Anar al contingut

Mokomokai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Robley Moko1.jpg
"Negociant per un cap, en la vora, el cap decidix pujar el preu" - dibuix realisat per H.G. Robley.

Els Mokomokai són antics caps humans disecadas dels maoríés, el principal poble indígena de Nova Zelanda, els rostres del qual estan decorats en tatuages tā moko. Es varen convertir en artículs valiosos durant les Guerres dels Mosquetes, al començament de el XIX.

Els tatuages facials moko varen ser tradicionals en la cultura maorí fins a mediats de el XIX, quan el seu us va escomençar a desaparéixer, encara que després es produirà una espècie de resorgiment des de l'última década de el XX. En la cultura maorí anterior a la colonisació europea, eixos tatuages eren símbols d'estatus social. En general, solament els hòmens es tatuaban tot el rostre, encara que existien dònes d'alt ranc que tenien tatuado al voltant dels llavis i la barbeta.[1] Els tatuages moko servien com a conexió entre l'individu i els seus ancestros.[2]

Els ritos moko servien com a ritual d'iniciació entre les persones d'alt ranc, i es repetien en moments significatius de les seues vides. Cada tatuage moko era únic i contenia informació sobre el ranc, tribu, linaje, ocupació i ardits realisats pel subjecte. Estos tatuages eren difícils d'elaborar, per lo que eren utilisats casi exclusivament per caps i guerrers d'alt ranc. Ademés, l'art del moko, les persones que creaven i realisaven els dissenys, aixina com els propis mokos, estaven rodejats de tabú i un estricte protocol.[3]

Archiu:MaoriMoko.png
Disseny moko.

Mokomokai

[editar | editar còdic]

Quan algú en tatuage moko moria, a sovint es preservava el seu cap. Una volta decapitat el cadàver, se li extreen els ulls i el cervell, sagellant tots els orificis en fibra de lli i goma de kauri. Després el cap es hervir o coïa al vapor en un forn, abans de ser fumada a fòc obert, i secada al sol durant varis dies. Després era untada en oli de fege de taburó. Estos caps preservats, cridades mokomokai, eren conservades per les seues famílies en caixes ornamentalment tallades, i tretes únicament per a cerimònies sagrades.[4]

Els caps de caps enemics morts en combat també eren conservades; estos mokomokai, en ser considerats trofeus de guerra, eren exhibits en els marae i la tribu vencedora es burlava d'estes. També eren claus en les negociacions diplomàtiques entre tribus rivals, sent la tornada o intercanvi de mokomokai una condició prèvia essencial per a establir la pau.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Palmer & Tano (2004), p.1.
  2. Cultural Heritage, Cultural Rights, Cultural Diversity: New Developments in International Law, edited by Silvia Borelli, Federico Lenzerini, page 163
  3. Palmer & Tano (2004), pp.1-3.
  4. NZETC: Mokomokai: Preserving the past Accessed 25 November 2008
  5. Palmer & Tano (2004), pp.3-4.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Janes, Robert R.; & Conaty, Gerald T. (2005). Looking Reality In The Eye: Museums and Social Responsibility. Prensa de l'Universitat de Calgary. ISBN 978-1-55238-143-4 
  • Palmer, Christian; & Tano, Mervyn L. (2004). Mokomokai: Commercialization and Desacralization. Institut Internacional de Gestió de Recursos Indígenes: Denver, Colorat. Recuperat el 25 de novembre de 2008.
  • Robley, H. G. (1896). Moko; Maori Tattooing. Chapman & Hall: Londres. Text complet (en anglés) en el Centre de Texts Electrònics de Nova Zelanda (NZETC).


Referències

[editar | editar còdic]