Mona Baker

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Mona Baker

Mona Baker és una professora egípcia de traducció en l'Universitat de Manchester (UMIST) en Anglaterra.[1] Baker també és directora de la revista The Translator i directora de l'editorial especialisat St. Jerome Publishing. La seua web particular conté comentaris sobre el conflicte del Pròxim Orient i investigacions en el camp de la traducció i els estudis interculturals.

Trayectòria[editar | editar còdic]

Va estudiar en l'Universitat Americana d'El Caire, a on va obtindre la seua llicenciatura; més avant va realisar estudis en llingüística aplicada en l'Universitat de Birmingham.

Es va doctorar en l'Universitat de Manchester, en la qual ocupa actualment la càtedra d'Estudis de Traducció.[2] S'ha ocupat de la traducció i el conflicte, les comunitats activistes, i també dels estudis traductològics basats en el corpus.[3]

Fundadora de l'editorial St. Jerome Publishing i de la revista internacional The Translator.

És vicepresidenta de l'Associació Internacional de Traducció i Estudis Interculturals.[4] També és sòcia honorària d'AIPTI.[5] Dins la dita institució, el setembre del 2010 va donar una charrada sobre "Ètica en el currículum del traductor i intérpret". [6]

Mona Baker i l'Orient Mig[editar | editar còdic]

Baker és una signatària de la carta oberta de l'any 2002 al boicot a les institucions israelites. Va ser molt criticada i va crear una gran controvèrsia quan va despedir dos acadèmics israelians, la Dra. Miriam Shlesinger de l'Universitat de Bar-Ilan i el catedràtic Gideon Toury de l'Universitat de Tel Aviv, Israel, del Consell de la Redacció de les seues revistes The Translator i Translation Studies Abstracts, per la seua afiliació a les institucions israelianes.[7][8] Judith Butler va suggerir que Baker havia recorregut a "esterotips antisemítics establerts",[9] Baker va publicar la resposta a Butler en la revista britànica London Review of Books.[10] Segons el catedràtic Jon Pike, "la política de Mona Baker és, en efecte, antisemítica: no vol tindre contacte en cap individu que estiga afiliat a les institucions israelianes, i estes persones són majoritàriament judeues. Mona Baker pensa que estes actuacions són apropiades i, quan la critiquen, es queixa amargament de la prensa judeua." [11]

Les actuacions de Baker varen ser durament criticades pel catedràtic Stephen Greenblatt, un acadèmic de l'Universitat Harvard i el president de l'Associació de Llengües Modernes dels Estats Units, que va definir als acomiadaments com a "repelents", "perillosos" i "sense cap ètica".[12] El Primer Ministre britànic Tony Blair també va criticar les actuacions de Baker, i va declarar que "faria tot allò que fos necessari" per parar el boicot acadèmic als acadèmics israelians.[13]

La seua web particular té seccions sobre el boicot de les institucions acadèmiques israelianes, sobre les universitats d'Israel i Palestina, opinions generals sobre el Pròxim Orient i cridades al boicot de productes i servicis israelians.

En una entrevista a The Daily Telegraph, Baker va declarar que era víctima d'una "gran màquina d'intimidació" que intenta silenciar la crítica d'Israel i que considera que "els nortamericans són els pijors" pero va afegir "malaïda siga si em deixe intimidar." En la mateixa entrevista, Baker va criticar durament les polítiques israelianes, dient que: "Israel ha anat més allà de a soles els crims de guerra. És horrible lo qué està passant allà. A molts nos agradaria parlar-ne com una mena d'holocaust del qual el món finalment es despertarà, massa tart, està clar, tal com va passar l'última vegada."[14]

Obres[editar | editar còdic]

  • Editora de Critical Concepts: Translation Studies (London and New York: Routledge, 2009).
  • Editora de Critical Readings in Translation Studies (London and New York: Routledge, 2009).
  • Editora, en Gabriela Saldanha, de Routledge Encyclopedia of Translation Studies (London and New York: Routledge, 2008).
  • In Other Words: A Coursebook on Translation (primera edició, 1992, Routledge; pròxima edició revisada i ampliada, 2010).

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]