en l'acunyament a mitan dels 1860, lo que va dur a l'introducció de la moneda Shield en 1866.[1] Esta va presentar dificultats durant la seua vida: el intrincado disseny feya que les monedes no falcaren be. La modificació que se li va fer al disseny no va poder resoldre els problemes tècnics i la Casa de Moneda va considerar substituir el disseny ya en 1867. No obstant, es va seguir produint la Shield.[2] En la producció de monedes de cinc centaus de cuproníquel quedant-se arrere a finals dels 1870 i en la producció dels tres centaus de cuproníquel casi moribunda, Wharton va tractar d'aumentar les seues vendes de níquel a la Casa de Moneda. Encara que només es falcaven unes poques monedes de cuproníquel, el centau de bronze representava una porció major de la producció de la Casa de Moneda i Wharton va començar a pressionar per a que la moneda es falcara en cuproníquel.[1]

En 1881, este cabildeo va dur al Director de la Casa de Moneda, Archibald Loudon Snowden, a encarregar al Gravador Cap, Charles Barber, que produïra dissenys uniformes per a una nova moneda de cinc i de tres centaus.[1] Snowden va informar a Barber de que en l'anvers (o cara) dels dissenys proposts figuraria el clàssic cap de la Llibertat en la llegenda “Liberty” i la data. En el revers (o creu) figuraria una corona de blat, cotó i dacsa al voltant d'un número romà que designaria la denominació de la moneda, és dir, els cinc centaus durien el número “V”.[3] La proposta per al centau disminuïa el tamany d'est a 16 milímetros (0,63 polzades) i el pes a 1.5 grams (0,053 onces); les modificacions de la moneda de tres centaus disminuïen el tamany a 19 milímetros (0,75 polzades) i el pes a 3 grams (0,11 onces). Els cinc centaus mantindrien el seu pes de 5 grams (0,18 onces), pero el seu diàmetro disminuiria a 22 milímetros (0,87 onces).[4]

Barber va produir degudament els dissenys requerits. Es va realisar un número considerable de proves d'acunyament.[4] El disseny de Barber per a la moneda de cinc centaus va mostrar un aspecte similar al que finalment es va aprovar per l'anvers en "United States of America" (“Estats Units d'Amèrica”) i la data. En el revers, apareix la requerida corona que rodeja la "V" i no atres lletres. Un any més vesprada, un patró de disseny modificat va agregar les paraules "In God We Trust" (“En Deu confiem”) en el revers.[5] Snowden va decidir que els centaus i les monedes de tres centaus proposts serien massa chicotets per a us públic; pero Barber va continuar treballant en la moneda de cinc centaus en el tamany ajustat a 21.21 milímetros (0.835 plg).[3] Barber reelaboró el disseny en 1882 afegint "I Pluribus Unum"[6] en el revers. Una variant que va ser falcada com un patró, pero no va ser aprovat, va ser una moneda de cinc muescas igualment espayades en la vora de la moneda. Esta "Blind Man's nickel"("Moneda de cinc centaus de l'home cego") va cridar l'atenció a la solicitut del congressiste i exmiembro de l'Unió General William S. Rosecrans, qui va afirmar que molts dels seus companyers havien segut cegats pel combat o per la malaltia durant la Guerra de Secessió.[7]

A finals d'eixe any, el disseny de Barber de 1882 va ser aprovat per les autoritats de la Casa de Moneda i 25 mostres varen ser enviades a Washington per a l'aprovació de rutina pel Secretari del Tesor dels Estats Units Carlos J. Folger. Per a sorpresa de Snowden, Folger va rebujar el disseny. El secretari, en la revisió dels estatuts de la moneda, s'havia donat conte de que les lleis requerien que "United States of America" ("Estats Units d'Amèrica") apareguera en el revers, no en l'anvers. Folger ho va consultar a continuació en el president Chester Arthur, qui va confirmar la seua opinió. Snowden va sugerir que devia fer-se una excepció, pero Folger es va negar i Barber va modificar el seu disseny en conseqüència. El disseny revisat va ser aprovat i la moneda estava llista per al seu acunyament a principis de 1883.[8]

Posada en circulació

Erro al crear miniatura:
La paraula "CENTS" va ser introduïda en el revers de la moneda Liberty Head a mitan de 1883.

La producció de les noves monedes va començar el 30 de giner de 1883 i la Casa de la Moneda va colocar les primeres peces en circulació l'1 de febrer.[9] Snowden, preocupat pels informes de l'especulació de les monedes Shield de 1883, va rebre el permís el 6 de febrer de continuar produint monedes Shield durant varis mesos junt en les noves.[10]

No es va considerar necessari inscriure la paraula "cents" (centaus) en la moneda; les monedes de tres centaus d'argent i de cuproníquel havien circulat per anys en solament un número romà per a indicar la denominació.[11] Pronte, els mamprenedors defraudadores es varen donar conte de que la moneda de cinc centaus nova era similar en el diàmetro a la moneda d'or de cinc dólars i si la nova moneda estava chapada en or, podria passar per cinc dólars. Pronte ho varen fer i varen tindre èxit en colar-la.[12] Els estafadores varen recobrir les vores de les monedes en canya per a que se semblaren més a les monedes d'or.[13] Un conte conegut és que un dels autors d'este frau era un home cridat Josh Tatum, que entrava en una tenda, elegia un artícul que costava cinc centaus o menys, pagava en la moneda banyada en or i molts empleats li donaven el canvi de 4,95 dólars. Segons el relat, la llei no tenia cap recurs contra Tatum, ya que ell havia acceptat simplement el canvi com un regal[12] i no podia haver falsificat el valor de la moneda ya que era sordomudo.[2]

El recobriment en argent de les monedes de cinc centaus va causar consternació en la Casa de la Moneda i va dur la producció de les Liberty Head a una parada repentina. Li varen dir a Barber que modificara el seu disseny, cosa que va fer canviant atres elements del disseny per a incorporar la paraula “cents” en la part inferior del revers del mateix. La moneda de cinc centaus revisada es va emetre el 24 de juny de 1883, data en la que finalment es va parar la producció de l'escut de la moneda. El públic va respondre acumulant les monedes de cinc centaus sense el terme "cents",[14] incitats per informes en els que el Departament del Tesor pensava retirar-les i que aplegarien a ser poc comuns.[15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Bowers, p. 136
  2. ↑ 2,0 2,1 Lange, p. 123
  3. ↑ 3,0 3,1 Peters, p. 6
  4. ↑ 4,0 4,1 Bowers, p. 139
  5. ↑ Bowers, pp. 252–253
  6. ↑ "De molts, un": un lema de la celebració de l'unió dels estats en un sol país.
  7. ↑ Peters, p. 12
  8. ↑ Bowers, pp. 140–141
  9. ↑ Bowers, p. 143
  10. ↑ Peters, p. 95
  11. ↑ Bowers, p. 140
  12. ↑ 12,0 12,1 Montgomery, pp. 27–29
  13. ↑ Peters, p. 46
  14. ↑ Montgomery, p.29
  15. ↑ Bowers, p. 145

Bibliografia

  • Montgomery; Borckardt, {{{nom2}}}; Knight, {{{nom3}}} (2005). Million Dollar Nickel, Irvine, Ca.: Zyrus Press Inc.. ISBN 0-9742371-8-3..
  • Taxay, Don (1983). The O. S. Mint and Coinage, reedició de l'edició de 1966 edició, New York, N. I.: Sanford J. Durst Numismatic Publications. ISBN 0-915262-68-1..