Molí Viejo de Gátova
El molí Vell de Gátova, molí del Cachumbito, o també cridat molí d'Iranzo, és un antic molí de vent actualment en desús. L'edifici està catalogat des de 1998 com be de rellevància local, en el còdic 46.902-9999-000003.[1] És una obra d'arquitectura rural tradicional que elllogarencs coneixen com "molí de la Font d'Iranzo” o "de la Cobatica".
Localisació
Es troba en el municipi de Gátova, ubicat en la comarca del Camp de Túria. Els seus fonaments estan assentats a 800 metros sobre el nivell de la mar. És d'autor desconegut i de datació incerta. No es té certea de la datació del molí Vell de Gátova pero es nomenen molins en dit municipi ya en el Llibre del Repartiment de Valéncia. Est atesta la donació dels forns i els molins de “Marmas” (Marines) i “Jatava” (Gátova) de Jaime I a Pere Sanç de Maranyon el 13 de setembre de 1238,[2]per lo que estos molins serien usats pels musulmans, anaren fets per ells o anteriorment pels romans. Esta última hipòtesis estaria respalada pel fet que Hispania era considerada el graner d'Itàlia.[3]
Característiques formals
El molí Vell és de planta circular i de forma cilíndrica.[4] Està realisat en pedra calcárea en morter. La circumferència que crea la seua forma té un diàmetro exterior de 7’42 m i interior de 4’32 m. La seua altura és 4’6 m. La gruixa del seu mur és de 1’5 m en la base i de 0’8 m en la part superior.[5] Els elements constructius estan molt simplificats, no dispon d'ornamentació, és una obra d'arquitectura funcional.
Funció i significat
Els molins de Gátova es varen construir en la finalitat d'obtindre aliments, servien per a moldre blat i cereals per a obtindre farina.[6] Eren molins de vent, servien per a aprofitar la força eòlica per a moldre. L'investigador local Eladio Suarep Esteve va arreplegar la tradició oral local sobre estos molins. Segons dits testimonis el molí d'Iranzo va deixar de funcionar en 1877. L'últim molinero es dia Lorenzo Gimeno Velar-te i vivia en una casa junt al molí, a aproximadament vint passos concretament, coneguda pels veïns com “la caseta del mont”.[5]
Restauració i nova funcionalitat
El 8 de maig de 1997 l'ajuntament de Gátova va aprovar un presupost d'1.802.000 pessetes per a la reconstrucció del molí d'Iranzo.[6] Varen ser restaurades les seues parets i es va acondicionar el seu entorn. En l'interior només queden els restants d'un arc[3] i una escala de pedra per mig de la que s'accedix a la part superior. En l'actualitat és una ruïna visitable, convertida en un mirador paisagístic. Des de lo alt d'este es té una vista panoràmica de la comarca del Camp del Turia, l'Horta Nord, Alt Palancia, Camp de Morvedre, Plana Baixa, etc. Es troba en el Parc Natural de la Serra Calderona. Forma part d'un itinerari de senderisme i trail running de 10 km i de dificultat mija, cridat “Ruta dels Molins i Pico de l'Àguila”.[4]
Referències en la cultura popular
En el conte gatovero popular La cova de Sacañé es nomenen els molins de Gátova:
“Des de la font del Tormo, s'ascendix en zigzag al cim de la montanya, evitant la brusquetat del seu alt desnivell, i en el cim del qual es troben antics molins de vent, derruïts. Allí no queda maquinària, ni molga, ni solera que atestigüe que es martafallaven o enforfoguien grans. Solament apareixen torreones circulares de pedra i calç. Els imaginaris enemics de D. Quixot de la Mancha apareixen abatuts, sense braços; no hi ha vestigis de les aspes, ni un tros de llenç dels que formarien els seus a modo de vore vés-les quan giraren raudas l'impuls del vent. Mirant el seu interior, podria imaginar-se la derrota dels molins de vent; allí només estan pedres desmoronades cobertes d'aspergilos.”[7]
Referències
- ↑ «molí Vell» (en ca). eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2024-12-17.
- ↑ Zurriaga i Agustí (2019). La Vall d'Olocau, Marines i Gàtova, Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, p. 117.
- ↑ 3,0 3,1 Suarep Esteve (2006). «Capítul XIV. Comentari sobre els molins: ¿seran àraps o romans?», Gátova a través de l'història, La Sirena, p. 145.
- ↑ 4,0 4,1 «Panel QR5».GÁTOVA-Ruta dels Molins i Pico de l'Àguila.Ajuntament de Gátova.
- ↑ 5,0 5,1 Suarep Esteve (2006). «Capítul XIV. Comentari sobre els molins: ¿seran àraps o romans?», Gátova a través de l'història, La Sirena, p. 146.
- ↑ 6,0 6,1 «Camins de la meua terra (Gents, costums, oficis, tradicions, monuments...) Els molins de vent de Gátova (Camp del Turia)».Tossal Gros.(119)
- p. 32.
- ↑ Sánchez Dumenge (1984). «La Cova de Sacañé», Ensage Geogràfic, Històric i Sociològic de Gátova (Castelló), Ajuntament de Gátova, p. 185.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Molino Viejo de Gátova» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.