Modulació per posició de pols

Archiu:Pulse pause modulation 01.png

Representació gràfica d'una modulació per PPM a on tots els nivells alts tenen el mateix ample de pols pero en una posició distinta.

La Modulació per Posició de Pols, o en anglés, Pulse Position Modulation (PPM), En a on l'Amplitut i l'ample són fixos i la posició és variable, és un tipo de modulació en la qual una paraula de M bits és codificada per la transmissió d'un únic pols que pot trobar-se en alguna de les $2^M$=N posiciones possibles, a on N correspon al tipo de modulació PPM (N-PPM). Si açò es repetix cada X segons (temps de símbol), la taxa de transmissió és de M/X bits per segon. Este tipo de modulació s'usa principalment en sistemes de comunicació òptica, a on tendix a haver poca o cap tipo d'interferència per camins múltiples.

Història

Un us antic de la modulació de posició de pols va ser el sistema de semàfor hidràulic grec inventat per Eneas Estenfalo al voltant de l'any 350 A.C. que usava el principi del rellonge d'aigua per a les senyals de temps. En este sistema, el drenage d'aigua actua com el dispositiu de sincronisació, i s'utilisen antorches per a senyalar els polsos. El sistema utilisava recipients idèntics plens d'aigua el desaiguador de la qual es podia encendre i apagar, i una goma en una vareta marcada en varis còdics predeterminats que representaven mensages militars. Els operadors colocaven els contenidors en tossals per a que pogueren vore's entre sí a distància. Per a enviar un mensage, els operadors usarien antorches per a senyalar el començ i el final del drenage de l'aigua, i la marca en la vareta unida a la goma indicaria el mensage.

En els temps moderns, la modulació de posició de pols té els seus orígens en la multiplexación per divisió de temps telegràfic, que es remonta a 1853, i va evolucionar junt en la modulació de còdic de pols i la modulació d'ample de pols. A principis de la década de 1960, Don Mathers i Doug Spreng de la NASA varen inventar la modulació de posició de pols utilisada en sistemes de radiocontrol (R / C). PPM s'està utilisant actualment en comunicacions de fibra òptica, comunicacions d'espai profunt, i continua utilisant-se en sistemes de R /C.

Sincronisació

Una de les principals dificultats en l'implementació d'esta tècnica és que el receptor deu estar degudament sincronisat per a poder alinear el rellonge local en l'inici de cada símbol. Per este motiu, s'implementa usualment de manera diferencial, com a Modulació per Posició de Pols Diferencial, a on la posició de cada pols és elegida en funció del pols anterior, i d'esta manera, el receptor solament deu medir la diferència de temps entre l'arribada dels successius polsos. En este tipo de modulació, un error en el rellonge local es podria propagar solament a la medició de dos polsos adjacents, en lloc de tota la transmissió.

Vore també

• Modulació per ample de polsos