Anar al contingut

Moli del Pocillo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Molino del Pocillo

El Molino del Pocillo se situa a les afores del municipi de Sot de Chera en la província de Valéncia, (Espanya), junt al riu Sot.[1]

Classificat com Be de Protecció Parcial en el Pla General de Sot de Chera per la Diputació de Valéncia, i com a Bens Immobles d'Etnologia per la Generalitat Valenciana com a Edifici industrial-Molino.[2]

Història i descripció

El molí va ser construït per Roque Márquez Vanacloig en 1823 i es va mantindre en funcionamiebto fins a entrada la década dels anys xixanta del passat sigle XX.[3] Es tracta d'un antic molí de gra, mogut per aigua de finals del XIX, aproximadament 1885.[2]

Ubicat en el parage del Pocillo, a on hi ha una font d'aigua,[1] cridada font del Pocillo, que en hivern ix calent i en estiu fresca, es va instalar un lavadero públic del que es conserven alguns restants,[4] que estava cobert en teulada i que va estar en us fins que es coinstruyó el nou lavadero públic de l'entrada del poble en 1932.[3]

És un edifici de dos plantes en una chicoteta escala interior, que antigament es distribuïa en planta baixa a on estava la gronsa, farinera, etc. i damunt les cambres de secat del blat que cobria també una atra planta rectangular, dedicada al corral d'animals per al sustente de la família. En la planta superior hi havia un fumeral i alacenas per a guardar alguns tifells i menjar, a on es podia pernoctar en cas de necessitats del treball.[2]

Funcionament

El Molino del Pocillo tenia dret a l'aigua ( de la séquia mare, despuix de donar servici al molí del comte)[3] durant tot el matí a canvi estaven obligats a netejar i reparar la séquia del poble, des del Henchidor fins a un tormo o pedra natural ubicada en el parage dels Horts, i lo mateix feyen en aigües despuix del Molino del Comte fins a la gaveta del Molino del Pocillo. L'aigua per al seu funcionament la rebia a través d'una séquia paralela al camí d'accés, que finalisava en una bassa de regulació de cabal en la part posterior de l'edifici.[2]

En l'interior es conserva peces de l'antiga maquinària, engranages i una pedra cilíndrica.[2]

El sistema de cobro per efectuar la molienda dels cereals, tant de blat, ordi, dacsa, etc., consistia en una llibreta per barchilla, aproximadament l'equivalència de mig quilo per uns quinze o setze de gra mòlt. En l'any 1946 es va modificar la maquinària antiga formada pel primitiu sistema de «rodezno» per a fer rodar la molga o pedra superior mòvil, per un mecanisme d'engranages metàlics cridat «Catalina» que va aumentar les revolucions de la molga.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Parc natural de Xera - Sot de Xera < Valéncia Turisme» (en vl). Valéncia Turisme. Consultat el 2026-02-14.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2026-02-14.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Cervera (2007). «Població, Societat i Economia en el XIX.», Ajuntament de Sot de Chera (ed.). Sot de Chera. Estudi històric-llingüístic. (en castellà), p. 102. ISBN 978-84--935946-0-2.
  4. ↑ «Rutes CRAN - PN Chera - Sot de Chera - Generalitat Valenciana» (en és-és). PN Chera - Sot de Chera. Consultat el 2026-02-14.