Moments del dia
El dia se dividix en diferents parts denominats moments del dia o parts del dia.
Trenc d'alba-Matinada[editar | editar còdic]
Trencar. Esta paraula té una base cèltica (trenco), és sinònima de tallar
Alba. Esta paraula prové del llatí “alba”, que vol dir blanca.
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: Trenc d’alba, escomençar a aparéixer la llum del dia, a eixir el sol. Toc d’alba, el toc de la campana en el trenc d’alba o eixida del sol.
Matinada. Paraula que deriva de matí.
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: Quan escomença el dia. De matinada, loc. A les primeres hores del dia, a l’alba. Acte de matinar, matinejada.
Matí[editar | editar còdic]
Deriva de la paraula en llatí “matutīnu”, i el seu significat és el matí
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: Temps entre el trenc d’alba o eixida del Sol i el migdia. Adv. Matí, de matí, a les primeres hores del matí o del dia, enjorn, pronte. De bon matí o molt matí, molt de matí, molt pronte, enjorn.
Enjorn és una paraula que es forma de l'unió de “en” i “jorn”. Antigament se deya jorn a dia i prové de la paraula llatina “diŭrnu”, localment dien “de jorn” que significava “de bon matí”.
Migdia[editar | editar còdic]
Prové del llatí “meridie” que significa el mig dia, la part de l'hora que dividix per la mitat el dia.
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: Hora del dia en que el Sol passa pel meridià. Toc de campana fet en esta hora. Sur, punt de l’horisó opost al nort. Fer el ple de migdia, loc. dialect. Fer la sesta o becada.
Vesprada o Vesprà[editar | editar còdic]
Deriva del llatí, de la paraula “vespĕra” que significa: La vesprada del dia. A la vesprada. Per la vesprada
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: Espai de temps entre el migdia i la posta de sol. Bon dia de vesprada, loc. Fòrmula de cortesia per a saludar durant la vesprada. Bona vesprada, loc. cast. V. bon dia de vesprada.
Vespre-Boqueta nit-Poqueta nit[editar | editar còdic]
Vespre. Deriva de la paraula llatina “vĕspĕru”
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: Espai de temps que comprén les primeres hores quan s’ha post el sol; boqueta nit. De vespre, localment i antigament. Durant les primeres hores que seguixen a la posta de sol, a boqueta nit.
Boqueta/Poqueta nit. Boqueta és el diminutiu de la paraula boca.
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: A boqueta nit, quan escomença a fer-se de nit i escomença a fer-se fosc. En desús A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan es pon el sol i escomença a fer-se de nit. Popularment es diu a poqueta nit. A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.
Nit[editar | editar còdic]
Paraula que deriva del llatí “nŏcte”. Definició Real Acadèmia de Cultura Valenciana:
- Part del dia natural compresa entre la posta i l’eixida del Sol.A poqueta nit, loc. A boqueta nit.
- A boqueta nit i hui més inus. a boca nit, quan escomença a fer-se fosc, immediatament darrere de la posta del Sol.
- Bona nit, per a indicar la pèrdua total d’una cosa, o la consumació d’un fet que ya no té remei possible.
- ¡Bona nit!, s’utilisa per a saludar o per a despedir-se en pondre’s el Sol o en anar-se’n a dormir.
- Bona nit cresol que la llum s’apaga, loc. Es diu a l’anar-se’n a dormir o per a indicar que una cosa s’ha acabat.
- Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora, fòrmula coloquial de saludar en ser de nit.
- De nit, que ocorre una volta el Sol post.
- De la nit al matí, loc. De repent, en poc de temps.
- Donar part a la nit, ant. Anar-se’n a dormir al llit.
- Fer de la nit dia, loc. Fer de nit lo que habitualment es fa de dia, treballar durant la nit.
- Fer nit, passar la nit en un lloc.
- Fer-se de nit, fer-se fosc una volta el Sol post.
- Mija nit, temps en el qual el Sol està en el punt opost al migdia.
- Mala nit i chica, loc. Es diu referint-se a un assunt o a un negoci, que ademés de costar penes i molt de treball, encara ix malament.
- Nit de gossos, nit molt mala, en que es patix molt.
- Nit de cap d’any, última nit de l’any.
- Nit de Nadal, la nit del vintiquatre de decembre.
- Nit i dia, loc. Sempre, constantment, tant de nit com de dia.
- Passar la nit en blanc, loc. Passar-la sense dormir.
- Tota la nit, o tota la santa nit, durant tota la nit.
- Nit de l’albada, acte festiu de la localitat valenciana d’Elig que té lloc el 13 d’agost en honor a la seua patrona la Mare de Deu de l’Assunció; es llancen coets des de les terraces dels edificis, antigament cada família llançava un coet per cada fill que havia tengut en senyal d’agraïment, a les dotze de la nit es dispara, des de la basílica de Santa Maria, una immensa palmera de coets que allumena la ciutat com si fora de dia, d’ací el seu nom.
Mijanit[editar | editar còdic]
Mija derivada del llatí “mĕdĭa”. Nit derivada del llatí “nŏcte”
Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana: El mig de la nit, a les dotze de la nit.